"Cholismo" en estat pur

Catalònia  2  -  1  La Salle Bonanova

Avui hem perdut contra un rival que sobre el paper era inferior, però que ha sabut utilitzar les seves armes millor que nosaltres per endur-se'n els tres punts. No és que haguem fet un partit horrorós però hem pagat molt cars els errors defensius i sobretot la manca d'encert als metres finals. He comptat fins a cinc "un contra un" amb el porter que no hem sabut materialitzar.

El partit ha començat equilibrat. Els dos equips buscàvem el gol però sense descuidar la defensa conscients que qui marquès primer faria un pas de gegant cap a la victòria. Semblava que aquest equilibri es desfaria a favor nostre perquè per un cop érem tècnicament superiors al rival i això feia que en aquest anar i venir fóssim nosaltres qui generéssim autèntic perill. Així, abans que s'obrís el marcador hem tingut dues ocasions claríssimes. La primera s'ha originat en una bonica finta del Cisneros per la banda i, després d'un tiralínies on ha participat tot l'atac, la pilota ha arribat a l'Àlex Pujol que ha rematat tot sol però s'ha trobat amb una gran aturada del porter. Després ha arribat un córner on el Miquel, a qui avui hem sabut que apoden "troglo", ha rematat amb el cap i s'ha trobat novament amb una aturada antològica.

I un cop més s'ha demostrat que en futbol qui perdona ho paga. En una contra molt ben portada, un rival s'ha plantat tot sol a l'àrea i veient que l'Apa li cobria qualsevol rematada ha enviat un globus cap al pal contrari on arribava un altre davanter per afusellar el primer gol. Això ha canviat les tornes. El Catalònia ens ha cedit la iniciativa però a canvi de muntar contraatacs amb més perill del que havien generat fins llavors. Una demostració de "Cholismo" ben entès. El primer avís ha estat una escapada d'un davanter que s'ha vist frustrada en primera instància per l'Apa i en segona pel Pol que ha arribat al darrer moment per desviar el rebot. Però el segon avís ha estat funest. Novament l'Apa ha aturat el primer xut, però aquest cop el rebot ha anat a un contrari que ha marcat el segon. Un gol al darrer minut que suposat una llosa per la resta del partit.

I això que a la segona part hem sortit a per totes, però ells s'han passat a la pitjor versió del "cholismo" i només es preocupaven de perdre el temps i fer tot el possible per desquiciar-nos. La primera mostra del que ens esperava l'ha donat el porter quan una pilota ha sortit fora i enlloc d'anar a buscar-la s'ha quedat esperant a sota els pals com si algun recollidor de pilotes li hagués de portar. Naturalment els defenses també s'ha fet els suecs i ha hagut de ser el nostre davanter qui li plantés la pilota al punt de llançament. En aquest moment, el porter ha cridat al defensa més allunyat perquè vingués a xutar-la. El pitjor de tot és que l'àrbitre també s'ha fet el suec i no ha ensenyat targeta, donant implícitament carta blanca a les pèrdues de temps del rival.

Tot i això, nosaltres teníem un pla i l'hem aplicat. Al minut 18, el Sergi ha rebut una pilota prop de l'àrea. El control se n'hi ha anat una mica, però mai no sabem si hi hauria arribat perquè un defensa l'ha arrollat a mig camí. Penal clar que ell mateix ha executat enganyant el porter. Quedaven 25 minuts i la dinàmica apuntava a un empat o fins i tot una victòria. El Pol ha xutat una falta que el porter només ha pogut rebutjar en curt, però després s'ha lluït aturant la rematada a boca de canó del Trias. Després l'Àlex Pujol ha rebut una assistència del Sergi que l'ha deixat sol però una mica escorat per la banda. Ha escollit el pal curt i se n'hi ha anat per poc quan segons el seu pare si l'hagués creuat hauria estat gol. Des de la barrera es veuen molt bé el toros! Per últim, el Miquel ha fet una jugada marca de la casa que també ha desbaratat el porter al darrer moment.

Aquestes han estat les ocasions més clares, però hi ha hagut moltes altres arribades que tampoc no han assolit l'objectiu. Hem de dir que ells també han tingut un parell d'ocasions a la contra però un Sergi Cortés esplèndid s'ha encarregat de malbaratar-les.

Als darrers minuts el "cholismo" ha aribat a la seva màxima expressió, i finament l'àrbitre no ha pogut tancar els ulls a les descarades pèrdues de temps i ha acabat expulsant a dos jugadors del Catalònia. Massa tard perquè això suposés algun avantatge, i fins i tot semblava que ells ho aprofitaven per muntar una mica de tangana i aturar encara més el joc.

En fi. Un mal resultat en un partit poc inspirat dels nostres però digne de major sort. M'ha recordat el recent Barça-València que a mitja part també va acabar 0-2 i a la segona el Barça es va merèixer com a mínim empatar però va acabar amb el mateix resultat que nosaltres. Recordem que aquest partit va representar un revulsiu i després el Barça va encadenar quatre victòries per aconseguir la lliga. En el nostre cas la lliga difícilment l'aconseguirem, però quatre victòries... Per què no?

Derrota inapel·lable

La Salle Bonanova  0  -  5  Parc U.D.

Recordo una crònica del mestre Jordi Español on deia que quan el rival fa un partit així només et queda felicitar-lo i cap a la dutxa.

I és que el Parc U.D. ha demostrat que va segon perquè practica un gran futbol, premiant el joc d'equip per damunt de les individualitats. Fa dos partits també vam encaixar cinc gols però quatre eren del crack de l'equip, mentre que avui els golejadors s'han repartit perquè tothom atacava i tothom defensava. La seva victòria ha estat cimentada en el joc de combinació al mig camp i en una defensa inexpugnable. No en va són de llarg l'equip menys golejat de la categoria.

I això que hem començat aguantant bé, cedint la iniciativa però amb un bon ordre defensiu que impedia que el rival ens creés ocasions. Però el Parc U.D. tenia paciència i anava preparant la victòria a foc lent, fins que al minut 20 han considerat que la cassola ja havia fet prou el xup-xup i en una ràpida jugada per l'extrem dret s'han plantat a porteria i ens han endossat el primer.

El gol no ha canviat el panorama. Ells seguien dominant i lligant curt els nostres homes avançats. Era qüestió de temps que caigués el segon, i efectivament al minut 29 han fet una altra incursió elèctrica, aquest cop per l'altra banda, que ha deixat sol un davanter per afusellar a plaer al pobre Apa, que tot i així ha fet una digníssima primera part.

El millor que ens podia passar era que arribés el descans per veure si a la segona aconseguíem canviar la dinàmica com havíem fet els darrers partits. Però avui no ha estat possible, i sens dubte cal atribuir el mèrit al rival. Estic convençut que nosaltres hem sortit amb la mateixa fe, però el rival no ha baixat ni un pistó la seva pressió, i els nostres esforços han estat inútils. Seguien sent ells qui creaven perill i han estat ells qui, sense pressa i sense pausa, han anat ampliant el marcador.

Aquests gols no han estat tant treballats i algun s'hauria pogut evitar, però també és cert que han arribat altres vegades i el Sergi s'ha hagut de multiplicar per evitar un mal major. En canvi per part nostra només he comptat una ocasió, ja amb el 0-5. L'Oriol, que malgrat tornar de la lesió no ha parat de barallar-se amb un defensa que encara que que sembli estrany el superava físicament, ha aconseguit finalment connectar una bona volea que ha sortit fregant el travesser.

Bona lliçó de joc, que no hauria de desanimar-nos. Aquests nois eren més grans i sobretot més bregats en la categoria. Nosaltres hem progressat força i en la majoria de partits estem plantant cara. Això d'avui només demostra com es pot muntar una màquina futbolística de primer nivell sense tenir grans figures a l'equip. Només cal treballar fort, tenir les idees clares, i apretar, apretar, apretar... Esperem veure-ho ben aviat.

I parlant d'esperar, la part més dura del partit no ha estat la derrota, sinó l'espera final sota un sol de justícia. De cara als propers partits hauríem de plantejar-nos muntar una carpa i una nevereta per l'aperitiu!

Poble Sec  4  -  5  La Salle Bonanova

Aquesta crónica la començaré pel final, concretament pel minut 70 que és quan vaig arribar a l'estadi, procedent del derby del Camp Nou.

I què em vaig trobar? Els nostres onze jugadors desbocats contra la porteria rival i cinc pares desganyitant-se per animar-los a seguir el setge. A davant, el Miquel incisiu com sempre i el Rodri com en els millors temps sembraven el terror entre la defensa, secundats per les contínues pujades de l'Andy, el Pol, el Terry i el Sergi. Al darrera, en una labor contínua de robar pilotes per injectar-les als nostres puntes, el Batlle com a gran capità, el Marcel que a la que podia se sumava a l'atac, i el Xavi Cortès i el Jordi Balsells corrent la banda sense defallir ni un instant.

Una mirada al marcador i les explicacions dels pares em van fer entrar en context. Estàvem perdent 3-4, però acabàvem de marcar 3 gols seguits. Afortunadament la meva arribada no va aturar l'avalantxa, i en un dels múltiples córners es van produir una sèrie de rebots a l'àrea que van acabar amb una assistència del Rodri i un xut contundent del Pol a la xarxa. Acabàvem de remuntar un 0-4!

Quedaven 5 minuts pel final i, conscients de la proesa, a la grada ens va entrar una sensació contradictòria que per una banda ens feia aspirar a buscar la victòria però per l'altra ens feia témer que una badada ens fes tirar la gesta per la borda.

Però els xavals no tenien cap dubte i van seguir assetjant el rival fins que al minut 93 va arribar l'apoteosi. Pilota llarga pel Miquel que en paraules seves "s'hi va deixar el cul" per superar el defensa i el porter, i coronar una remuntada històrica. 

No cal dir que la celebració al camp i als vestidors es va sentir des del Tibidabo, però per entendre l'alegria reconstruirem els fets a partir de l'acta i les explicacions dels protagonistes. Havíem començat en la línia dels dos darrers partits, despistats al darrera i poc incisius al davant. I com en els altres partits això va conduir directament al desastre, aquest cop en forma de quatre gols en onze minuts.

Però, també com en els partits anteriors, l'equip va demostrar la seva gran personalitat no abaixant els braços a la segona part. I aquest cop la demostració d'orgull va tenir premi. Vam començar amb una mica de sort en una falta llançada pel Guille que semblava una centrada però es va anar enverinant fins a colar-se directament a la xarxa. Tot seguit els sorprenem amb un córner en curt on el Sergi es cola fins a la cuina per fer-li l'assistència al Rodri que marca el segon. I el tercer també en pilota aturada, aquest cop una falta llançada per l'Andy, també amb un pèl de sort perquè un rival va desviar la pilota despistant el porter.

La resta ja la coneixem. Victòria a domicili d'un rival que duia el doble de punts que nosaltres. El més curiós és que a l'anada també havíem arribat a un 4-4 al marcador, i en aquella ocasió van ser ells qui van mostrar més ambició i van decantar el resultat al seu favor.
Els hi hem tornat la moneda en una clara mostra de progressió de l'equip. Un cop més es demostra que en el futbol, com en la vida, no hi ha res escrit i que un grup de xavals amb determinació és capaç de qualsevol cosa quan està inspirat i convençut de la seva força.

Reaccionem massa tard

La Salle Bonanova  2  -  5  Salesians Don Bosco

No diré que hauríem hagut de guanyar el partit, però si que tal com hem jugat, sobretot a la segona part, no hauríem hagut de perdre per tres gols de diferència.

El partit ha seguit el mateix guió que la setmana passada. El resultat ha quedat decidit en una primera part molt desencertada, i la clara millora de la segona ja no ha arribat a temps per canviar el signe del partit. El més greu és que ni avui ni la setmana passada el rival ha demostrat ser tant superior a nosaltres. Senzillament ha sabut aprofitar les nostres errades de concentració per fer-nos un descosit.

I això que avui hem començat avançant-nos. L'inici del gol ha estat una falta que semblava massa llunyana per intentar el xut. Però l'Àlex Pujol no ho ha vist així i ha enviat un missil terra-aire a la mateixa esquadra que el porter ha pogut desviar a córner només al darrer moment. D'aquest córner n'ha sortit una rematada del Marcel que un defensa ha aturat amb la mà des de la mateixa ratlla de gol. Penalt executat pel Villa amb la sang freda habitual, que ens ha fet albirar esperances de repetir la gesta del partit d'anada on vam acabar guanyant 3-4 després d'una remuntada èpica amb l'Oriol com a gran estrella en el seu debut de davanter.

Però avui han estat ells qui han remuntat, gràcies sobretot a l'inspiradíssim número 10 que ha fet quatre dels cinc gols del seu equip. El primer ha arribat en un gran xut llunyà que ha emulat el missil de l'Àlex de feia uns minuts. En canvi els tres següents han arribat en errades defensives absolutament evitables.

El mal ja estava fet, però a la segona part hem sortit amb personalitat, i el millor que podem dir és que hem lluitat cada pilota com si el resultat estigués en joc, i el desconcertat rival ha vist com començàvem a freqüentar la seva àrea amb una insistència desconeguda fins llavors. En una d'aquestes arribades hem provocat una falta llunyana que el Pol ha enviat amb molta precisió al punt de penalt on el Livio ha enganxat una rematada de cap imparable. 

Per uns moments ha semblat que encara podíem aspirar a l'heroïcitat en els vint minuts que restaven, però el número 10 ens ha fet tornar a la realitat amb un contraatac magistral on, tot sol contra el món, ha estat capaç de superar tots els defenses que se li han posat davant.

En fi, quedem-nos amb aquesta segona part. Podem i sabem fer-ho així, i en ens queden uns quant partits per demostrar que hem agafat plenament el pols a la nova categoria, i que l'any vinent farem por a qui se'ns posi per davant.

La veu del vestidor: Salle - Don Bosco

Hem regalat mig partit.

Per molts jugadors era el partit més important de la temporada. Teníem moltes ganes de guanyar al camp del Don Bosco per tota la polèmica produïda al partit d’anada a casa. Vam sortir amb un 4-2-3-1 format per Sergi Cortés, Xavi Cortés, Boquer, Batlle,Pol Verdaguer,Uri, Guille, Terraza, Ubach, Villa i Cisneros. Es veia que no seria un partit fàcil des del primer moment, amb el camp ràpid per la pluja i la forta intensitat amb la que van sortir els jugadors del Don Bosco.

Als primers minuts van ser molt superiors i van aprofitar la nostra "empanada" per ficar-nos tres gols en els primers 13 minuts. Va ser llavors quan vam canviar al 4-1-4-1 que portàvem utilitzant durant tota la temporada i vam millorar el joc notablement. Vam començar a crear ocasions de gol enviant bones pilotes llargues a l'Uri i a evitar les seves ocasions.

A la segona part vam aconseguir igualar la intensitat del Don Bosco i vam crear moltes casions de gol. Les seves ocasions van ser aturades per un esplèndid Xavi Aparicio. Al minut 73, després de un xut de fora l’àrea de l'Alex Pujol,vam aconseguir el 3-1 i la remuntada es veia possible; però aquestes esperances van durar ben poc, ja que al minut següent va arribar un altre gol per part del Don Bosco.

Àlex Pujol

Primera part de malson

Don Bosco  4  -  1  La Salle Bonanova

En definitiva, una primera part en la que vam sortir al camp més pendents de la polèmica generada quatre mesos enrere, que no pas d’anar a pel partit.

En la segona part, quan La Salle va començar a jugar, vem demostrar que d’haver estat ficats en el partit des d’un bon principi, podríem haver arrancat algun punt en el camp d’un rival directe.

Concentració i actitud des d’abans d’iniciar el partit, eviten ensurts innecessaris i ens apropen més fàcilment a l’objectiu final.

Enric Pujol Maragall

Leche con Cola Cao

Cosecha Mundial  4  -  0  La Salle Bonanova

La veu del vestidor: Salle - Escola Pia

No era un partit fàcil aquesta setmana, a l'anada el marcador havia sigut molt ajustat (1-0) i teníem la sensació de que avui es podia fer algo positiu a un dels equips difícils de la lliga. La novetat d'avui ha sigut el canvi "sorpresa" en el nostre sistema de joc ja que hem intentat sortir amb la pilota jugada i atacar més que altres partits amb el 4-2-3-1.

El partit a la primera part ha estat molt igualat, doncs el rival ha tingut escasses ocasions. Això si, ha aprofitat una, que ha estat la del gol, en una jugada en la que el seu davanter ha picat la pilota amb una maestria impressionant i ha entrat a gol, sens dubte un golàs.

Hem arribat amb aquest marcador de 0-1 al descans.

Ha començat la segona part i a pocs minuts d'haver-se iniciat, el seu davanter (el mateix que ens ha ficat el primer) ha fet el segon gol. Seguidament, una gran jugada del nostre capità, el Villa, que ha centrat una pilota al Pujol i aquest ha rematat amb una gran maestria, i això ha sigut l'únic gol per part nostra.

Ha vingut el nostre moment dolç, hem atacat i ens hem cregut realment que els hi podíem empatar però ens ha caigut el tercer gol i hem seguit ja fins el final.

En conclusió. Encara que haguem perdut, crec que tots hem acabat molt contents del nou sistema de joc. Ens sentim més còmodes jugant així i ara a treballar per a millorar i seguir sumant punts. Som-hi Salle!

Xavi Aparicio

Homenatge a Johan

La Salle Bonanova  1  -  3  Escola Pia

Avui hem sortit del camp molt més satisfets que dissabte passat. És cert que hem tornat a perdre, i fins i tot per un gol més, però avui ens ha quedat la sensació d'haver competit. No en el sentit de lluitar, que això ho fem sempre, sinó en el d'atrevir-nos, de creure en les nostres de possibilitats, d'estar convençuts que al millor equip se'l pot posar contra les cordes i fins i tot marcar-li un gol. I no és que hàgim marcat un gol... sinó un golàs. No podíem fer millor homenatge al Cruyff que reproduir el seu famós gol contra l'Atlètic de Madrid.

Però anem al partit. Avui estrenàvem un nou sistema de joc. Un 4-2-3-1 que substituïa el 4-1-4-1 que hem practicat durant tota aquesta termporada i la majoria de les anteriors. I això no era només un dibuix de pissarra, sinó que ha anat acompanyat d'un canvi real en l'estil de joc, buscant sortir des del darrera amb la pilota controlada.

Això no ha fet que perdéssim rigor defensiu, i el rival no ho ha tingut gens fàcil per arribar a porteria. De fet en tota la primera part gairebé no han tingut ocasions i si ens han marcat ha estat per una genialitat d'aquelles que les proves cent vegades i te'n surt una. Ha estat l'habilidós número 7 qui des de la línia fons, quan tothom esperava la centrada, s'ha inventat una vaselina per sobre el porter que ha anat a parar ajustadíssima al pal contrari i s'ha colat mansament a porteria.

Així hem arribat a mitja part amb la por que tornés a passar com al partit d'anada, que vam rebre un gol d'entrada i vam acabar perdent 1-0 sense haver tingut en cap moment la sensació d'haver pogut capgirar el marcador.

Però com dèiem avui les sensacions eren diferents, i malgrat començar rebent el segon en una altra bona jugada del número 7, hem seguint apostant pel nou sistema i no hem parat fins que ha arribat el gran moment. Jugada per la banda del Villa, centrada alta que semblava que es perdria fins que hem vist un objecte volador arribant com una bala. Era un ocell? Un avió? No, era l'Àlex Pujol arribant puntualment per fer un gran bót i empènyer la bola dins. "Gallina de piel". A qui hagi vist el gol del Cruyff li sobra tota aquesta descripció. I a qui no l'hagi vist li deixo la imatge que val més que mil paraules

Per cert, que al seu pare li ha agradat tant la cabriola que ha volgut demostrar que les habilitats li vénen de família. Heus aquí el testimoni gràfic captat per la nostra reportera Mariona.

El gol ens ha fet somniar amb l'empat i s'han viscut els millors moments per part nostra. No hauria estat injust que haguéssim aconseguit marcar, però l'atac també té riscos i en una contra han estat ells qui han fet el tercer a vint minuts pel final. Aquest gol si que ens ha fet mal, i a l'aspecte anímic s'hi ha sumat el cansament, agreujat per una calor que semblava d'estiu. Els vint minuts finals han transcorregut sense ocasions per cap banda i el marcador s'ha mantingut inamovible.

En fi, partit per l'esperança. Al final el míster ha comentat que estava fent una labor d'augmentar l'autoestima abans d'apostar per un futbol més tècnic, i que a partir d'ara començarem a veure una mica de tiqui-taca. De moment el proper dissabte és probable que no rasquem bola perquè anem al camp d'un dels cocos, però a veure si arribem endollats al tram final de temporada i podem endur-nos-en alguna alegria més.

Adormim a les ovelles

Bon Pastor  1  -  0  La Salle Bonanova

Sort que la companyia era agradable, perquè si no fos per això se m'acuden unes quantes formes més entretingudes de passar la primera tarda de vacances. No he vist les ovelles del Bon Pastor, probablement perquè s'havien quedat adormides amb el partit.

Això si, el resultat es pot considerar excel·lent. Ens les havíem contra el líder que ens porta 20 punts, amb una mitjana de 4 gols per partit i que a l'anada ens havia guanyat 2-5. A la vista d'aquests números, una derrota per la mínima es pot considerar més que acceptable des del punt de vista del marcador, i més tenint en compte que veníem amb un equip de circumstàncies degut a les lesions, sancions, vacances...

El problema és que per nosaltres el resultat no ho és tot. Personalment m'hauria agradat veure una mica més d'ambició ofensiva en el tram final del partit. Molt probablement ens hauria costat encaixar algun altre gol, però com a mínim ho hauríem intentat. Tal com ha anat, les probabilitats d'empatar eren 0 i la millora del joc de l'equip també, perquè quan el rival ha comprès que nosaltres ens conformàvem amb perdre per la mínima ha decidit que ell també en tenia prou amb aquell resultat i s'ha dedicat a matar l'estona amb passades intrascendents entre els defenses.

L'altra nota positiva és la disciplina que han mostrat els xavals. Quan al final del partit li hem preguntat al Berto per què no havien anat a buscar l'empat, ens ha respost amb naturalitat: "No podíem. Ordres del míster". Una resposta remarcablement madura.

Anant al partit, la primera part encara ha tingut cert interès perquè hem mantingut la igualada molta estona. A falta dels centrals titulars, el Xavi Batlle es multiplicava en defensa i tot l'equip col·laborava a mantenir el bloc compacte. En vàries ocasions hem sentit el míster donant ordres al Berto d'abandonar la banda per tal de mantenir les línies ben juntes, i la veritat és que el rival només ha creat ocasions reals en algun córner. Un d'ells s'ha estavellat al pal, altres vegades l'Apa ha tret una mà prodigiosa i altres vegades era el davanter qui no afinava prou en el remat.

Però quan ja començàvem a somniar amb arribar al descans empatats ha arribat el gol en una rematada del rival des de la línia de gol... i en clar fora de joc!

A mitja part hem tingut el plaer de saludar el Johan, l'ex-entrenador l'època del Joan Coll que ens ha explicat que ara entrenen al Bon Pastor. Un detall per part seva d'haver vingut a veure com els hi va als seus ex-pupils. Desitgem que a ells també els hi vagi molt bé.

A la segona part ha continuat el frontó. El gol ha fet rebaixar la fam del Bon Pastor, i la veritat és que els 45 minuts han transcorregut plàcidament pels dos costats. Ha arribat un punt que tots hem vist clar que allò acabaria així i fins i tot l'afició rival s'ha dedicat a punxar-nos amb crits de "olé, olé" per veure si això ens feia sortir de la cova i podíem veure una mica de futbol.

No ha estat així. Quan l'àrbitre ha xiulat donant per finalitzat el suplici, l'Enric Pujol ens ha fet adonar d'una estadística que ho resumeix tot: "En tot el partit la pilota no ha botat ni un sol cop dins la seva àrea". Doncs això.

La veu del vestidor: Salle - Sant Just

Partit importantíssim el que teníem a casa, tres punts que s’havien de quedar a La Salle si o si. Jugàvem contra el cuer, el Sant Just Desvern, equip que només tenia 4 punts en el que va de campionat i que la meitat dels seus jugadors eren cadets. A priori es presentava un encontre fàcil, però ho seria realment?

La pilota començà a rodar i cert és que ens va costar entrar al partit. El rival ens creava més perill del compte, el mig de camp no aconseguia triangular amb facilitat i no arribaven passades en condicions per aprofitar la velocitat en punta del Miquel i les bandes del Rodri i Pujol. Però el futbol és així i quan pitjor estàvem jugant, el Miquel caçava una pilota dins de l’àrea i posava l’1 a 0 al marcador. Just després, el míster realitzava fins a sis canvis. L’equip va millorar lleugerament i vam adquirir més control de l’esfèric, una paret entre el Terraza i l’Andy, amb xut d’aquest, a punt va estar de significar el segon gol. Només uns minuts després, el Miquel feia el seu doblet i ampliava l’avantatge. Arribàvem al descans.

Cert és, que no estàvem jugant un gran partit però els punts no s’havien d’escapar. Vam sortir enxufats dels vestidors buscant el tercer però un ràpid contraatac del Sant Just suposava el 2-1, un gerro d’aigua freda. Instants després una passada del Miquel la recollia l’Andy i posava el tercer que ens tornava certa tranquil·litat. El partit es va trencar en aquesta fase, cert desordre que no ens afavoria i una expulsió i dos penals en contra senyalats per un àrbitre que havia perdut el control del encontre. Ens quedàvem amb 10 jugadors, el Miquel al carrer però ambdues penes màximes van ser llançades idèntiques als núvols. A vint minuts del final, una bona passada del Cisneros a l’Andy feia que aquest provoqués un penal, que ell mateix transformaria de manera espectacular a “lo panenka”. Finalment, a les acaballes del partit un Andy pletòric caçava un baló a l’àrea i l’enviava a l’escaire posant el 5-1 i el seu particular hat-trick.

Amb aquesta victòria poc brillant però alhora efectiva ens situem en novena posició amb 23 punts i ens dóna forces per afrontar el difícil matx de la setmana que ve, a casa del líder, el Bon Pastor. El rival porta una ratxa espectacular que esperem trencar. Amb el nostre equip tot és possible!

Pablo Terraza

Superioritat manifesta

La Salle Bonanova  5  -  1  Sant Just

Un altre dissabte sense migdiada per culpa dels horaris que ens depara el calendari d'aquesta temporada tant a nosaltres com al Barça. Sort que hi ha hagut prou al·licients per mantenir-nos desperts!

En contra del que és habitual avui partíem com a favorits, però calia no oblidar que al partit d'anada va perillar la victòria fins al darrer minut. No estem acostumats a dur la iniciativa, així que hem mantingut el nostre esquema habitual: molt sòlids darrera, mig camp poblat però poc constructiu, i un punta intentant arreplegar les "pedrades" enviades des de darrera.

Aquest "llanero solitario" era un cop més el Miquel, i novament ha demostrat que és el més ràpid de l'oest (amb permís de l'Andy). Al minut 20, quan encara no havíem generat la primera ocasió, i res no feia pensar que estiguéssim a prop de generar-la, el Miquel ha vist que una passada del defensa al porter es quedava curta. Ha corregut a lluitar la pilota, se l'ha endut i ha afusellat el porter. La llauna estava oberta.

Demostrant que li agraden les matemàtiques, ha esperat 20 minuts més per tornar a desenfundar. Novament una pilota dividida prop de l'àrea, varis defenses pels voltants, però d'alguna manera la bola li acaba arribant sempre a ell i llavors no perdona.

La cosa semblava ben encarrilada, però encara havien de passar moltes coses. D'entrada l'àrbitre ha decidit posar emoció xiulant-nos un penalt en contra una mica rigorós, però per sort l'han xutat massat alt. Després un jugador del Cornellà que estava esperant per jugar després, ha decidit posar la música a tot drap responent amb xuleria les nostres recriminacions, i no ha parat fins a mitja part que és quan ha arribat l'entrenador i s'ha endut les ovelles al corral per descans dels nostres tímpans. D'acord que a aquella hora estàvem una mica adormits, però prefereixo altres formes de despertar-me.

Tornant al futbol, a mitja part comentàvem que amb el nivell mostrat pel Sant Just no semblava que la victòria perillés. Però com sempre passa quan es parla abans d'hora, un jugador del Sant Just ha tret l'orgull i s'ha inventat una gran jugada acabada amb un potent xut llunyà que s'ha colat com una bala. Realment, han hagut de ratllar la perfecció per batre un inspiradíssim Apa.

Crec que el gol ens ha servit de revulsiu. Hem començat a pressionar més amunt i en una d'aquestes el Miquel ha interceptat una passada del defensa i l'ha enviat ràpidament a l'Andy que aquesta segona part ha pres el relleu com a superheroi de l'equip. Després de rebre la pilota ha fet tres o quatre passes per plantar-se davant del porter i, malgrat que aquest tapava bé, l'ha enviat per l'únic petit forat que hi havia al primer pal.

Però perquè no ens penséssim que el gol ens evitaria qualsevol patiment, l'àrbitre ha tornat a intervenir. Primer ha ensenyat la segona groga al Miquel per molestar lleument al porter quan anava a treure de porteria. Massa rigorós per una segona, i més en aquesta categoria. Crec que s'haurien de reservar les targetes per faltes d'esportivitat, joc agressiu, insults... Tot això passa al camp i la majoria de vegades queda impune. El propi entrenador rival, molt correcte al contrari que l'afició, ha admès que la vermella era exagerada i ha vaticiant amb gran encert que ells tampoc no acabarien tots onze.

El següent toc d'emoció ha estat assenyalar-nos el segon penalt en contra. Bé, pròpiament l'àrbitre s'ha limitat a fer sonar el xiulet perquè la decisió sembla que li ha vingut donada pels crits de l'afició rival. Per sort l'han tornat a xutar alt, i aquí si que l'àrbitre ha desistit d'intentar animar el partit i el proper penalt ens l'ha assenyalat a favor. L'Andy l'ha executat a la perfecció establint el 4-1 que, a falta de 20 minuts, dissipava qualsevol dubte sobre el resultat. Però en aquests 20 minuts encara havien de passar moltes coses.

D'entrada s'ha produït l'expulsió d'un rival tal com havia pronosticat el seu míster. Vermella directa per una entrada molt lletja sobre el Xavi Batlle. A risc de semblar partidari diré que aquesta si que la trobo justificada.

A continuació hem vist que de cop s'aturava el partit i l'àrbitre començava a comptar els nostres jugadors descobrint amb sorpresa que jugàvem amb onze malgrat l'expulsió. Aquest cop des de la grada l'havien assessorat correctament, i a més un suposat directiu del Sant Just ha dit que volia revisar l'acta per assegurar-se que s'hi feia constar l'alineació indeguda. Sembla que tot ha vingut per un lapsus en un canvi massiu, que esperem que no tingui majors conseqüències. No havia vist mai aquesta situació ni l'he sabut trobar al reglament, així que ja veurem què passa...

I per rematar el partit, faltava el gol més bonic de tots, novament obra de l'Andy. Ha controlat una centrada dins l'àrea d'esquena a la porteria, i sense deixar-la votar ha fet una vistosa mitja volta per perfilar-se de cara i ha afusellar el porter. Gran gol i gran partit de l'Andy, no només pel hat-trick de la segona part, sinó també per la primera on ha aportat molta empenta robant pilotes i llançant el nostre atac.

Tràmit superat amb nota. Esperem no perdre als despatxos uns 3 punts absolutament merescuts, però encara que fos així ens quedaria la satisfacció d'haver demostrat ser molt superiors al rival. A l'anada els havíem superat amb claredat al marcador però no al camp, però com dirien al FIFA, avui la superioritat ha estat "manifiesta, Manolo, manifiesta".

La veu del vestidor: Salle - Pubilla Casas

Aquest partit es presentava amb bones expectatives, donat que el Pubilla Cases els havíem guanyat a casa amb força facilitat. Quelcom positiu ha estat el fet de que no hem sortit ‘empanats’ ni adormits.

La primera part ha estat bastant igualada. Com sempre, l’altre equip ha estat qui ha tingut més la possessió de la pilota. Però gràcies al fet que aquest equip no tenia tant de domini en el toc com d’altres, La Salle també ha pogut fer la seva. Com de costum, hem aprofitat la nostra potència física i les contres per poder avançar-nos en el marcador. El primer gol ha vingut arrel d’una falta a favor nostre que ha llençant en Miquel Verdaguer. En Miquel ha llençat la pilota al segon pal, a ras del terra. No anava a molta potència, però ha estat suficient perquè el porter (que s’havia tirat al terra per parar el xut) no el pugui blocar, de manera que l’Oriol aprofitant el rebot ha finalitzat la jugada marcat sol davant la porteria. El pubilla Casas s’ha posat una mica les piles i ha aconseguit generar alguna jugada que ha acabat amb la pilota a mans del porter Xavi Aparicio, que es sentia molt segur entre els tres pals. Cinc minuts abans que acabes la primera part, en Pablo Cisneros s’ha vist davant del porter amb la pilota als peus. Però el xut ha acabat malauradament fora, fregant el pal. Moments després, el davanter del Pubilla ha xutat prou fort a la porteria però de nou ‘Apa’ ha sorprès amb una parada molt correcta. Però desafortunat d’ell no s’ha pogut aixecar prou ràpid per a parar el xut originat del rebot. I aquesta part ha acabat amb un empat.

La Salle Bonanova, que veia una oportunitat clara de poder sortir amb els tres punts a la butxaca, ha sortit al cent per cent amb les piles recarregades. El fruit del seu esforç s’ha vist reflectit en el partit amb el 2-1, provocat per Pablo Cisneros. Marcel Boquer (Nuni) ha executat una paràbola perfecte des del mig camp (com d’aquelles que tan demana i agrada al mister) deixant de nou sol a en Pablo que aquesta vegada ha finalitzat sense problemes xutant a un costat de la porteria. La superioritat en el marcador ha estat breu, ja que al cap d’uns quinze minuts en Jhonatan ha fet una verdadera exhibició de qualitat portant a terme un impressionant gol des de fora de l’àrea gran que ha anat a parar a l’esquadra. Davant de tal xut, en Xavi s’ha vist impossibilitat d’efectuar la parada que hagués aportat la victòria al nostre equip. Tot i així, no ens hem donat per vençuts i la fam de victòria ha generat quatre opcions clares de guanyar: tres d’en Pablo, que ha sabut desmarcar-se molt bé evitant el fora de joc però no ha aconseguit finalitzar les jugades a gol, i una de l’Andy Mortola amb el cap, que s’hagués pogut considerar com a penal (per suposat negat rotundament per l’àrbitre). Hem seguit generant opcions de gol però en cap cas s’ha assolit el tan desitjat gol. Inesperadament, l’àrbitre, que es veu que anava una mica perdut amb el temps ja que s’havia despistat, ha pitat el final del partit al minut 35, presumptament 10 minuts abans que s’acabés, esgotant així per complet la possibilitat de guanyar. El resultat final ha estat un empat de 2 a 2. Però independentment del resultat, que podria haver estat més satisfactori per a nosaltres, la Salle hem fet un bon partit i una dada important és que hem generat més jugades de toc que del normal. Felicitats pel bon treball.

Àlex Verdaguer

La Salle Bonanova  2   -  2  Pubilla Casas

Ens enfrontàvem amb un rival situat per sota de nosaltres en la classificació, i recordàvem que va ser el primer partir que vàrem guanyar aquest any. No hi ha cap partit fàcil, però si alguns més difícils que d’altres.

S’iniciava el partit amb la següent alineació: Apa, Jos, Uri, Batlle, Balsells, Marcel, Pol V., Villa, Andi, Pujol i Miquel V.

Suposo que les circumstàncies obligaven als diferents canvis posicionals damunt del terreny de joc, però la veritat és que tant en Boquer, com a pivot per davant dels centrals, i en Batlle com a segon central, acompanyant a l’Uri, van complir amb molt bona nota.

Semblava que els nostres jugadors sortien molts endollats després de finalitzar els trimestrals, ja què abans de complir-se el 1’ arribava el primer corner al nostre favor, i en el 3’ la primera gran ocasió de gol. Però tanta efusivitat s’aniria apagant poc a poc.

Com a gran novetat tàctica, l’intercanvi continuo de posicions entre Uri i Miquel V. Aproximadament cada 10’ s’intercanviaven les posicions de central i home més avançat de l’equip.

El primer corner en contra no arriba fins el 18’. Petita mostra de la pressió del rival.

En el 29’, després de una falta molt perillosa comesa al costat de la línia de l’àrea rival, en Miquel V. llança la falta i la pilota es refusada en curt pel porter, i en Uri atent i ràpid aconsegueix inaugurar el marcador, 1-0.

L’àrbitre fins aquest moment desapercebut, volia fer-se veure, i mostra la primera targeta groga a l’Andi per protestar un possible penal comés sobre ell.

La primera oportunitat de gol del rival no arriba fins el 39’, i l’Apa ho resol perfectament.

Tot i què tenim noves oportunitats per matar el partit, els nostres jugadors es relaxen i el Pubilla se n’aprofita i aconsegueix foradar la nostra porteria poc abans de finalitzar la primera part. Resultat injust pel vist damunt del terreny de joc.

La segona part s’inicia, com de costum, amb molts canvis; entren, Ubach, Terri, Victor G., Trías, Rodri, Berto i Cisneros.

La tàctica d’aquesta segona part és molt clara, tots endarrere a esperar una contra. I la cosa no funciona malament; en el 4’, gran escapada d’en Cisneros, en un possible fora de joc, presentant les seves credencials davant del rival, i seguidament (5’), ja no perdona i aconsegueix el 2-1.

Ens posicionem darrera, deixant tota l’iniciativa de joc al Pubilla. El nostre joc es limita a defensar i a intentar aprofitar els ràpids contraatacs.

Però en el 75’, després d’un xut des de fora l’àrea el Pubilla aconsegueix fer el 2-2.

Hem anant cedint la pilota i pressionant en una parcel·la molt petita del camp, i el rival se n’aprofita’t d’aquest regal.

En el 33’ entra Andi per Cisneros, i en el 35’ Pol V. entra per en Berto.

L’àrbitre es volia acomiadar del públic fent una mica de teatre; primer traient una targeta groga a l’Uri per protestar, així el senyor col·legiat demostrava que podia estar cec però no sord. Als pocs minuts expulsa a l’entrenador rival.

Tot i els canvis en l’últim minut, entren Villa i Pujol, el marcador no canvia.

Sumar sempre és bo, però millor si són els tres punts. Avui, crec, hem regalat dos punts. Tècnicament, el Pubilla no era gaire millor que nosaltres, però els hem deixat portar l’iniciativa de joc durant bona part de la segona meitat, renunciant a jugar la pilota.

Disposem d’una amplia plantilla i ho hauríem d’aprofitar, i sortir a morir durant el temps que estem al camp. La majoria de jugadors estan únicament 45’, i això s’hauria de notar.

Espero que els resultats dels trimestrals siguin millors. Ànims i força.

Per cert, si algú o alguna no coneix o recorda a en Clemente, en el proper partit puc explicar-vos en què consistia la seva tàctica, prometo no parlar de Leverkusen.

Jordi Balsells

La veu del vestidor: Cinc copes - La Salle

Domingo, en la Barceloneta, y contra los quintos.

Jugábamos contra la Peña Barcelonista Cinco Copas, rival marrullero y ambicioso con unas estadísticas de escándalo.

La Salle salía con ya la mítica formación 4-1-4-1, cerrados atrás y balonazo buscando al punta que en este caso fueron Miquel y Uri, estos ya nos tienen acostumbrados a su peculiar cambio de posición, y Cisneros.

El partido no podía comenzar mejor, en el minuto 4 Andy ponía el 0-1 en el marcador, un fantástico remate con el interior del pie tras un centro raso de Alex Pujol. ¡Parecía una jugada ensayada!

No podíamos confiarnos, pues el partido acababa de empezar y aún quedaban 85 minutos de sufrimiento. La sorpresa fue cuando en el minuto 7 un despeje/pase hacia Miquel lo deja solo después de que se marque un carreron abismal y mete el balón en el fondo de la red.

La afición no daba crédito, ¿Cómo podíamos ir 0-2 en tan solo 10 minutos?

La Salle seguía con la mentalidad de ir a más y no relajarse, el rival no acababa de sentirse cómodo en el terreno de juego, en el minuto 14 un contraataque iniciado por Alex Pujol en su banda (la izquierda), iba a acabar en otro gol de La Salle. ¡Esta vez en propia puerta! Pujol, nuestro Ney, le ponía un fantástico pase al hueco a Miquel (con la izquierda) con la suerte de que rebotó en su central y con un sorprendente efecto, el balón se metió en la portería.

El rival no se lo creía, 0-3 y contra “La Salle Bonanova”.

Los siguientes 30 minutos fueron los de mantener el resultado, ya no teníamos el más mínimo interés en aumentarlo, sabíamos que tuvimos mucha fortuna y no queríamos desperdiciar esa oportunidad.

Aun así, tras otro balonazo buscando al punta (Miquel) y que éste se tenga que buscar la vida solito nos dio el cuarto y último gol para los rojinegros.

La siguiente jugada, literalmente un minuto después, ellos, se ponían las pilas con un gol que nos dejó a todos enfadados, ya que sabíamos que ese gol daba muchísimas esperanzas al rival y les acercaba más al empate o incluso victoria.

Descanso, 1-4 en el marcador, y todo, en principio, a nuestro favor.

En el vestuario, se escucharon unos gritos aterradores, era el entrenador rival metiéndoles una bronca escalofriante, nosotros sabíamos lo que teníamos que hacer, que era seguir con nuestra filosofía de juego. No iba a ser nada fácil, y éramos conscientes de ello.

Arranca la segunda mitad, y como siempre, ellos atacaban, con calma pero a la vez con ansia, no querían perder ese partido. Un sinfín de ocasiones del rival acaba con gol en contra.

Minuto 54, 2-4 en el marcador, y para que engañarnos, nos temíamos lo peor, La Salle ha vivido tantas remontadas épicas (tanto a favor como en contra), tantas injusticias, que el pensamiento de “el poder ser remontados” recorría en nuestra mente.

El partido continuaba, si tuviera que decir a ojo la posesión de la segunda mitad probablemente rondaría los 85% vs 15%, hace falta decir a favor de quién?

Guillermo Jordi

Els miracles existeixen

Cinc copes  3  -  4  La Salle Bonanova

La d'avui ha estat una victòria extraordinària, per inesperada i per la forma com s'ha produït. Sent honestos hem de dir que abans de començar no donàvem un duro pels nostres xavals, però quan hem fet el 0-4 comentàvem amb broma que havíem de buscar el cinquè per igualar el goal average (a l'anada vam perdre 0-5). Qui ens havia de dir que acabaríem mossegant-nos les ungles veient com el rival anava remuntant lentament el marcador. Però encara hi havia algú que patia més: el pare del Villa que a partir del 3-4 ha anat enviant un whatsapp cada minut per preguntar quant faltava.

I això que hem començat molt relaxats perquè, sense saber-ho, tots hem tingut la mateixa idea d'aprofitar l'hora prèvia al partit fent un volt pel costat del mar. Una excel·lent forma de preparar-nos per les emocions fortes que ens esperaven...

El rival ha començat ben plantat al camp, i diria que força convençut de la seva superioritat. Nosaltres, com sempre esperant a darrera però amb la canya a punt. I vet-ho aquí que avui hem pescat. A la primera arribada hem forçat un córner que hem tret en curt al primer vèrtex de l'àrea, i allà l'Andy s'ha inventat una vaselina creuada al pal contrari que ha fet inútil l'estirada del porter. Començava el miracle.

Ells han seguit atacant, però en una aturada de l'Apa hem sentit que el míster li deia "saca rápido". Així ho ha fet i la pilota ha arribat al mig camp on el Miquel estava sol amb un defensa. El control orientat ja era mig gol perquè l'ha deixat encarat davant a porteria amb el defensa enrera, però per fer l'altre mig s'havia de recórrer un bon tros i superar el porter. No cal dir que el Miquel ho ha executat amb la seva potència habitual i ha fet el segon miracle. El tercer no mereix tant comentari perquè ha estat un auto-gol absolutament afortunat, però el quart ha estat una altra obra mestra del Miquel després de recollir una passada del Guille, controlar-la amb el cap i galopar novament en solitari fins a la porteria.

Quedaven 3 minuts per acabar la primera part, i estic convençut que si ens n'haguéssim anat així al vestidor no hauríem patit ni la meitat, però al darrer minut han fet un gol psicològic que a ells els ha obert l'esperança i a nosaltres ens ha posat la por al cos. Una por que s'ha vist confirmada a l'inici de la segona part amb el seu segon gol. De mica en mica hem anat cedint totalment la iniciativa i els seus embats han anat in crescendo. A falta de deu minuts han marcat el tercer i aquí l'atac i gol ja semblava insostenible. Si a la primera part hem fet miracles en atac, aquesta segona han estat a la defensa. Una pilota a l'escaire, aturades complicadíssimes del Sergi Cortés i quaranta-mil córners en contra que avui si que hem defensat amb encert. Sens dubte un aspecte on estem millorant molt.

El nostre patiment s'ha vist alleujat quan l'àrbitre ha expulsat un rival que acabava de saludar-lo amb un "me cago en tu p... madre" i que com a tota justificació s'ha defensat explicant que no li deia a ell. Bastant a to amb l'afecció local que s'ha passat el partit preguntant-li a l'àrbitre on li havíem comprat l'apartament. Probablement el resultat de l'anada els havia fet arribar massa confiats al partit d'avui, i probablement han tornat a fer mèrits per guanyar, però si no ho han fet ha estat per manca d'encert rematador i no pas per culpa del pernil ibèric que li hem regalat al col·legiat.

En fi, tres punts d'or amb els que no comptàvem. Estem en setmana de trimestrals i aviat ens arribaran les notes. Però en el futbol ens examinem cada setmana, així que comparant el resultat d'avui amb el de la primera avaluació podem concloure que "progressem adequadament".

Esperando

La Salle Bonanova   0  -   2  U.E. Sants

Hace tiempo que no me dejaba caer por estos lares de la literatura deportiva, esta vez sin la ayuda de la grabadora ni de la socorrida cámara de video.

Así que escribo de memoria, por lo que pido con antelación disculpas por la omisiones que pueda cometer.

Se planteaba un partido difícil, frente a un rival que nos había endosado un 7-0 en el partido de ida.

Y la verdad es que la posición del Sants (3º en la clasificación) se veía reflejado en el terreno de juego: un equipo compacto, que controlaba muy bien el balón detrás y que intentaba encontrar huecos en la férrea defensa planteada por el míster a base de certeros pases largos. No había individualidades porque todos los jugadores exhibían un nivel técnico altísimo.

La férrea defensa de nuestros jugadores les ha puesto la cosa difícil: no iban a tener un partido cómodo, y no lo han tenido. Todo el mundo ha trabajado de lo lindo: los hermanos Verdaguer, Oriol, Batlle, Villa, Ubach, Rodri, Livio, Terry, Marcel, ... (aquí viene donde me dejo a unos cuantos, mis disculpas)

El problema es que tener un solo jugador en punta (al principio del partido Miquel, luego Oriol, extremadamente meritorio el trabajo de ambos) hacía muy difícil cuajar jugadas ofensivas en los contraataques, ya que enseguida se encontraban con tres jugadores más el portero asediando al atacante. Varias faltas lanzadas por nuestro "Ubachenbauer" han metido el balón en el área contraria pero no han sido suficientes para batir a un extraordinario portero visitante.

El signo de alarma nos ha caido hacia el final de la primera parte cuando aún conservábamos intactas las redes de nuestra portería: en una rigurosísima aplicación del "nuevo reglamento" , cuatro jugadores del Sants pitaban un penalty por mano y el árbitro les compraba la mercancía. Una prodigiosa estirada de "Apa", que había leido la mente del lanzador, no era suficiente y nos colocaban el 0-1. Un gol tan cerca del descanso hacía que éste se tornase incómodo.

El segundo tiempo ha visto un leve adelantamiento de las líneas, un poco tímido para el gusto de este cronista, y el partido ha recuperado la dinámica: balones largos al punta (Miquel o Uri) y cerrojazo atrás cuando los de Sants recuperaban el balón. Se mantenía la tensión, pero también se mantenía el resultado.

A falta de unos diez minutos para el final, un pequeño fallo de la defensa (los rivales no necesitaban más...) dejaba a Sergi Cortés solo con el delantero contrario que llevaba el balón y que nos metía el 0-2.

Todos esperábamos repetir el gran resultado conseguido frente a un rival tan difícil históricamente como el Catalonia. Quizá jugar contra el tercero un perder sólo de 2 era lo mejor que podíamos conseguir... pero nos ha sabido a poco.

P.D.: El cronista es padre del portero del Infantil "C" a quien le han pitado el penalty más riguroso que había visto nunca, tras un evidente piscinazo del rival, una horita antes del partido de juveniles: hoy no estoy para alabar el trabajo arbitral.

La veu del vestidor: Sant Martí Condal - La Salle

Antes del partido ya se veía que no iba a ser un partido como el de la semana anterior, iba a ser muy complicado y cualquier error lo íbamos a pagar caro. El comienzo del partido fue malo, empezamos bastante mal y poco a poco nos íbamos encerrando atrás y nos costaba muchísimo salir. No tenía buena pinta la cosa y cuando encajamos el primero menos. Igual soy demasiado pesimista, pero no la veía bien la cosa. Muy poco después nos marcan de nuevo, yo estaba ya en el suelo enfadado y veo que el árbitro señala fuera de juego. Y entonces es cuando marcamos el gol. Una falta que pone Alex Verdaguer milimétrica que remata su hermano Pol perfectamente y nos ponemos empatados. Tal vez un tanto injusto ya que era prácticamente nuestro primer acercamiento a la portería rival. Poco después tenemos otra ocasión y Sergi no consigue marcar, y en la misma jugada, hay una falta en contra y para que nos diera tiempo a situarnos tiro la pelota un poco lejos del rival y me sacan amarilla. La segunda parte la veo desde el banquillo y el equipo mejora mucho. Luis me dice que caliente, mientras Ubach lanza una falta en la frontal que se cuela en la red y poco puede hacer el portero, ¡Qué golazo! Otro más de Ubach! Entonces me cambian, entro y Luis me da la consigna de tratar de provocar faltas, robar balones, etc. La primera pelota que toco, me expulsan. Fue ridículo, simplemente le quité la pelota y se cayó. Me hacen salir del campo y veo el resto del partido desde allí. Era un partido interminable, tanto que el árbitro añadió 7 minutos de descuento. Fue bastante robo pero lo que cuenta son los tres importantes puntos que nos llevamos. Una victoria más fuera de casa. Más que un equipo, una familia.

Andy Mortola

Festival de targetes

Sant Martí Condal  1  -  2  La Salle Bonanova

Avui hem pogut veure “fenomens” estranys damunt el terreny de joc del SANT MARTI-CONDAL, F.C. Tan sols entrar al recinte, un rètol que posava Penya Barcelonista Barcino ens portava els primers dubtes. La resta de fenòmens els aniré explicant al llarg de la crònica.

S’inicia el match amb la següent alineació; Apa, X. Cortés, Miquel V., Àlex V., Jos, Ubach, Carbajo, Pol V., Andi, Berto i en Uri fent de capità i ubicant-se com home més avançat.

El partit no pot començar pitjor pels nostres interessos; primer atac del rival, que mouen la pilota dins l’àrea de La Salle, sense cap dificultat, i d’un fort xut ras des del vèrtex esquerre de l’àrea, inauguren el marcador, 1-0 (4’).

Juguem totalment a remolc del rival, però en el 8’, després d’un gran passada a l’espai d’en Ubach, Uri disposa de la primera oportunitat. Poder és un senyal dels fenòmens que es produiran mes endavant.

Comencem a creure en les nostres possibilitats, i així arriba el primer córner al nostre favor (11’), però tot seguit (13’) el rival ens torna a posar la por al cos, amb molta sort i l’ajuda del travesser evitem el segon gol.

El rival ens té una mica acoquinats, i com a prova un botó; 14’ Andi pica una falta des de la línea de ¾ forçant el segon córner, quedant-se sis homes darrere, més el porter, per a defensar a un únic rival.

En el 19’, hi ha canvi de posicions: Uri se’n va al centre de la defensa i en Miquel V. es situa en punta.

L’equip rival vol matar el partit, i quasi ho aconsegueix després de llançar una falta (22’) pel figura del Sant Martí, el número 9.

En Miquel V. no vol ser menys i també reivindica les seves oportunitats de gol (24’).

En el 25’ arriba el primer córner a favor del rival, i no vull recordar la crònica contra l’APA Poble Sec. Aquest cop entre el porter i la defensa es resol bé.

El Sant Martí continua asfixiant-nos de valent, i en el 28’ després d’una gran parada d’en Apa, l’àrbitre anul·la la posterior jugada i el gol, per fora de joc del rival. Poder en aquest moment s’inicien tots els fenòmens que relataré.

En el 31’, el rival ens perdona la vida, malgastant una gran oportunitat de gol i xutant als núvols.

I arriba el 32’, una falta al mig de camp picada per n’Àlex V. es colpejada amb el cap pel seu germà Pol, establint el 1-1. Em trec el barret veient aquesta efectivitat.

A continuació, comença el festival de targetes. El primer en rebre-la és en Berto, que de forma molt intel·ligent i sense cap violència talla una possible escapada del rival. Targeta justa.

Comencem a creure en les nostres opcions, i després d’una preciosa i precisa jugada entre Miquel V. i Andi, amb ocasió de gol d’en Ubach, la pilota acaba en un nou córner.

En el 37’, canvi; surt en Berto i entra Àlex Pujol.

38’, i nova oportunitat de gol, després d’un córner molt ben picat per en A. Pujol.

L’àrbitre no vol deixar sense targetes al rival, i així els ensenya la primera al 42’. En Carbajo també demana la seva (45´) abans de finalitzar la primera part.

La segona part, com és habitual, comença amb molts canvis; surten Balsells, Marcel, Livio, Trías, i Guille.

La disposició dels nostres homes és la mateixa que a l’inici de la primera part, però aquest cop, xutem a porta abans que el rival i aconseguim un nou córner de seguida. Poder estic veient el millor futbol fins el moment, i disposem de bones oportunitats de gol.

La dinàmica del partit ha canviat, hem sortit amb més ambició i volem atacar; ara és La Salle qui marca el ritme del partit.

I qui la segueix l'aconsegueix; falta perillosa, comesa sobre Uri, a la frontal de l’àrea. Ubach es prepara el llançament amb molta meticulositat, i de forma magistral aconsegueix ficar la pilota al fons de la xarxa (20’). 1-2.

A partir d’aquest moment, els nervis d’ambdós equips pugen. Targeta a A. Pujol (22’).

La Salle s’ho creu i el mister fa un canvi no conservador, entra Andi per Ubach.

Nova ocasió (31’) d’en Uri després d’un llarg rebuig d’en Àlex V.

Comença el festival de targetes amb tota la força; 32’ Andi, 34’ Uri, 36’ Trías, 37’ Livio, 39’ segona groga a l’Andi i expulsió.

Per no perdre els costums, gran tangana al costat de la nostra àrea (40’) i en Guille cau al terra durant uns quants minuts. L’àrbitre també té targetes pel rival (44’).

Ara ja ens tanquem totalment per a defensar el resultat. Quin patiment; el senyor col·legiat no vol xiular el final del partit.

46’ una altra targeta a l’equip rival.

48’ Gran parada d’en Sergi.

50’ Després de avisar reiteradament, el col·legiat decideix plegar i xiula el final del partit. Pensava que dilluns no podríem anar a treballar.

Menys mal que els entrenadors rivals han impedit que els jugadors s’acostessin als nostres xavals i acabés tot com el rosari de l’aurora.

No ens havien tret mai tantes targetes, i avui 7 jugadors amb targeta, però cap per joc violent.

Avui finalitzem la primera volta. A continuar treballant i molta sort!!!!

Jordi Balsells