Poble Sec  4  -  5  La Salle Bonanova

Aquesta crónica la començaré pel final, concretament pel minut 70 que és quan vaig arribar a l'estadi, procedent del derby del Camp Nou.

I què em vaig trobar? Els nostres onze jugadors desbocats contra la porteria rival i cinc pares desganyitant-se per animar-los a seguir el setge. A davant, el Miquel incisiu com sempre i el Rodri com en els millors temps sembraven el terror entre la defensa, secundats per les contínues pujades de l'Andy, el Pol, el Terry i el Sergi. Al darrera, en una labor contínua de robar pilotes per injectar-les als nostres puntes, el Batlle com a gran capità, el Marcel que a la que podia se sumava a l'atac, i el Xavi Cortès i el Jordi Balsells corrent la banda sense defallir ni un instant.

Una mirada al marcador i les explicacions dels pares em van fer entrar en context. Estàvem perdent 3-4, però acabàvem de marcar 3 gols seguits. Afortunadament la meva arribada no va aturar l'avalantxa, i en un dels múltiples córners es van produir una sèrie de rebots a l'àrea que van acabar amb una assistència del Rodri i un xut contundent del Pol a la xarxa. Acabàvem de remuntar un 0-4!

Quedaven 5 minuts pel final i, conscients de la proesa, a la grada ens va entrar una sensació contradictòria que per una banda ens feia aspirar a buscar la victòria però per l'altra ens feia témer que una badada ens fes tirar la gesta per la borda.

Però els xavals no tenien cap dubte i van seguir assetjant el rival fins que al minut 93 va arribar l'apoteosi. Pilota llarga pel Miquel que en paraules seves "s'hi va deixar el cul" per superar el defensa i el porter, i coronar una remuntada històrica. 

No cal dir que la celebració al camp i als vestidors es va sentir des del Tibidabo, però per entendre l'alegria reconstruirem els fets a partir de l'acta i les explicacions dels protagonistes. Havíem començat en la línia dels dos darrers partits, despistats al darrera i poc incisius al davant. I com en els altres partits això va conduir directament al desastre, aquest cop en forma de quatre gols en onze minuts.

Però, també com en els partits anteriors, l'equip va demostrar la seva gran personalitat no abaixant els braços a la segona part. I aquest cop la demostració d'orgull va tenir premi. Vam començar amb una mica de sort en una falta llançada pel Guille que semblava una centrada però es va anar enverinant fins a colar-se directament a la xarxa. Tot seguit els sorprenem amb un córner en curt on el Sergi es cola fins a la cuina per fer-li l'assistència al Rodri que marca el segon. I el tercer també en pilota aturada, aquest cop una falta llançada per l'Andy, també amb un pèl de sort perquè un rival va desviar la pilota despistant el porter.

La resta ja la coneixem. Victòria a domicili d'un rival que duia el doble de punts que nosaltres. El més curiós és que a l'anada també havíem arribat a un 4-4 al marcador, i en aquella ocasió van ser ells qui van mostrar més ambició i van decantar el resultat al seu favor.
Els hi hem tornat la moneda en una clara mostra de progressió de l'equip. Un cop més es demostra que en el futbol, com en la vida, no hi ha res escrit i que un grup de xavals amb determinació és capaç de qualsevol cosa quan està inspirat i convençut de la seva força.