La Salle Bonanova 2 - 5 Salesians Don Bosco
No diré que hauríem hagut de guanyar el partit, però si que tal com hem jugat, sobretot a la segona part, no hauríem hagut de perdre per tres gols de diferència.
El partit ha seguit el mateix guió que la setmana passada. El resultat ha quedat decidit en una primera part molt desencertada, i la clara millora de la segona ja no ha arribat a temps per canviar el signe del partit. El més greu és que ni avui ni la setmana passada el rival ha demostrat ser tant superior a nosaltres. Senzillament ha sabut aprofitar les nostres errades de concentració per fer-nos un descosit.
I això que avui hem començat avançant-nos. L'inici del gol ha estat una falta que semblava massa llunyana per intentar el xut. Però l'Àlex Pujol no ho ha vist així i ha enviat un missil terra-aire a la mateixa esquadra que el porter ha pogut desviar a córner només al darrer moment. D'aquest córner n'ha sortit una rematada del Marcel que un defensa ha aturat amb la mà des de la mateixa ratlla de gol. Penalt executat pel Villa amb la sang freda habitual, que ens ha fet albirar esperances de repetir la gesta del partit d'anada on vam acabar guanyant 3-4 després d'una remuntada èpica amb l'Oriol com a gran estrella en el seu debut de davanter.
Però avui han estat ells qui han remuntat, gràcies sobretot a l'inspiradíssim número 10 que ha fet quatre dels cinc gols del seu equip. El primer ha arribat en un gran xut llunyà que ha emulat el missil de l'Àlex de feia uns minuts. En canvi els tres següents han arribat en errades defensives absolutament evitables.
Però avui han estat ells qui han remuntat, gràcies sobretot a l'inspiradíssim número 10 que ha fet quatre dels cinc gols del seu equip. El primer ha arribat en un gran xut llunyà que ha emulat el missil de l'Àlex de feia uns minuts. En canvi els tres següents han arribat en errades defensives absolutament evitables.
El mal ja estava fet, però a la segona part hem sortit amb personalitat, i el millor que podem dir és que hem lluitat cada pilota com si el resultat estigués en joc, i el desconcertat rival ha vist com començàvem a freqüentar la seva àrea amb una insistència desconeguda fins llavors. En una d'aquestes arribades hem provocat una falta llunyana que el Pol ha enviat amb molta precisió al punt de penalt on el Livio ha enganxat una rematada de cap imparable.
Per uns moments ha semblat que encara podíem aspirar a l'heroïcitat en els vint minuts que restaven, però el número 10 ens ha fet tornar a la realitat amb un contraatac magistral on, tot sol contra el món, ha estat capaç de superar tots els defenses que se li han posat davant.
En fi, quedem-nos amb aquesta segona part. Podem i sabem fer-ho així, i en ens queden uns quant partits per demostrar que hem agafat plenament el pols a la nova categoria, i que l'any vinent farem por a qui se'ns posi per davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada