La veu del vestidor

	Àlex Villabona: Sants 7 - La Salle 0
Ahir, per fi, tornava la lliga, tornàvem a concentrar-nos, a seguir els rituals, la revisió, i avui era un dia d’estrenes. Estrenàvem categoria, estrenàvem entrenador, estrenàvem samarretes, estrenàvem sistema, i comptàvem amb les dues incorporacions, Pablo Cisneros i Alex Pujol. I de moment els canvis, com és habitual, no han sorgit efecte. Haurem de tenir molta paciència, tots, pares, jugadors i entrenador. Ja dic, i és més una obvietat que una opinió, que aquest serà l’any més dur segurament, de la nostra formació futbolística, ja que ens enfrontarem a rivals d’inclòs dos anys més, i el ritme puja moltíssim. S’ha notat avui al camp del Sants, ens falta molt i ens falten moltes coses, assolir el sistema, les noves ordres, totes les instruccions rebudes dia rere dia durant dos anys són ara història, i nosaltres, jugadors, ens estem adaptant a tot, i intentem fer-ho amb ganes, amb il·lusió, però ens espera un camí que no serà fàcil. Referent al partit d’ahir no hi ha molt a comentar, el rival va apretar molt, van haver-hi molts dubtes defensivament, i encara no estem físicament al 100%. Tot arribarà, però aquesta temporada necessitarem donar molt més de nosaltres mateixos per competir amb questes besties i combatre el ritme de partit que ens imposaran. Hem de ser exigents, i seguir treballant, no perdre els ànims davant les adversitats, i lluitar fins al final cada pilota, cada partit, amb força, intensitat, i el que faci falta. El que mai perdrem, això segur, es la pinya, la cohesió, que per sempre estarà formada per tota aquesta plantilla que pràcticament podríem anomenar-la com una gran família. *   *   *
	Jordi Balsells: La Salle 0 - Cinc Copes 5
El partit d’aquesta setmana era el primer que es jugava a casa, hi havia ganes de veure com reaccionava l’equip després de l’estrepitosa derrota contra el Sants. El partit comença sense cap canvi tàctic, excepte en la demarcació del lateral dret, la que em va tocar ocupar durant la primera part, i vaig encarregar-me del davanter que en l’anterior partit havia marcat cinc gols; aquest davanter tenia molta mobilitat, i em feia deixar la posició de lateral dret, i des d’aquest forat els contraris centraven tota l’estona. Tot i això, ens vam defensar bastant bé; únicament ens van marcar un gol, i per manca d’intensitat. A la segona part vam tenir una mica més d’intel·ligència en la sortida de la pilota, però vam perdre una mica d’intensitat a l’àrea i ens van marcar quatre gols. *   *   *
	Sergi Ubach: Pubilla Casas 1 - La Salle 4
El rival d'avui era una incògnita per tots nosaltres abans de començar el partit. També havien perdut contra el Cinc Copes de golejada, però la jornada anterior van ser ells qui van golejar al Sant Just. Això ens feia pensar que probablement serien superiors, però al començar el partit vam veure que era una oportunitat única per començar a sumar punts. Vam començar ordenats defensivament i ofensivament, però un desajust defensiu va fer que encaixéssim un gol. Però no ens vam desanimar i vam seguir atacant, vam dominar durant tota la primera part i vam tenir un munt d'ocasions. Els gols, però, van tardar en arribar. Cap al minut 30 vam marcar el primer, i a partir d'aquí ja en van arribar dos més de sols. En només 8 minuts vam remuntar el partit, posant-nos dos gols per sobre del rival. A la segona part vam optar per centrar-nos en la defensa i aguantar el resultat. Tot i que això va fer que rebéssim més ocasions, les vam defensar a la perfecció i no vam encaixar cap gol. El partit va acabar amb un gol nostre a l'últim minut, que va posar el definitiu 1-4 al marcador. Com que aquest any la classificació no serà el més important, més que pels punts, aquesta victòria és important per a millorar l'estat d'ànim de l'equip, per a motivar-nos i animar-nos a seguir treballant per aconseguir altres resultats com aquest. *   *   *
	Marcel Boquer: Sant Just 1 - Salle 2
Avui ens enfrontàvem al Sant Just, el darrer de la classificació. La prèvia del partit ha estat una mica estranya ja que hem escalfat després de la revisió. Tot i així, el equip tenia clares les indicacions del mister. En principi era un partit per guanyar de golejada i passar-ho bé, però no ha sigut així. El partit ha començat amb el sac inicial. El mister ens ha donat clares indicacions: pilotes a les esquenes dels centrals. I així ho hem fet. Al minut 25, una jugada a les esquenes dels centrals rivals ha acabat amb expulsió d'un d'ells. Ells han tingut la possessió de la pilota però nosaltres hem tingut moltes més oportunitats. El Miquel ens ha avançat en el marcador en una jugada que ha agradat molt al entrenador. Just començar la segona part, ens han marcat de penal. Aquesta jugada ha causat una gran desesperació al Luis, l'entrenador. Finalment, una falta llençada perfectament pel Sergi Ubach, ha acabat suposant el gol de la victòria. Al final del partit hem acabat patint però ens hem emportat els tres punts. El nostre joc no ha estat del tot bé i hem de seguir treballant. Segona victòria de la temporada consecutiva. Gran Salle Bonanova! També anomenada "La Salle Aviones". *   *   *
	Jordi Carbajo: Salle 2 - Bon Pastor 5
Aquest cap de setmana hem jugat el dissabte, a casa, contra un rival directe. El Bon Pastor. El míster ens va avisar el dimecres, (únic dia que vam entrenar) de la dificultat del partit que ens esperava. Feia un dia de molt sol, la hora prèvia a la de començar el partit ens vam autogestionar nosaltres mateixos perquè l'entrenador arribava tard. La xerrada, l'escalfament, la ronda d'estiraments i la revisió, a càrrec dels tres capitans. I quan ja entràvem al camp amb el pare de l'Ubach com a delegat, va arribar el Luís. El partit sembla equilibrat, només els 5 primers minuts. Aleshores els rivals comencen a trobar espais per on entrar, i ens dominen clarament durant la primera part. Les decisions del àrbitre i la nostra falta de concentració ens han perjudicat, sumat a la gran calitat d'alguns dels seus jugadors el resultat de la primera meitat acaba sent molt decepcionant (1-3). El millor dels que jugàvem ha estat el Lívio. Que per fi debutava amb l'equip. El cabreig de l'entrenador al descans és tant gran que envia a la dutxa alguns dels jugadors titulars. Les sensacions a l'inici de la segona part són millors que les de la primera, el equip juga més junt i en equidistància els uns amb els altres. Però això no és suficient, perquè acabem encaixant dos gols més. Sort de l'Ubach fill que, reconvertit en fals 9 marca un gol per maquillar una mica el resultat. I amb aquest es converteix en el pichichi del nostre equip. El marcador final, una contundent derrota 2-5. Encara ens queden molt partits per millorar i per recuperar la intensitat amb la que vam acabar jugant amb el Jose María. *   *   *
	Oriol Pasqual: Salle 1 - Cosecha mundial 5
Aquest passat cap de setmana, dissabte, ens vam afrontar a un equip desconegut el nom del qual, “Cosecha Mundial”, ja ens feia sospitar que tindrien una gran qualitat de joc. Només teníem la informació del mister (es un equipo lleno de latinos, jugadores de calle). Al arribar vam podem observar que era cert, la majoria Llatins, d’estatura mitjana, amb excepció d’una torre que destacava d’entre tots els seus companys, el central. Després de la breu xerrada del Luis vam sortir a escalfar ja concentrats pel partit. Va arribar l’hora de jugar, tot l’equip; jugadors, suplents i els no convocats, als quals se’ls hi ha d’agrair el seu compromís i suport, vam fer el nostre crit característic i tot seguit, va començar el partit. Al principi no semblava que l’equip contrari mostrés una gran superioritat, anaven circulant la pilota amb criteri però, res més que això gràcies al gran esforç defensiu per part nostra. No va ser fins al minut 10 aproximadament, quan la pilota va caure a la banda dreta, que el seu davanter, amb el número 11, ens va mostrar la seva enorme velocitat i capacitat d’acceleració. Tot i el nostre gran esforç defensiu i la nostra bona organització en el terreny de joc, vam anar al descans perdent (0-2). Voldria esmentar l’espectacular doble parada del Sergi en l’acció del penal, inexistent en la meva opinió, i el gran esforç del Josep que va haver d’abandonar degut a un fort cop al intentar aturar el xut que acabaria sent el segon gol. A la segona part, presentàvem alguns canvis en l’alineació de l’equip, vam sortir amb més presència ofensiva però defensivament potser una mica més desorganitzats i menys compactes. Aquesta seria probablement la causa de que encaixéssim tres gols més, cal destacar també l’enorme qualitat del seu davanter que ha desbordat la defensa en més d’una ocasió. Tot i això encara vam poder gaudir de l’autèntic golazo, marca de la casa, del Miquel i d’alguna que altra oportunitat de gol per arrodonir el marcador final (1-5). Tot i l’ampli marcador i la diferència òbvia entre els dos equips, considero que vam jugar un bon partit, vam mostrar caràcter i no vam baixar els braços en cap moment, fet que ens caracteritza. Sempre lluitem fins al final, i així ha de continuar per poder obtenir altres bons resultats i millorar en tots els aspectes necessaris. El nostre pròxim rival serà el Don Bosco, haurem de demostrar que anem a totes, junts, compactes, i com hem fet sempre; com una família. Som-hi Salle!!! *   *   *
	Livio Bonatti: Salle 2 - Don Bosco 2
Un buen partido. El equipo contrario hacía girar el balón realmente bien y tenía unos jugadores muy técnicos pero hemos conseguido cerrar bien los espacios. Falta aún retener mas el balón ser mas eficaces en ataque y trabajar las acciones a balón parado pero tenemos tiempo y ganas para mejorar. *   *   *
	Xavi Batlle: Salesians 3 - La Salle 4
Després del gran partit que vam fer contra el Don Bosco la pregunta que ens feiem era si seguiriem al mateix nivell i realment, així va ser. Es notava que encara portaven a sobre la ràbia, la intensitat i la força d'aquell últim partit. Ha estat un inici de partit molt desafortunat per nosaltres ja que hem encaixat 2 gols de 2 xuts a porta, però res ens fa baixar el cap y la gran efectivitat de l'Uri capgira el marcador de manera heroica! Un partit molt important per nosaltres ja que pot significar l'inici d'una gran etapa. Molt satisfet del nostre joc! Som-hi Salle!! *   *   *
	Carles Cerezo: La Salle 4 - Poble Sec 5
El del dissabte va ser sense cap dubte uns del partits més emocionants que hem jugat en el que portem de temporada, la tensió va durar tot el partit, on cada gol que es marcava era respòs per un altre de l'equip contrari. Vam començar una mica adormits però a prop del minut 25 la dinàmica del partit va començar a canviar i amb dos gols del Andy i l'Oriol vam empatar el marcador en molt poc temps. La primera part va acabar amb un 3-3 i una competivitat brutal. La segona part va començar amb un gol del Poblesec que va resultar un cop dur per la moral de l'equip. A patir d'aquest gol la dinàmica del partit es va relentitzar. Ells intentaven agafar la ventatge al marcador per gaudir de més tranquilitat i nosaltres tractaven d'empatar el partit. Aquest moment va arribar amb una excel·lent jugada que va provocar un penalti, que va marcador el Rodri amb una sang freda impressionant, Els següents minuts van ser molt intensos però més o menys al minut 65 el 4-5 va arribar a un còrner, on l'enorme central de l'altre equip va rematar sense problemes. Vam intentar remontar el resultat però la van saber retenir enrere i ens van deixar sense oportunitats. *   *   *
	Andy Mortola: S.M. Condal 1 - La Salle 2
Antes del partido ya se veía que no iba a ser un partido como el de la semana anterior, iba a ser muy complicado y cualquier error lo íbamos a pagar caro. El comienzo del partido fue malo, empezamos bastante mal y poco a poco nos íbamos encerrando atrás y nos costaba muchísimo salir. No tenía buena pinta la cosa y cuando encajamos el primero menos. Igual soy demasiado pesimista, pero no la veía bien la cosa. Muy poco después nos marcan de nuevo, yo estaba ya en el suelo enfadado y veo que el árbitro señala fuera de juego. Y entonces es cuando marcamos el gol. Una falta que pone Alex Verdaguer milimétrica que remata su hermano Pol perfectamente y nos ponemos empatados. Tal vez un tanto injusto ya que era prácticamente nuestro primer acercamiento a la portería rival. Poco después tenemos otra ocasión y Sergi no consigue marcar, y en la misma jugada, hay una falta en contra y para que nos diera tiempo a situarnos tiro la pelota un poco lejos del rival y me sacan amarilla. La segunda parte la veo desde el banquillo y el equipo mejora mucho. Luis me dice que caliente, mientras Ubach lanza una falta en la frontal que se cuela en la red y poco puede hacer el portero, ¡Qué golazo! Otro más de Ubach! Entonces me cambian, entro y Luis me da la consigna de tratar de provocar faltas, robar balones, etc. La primera pelota que toco, me expulsan. Fue ridículo, simplemente le quité la pelota y se cayó. Me hacen salir del campo y veo el resto del partido desde allí. Era un partido interminable, tanto que el árbitro añadió 7 minutos de descuento. Fue bastante robo pero lo que cuenta son los tres importantes puntos que nos llevamos. Una victoria más fuera de casa. Más que un equipo, una familia.
*   *   *
	Guillermo Jordi: Cinc copes 3 - La Salle 4
Domingo, en la Barceloneta, y contra los quintos. Jugábamos contra la Peña Barcelonista Cinco Copas, rival marrullero y ambicioso con unas estadísticas de escándalo. La Salle salía con ya la mítica formación 4-1-4-1, cerrados atrás y balonazo buscando al punta que en este caso fueron Miquel y Uri, estos ya nos tienen acostumbrados a su peculiar cambio de posición, y Cisneros. El partido no podía comenzar mejor, en el minuto 4 Andy ponía el 0-1 en el marcador, un fantástico remate con el interior del pie tras un centro raso de Alex Pujol. ¡Parecía una jugada ensayada! No podíamos confiarnos, pues el partido acababa de empezar y aún quedaban 85 minutos de sufrimiento. La sorpresa fue cuando en el minuto 7 un despeje/pase hacia Miquel lo deja solo después de que se marque un carreron abismal y mete el balón en el fondo de la red. La afición no daba crédito, ¿Cómo podíamos ir 0-2 en tan solo 10 minutos? La Salle seguía con la mentalidad de ir a más y no relajarse, el rival no acababa de sentirse cómodo en el terreno de juego, en el minuto 14 un contraataque iniciado por Alex Pujol en su banda (la izquierda), iba a acabar en otro gol de La Salle. ¡Esta vez en propia puerta! Pujol, nuestro Ney, le ponía un fantástico pase al hueco a Miquel (con la izquierda) con la suerte de que rebotó en su central y con un sorprendente efecto, el balón se metió en la portería. El rival no se lo creía, 0-3 y contra “La Salle Bonanova”. Los siguientes 30 minutos fueron los de mantener el resultado, ya no teníamos el más mínimo interés en aumentarlo, sabíamos que tuvimos mucha fortuna y no queríamos desperdiciar esa oportunidad. Aun así, tras otro balonazo buscando al punta (Miquel) y que éste se tenga que buscar la vida solito nos dio el cuarto y último gol para los rojinegros. La siguiente jugada, literalmente un minuto después, ellos, se ponían las pilas con un gol que nos dejó a todos enfadados, ya que sabíamos que ese gol daba muchísimas esperanzas al rival y les acercaba más al empate o incluso victoria. Descanso, 1-4 en el marcador, y todo, en principio, a nuestro favor. En el vestuario, se escucharon unos gritos aterradores, era el entrenador rival metiéndoles una bronca escalofriante, nosotros sabíamos lo que teníamos que hacer, que era seguir con nuestra filosofía de juego. No iba a ser nada fácil, y éramos conscientes de ello. Arranca la segunda mitad, y como siempre, ellos atacaban, con calma pero a la vez con ansia, no querían perder ese partido. Un sinfín de ocasiones del rival acaba con gol en contra. Minuto 54, 2-4 en el marcador, y para que engañarnos, nos temíamos lo peor, La Salle ha vivido tantas remontadas épicas (tanto a favor como en contra), tantas injusticias, que el pensamiento de “el poder ser remontados” recorría en nuestra mente. El partido continuaba, si tuviera que decir a ojo la posesión de la segunda mitad probablemente rondaría los 85% vs 15%, hace falta decir a favor de quién? *   *   *
	Àlex Verdaguer: La Salle 2 - Pubilla Casas 2
Aquest partit es presentava amb bones expectatives, donat que el Pubilla Cases els havíem guanyat a casa amb força facilitat. Quelcom positiu ha estat el fet de que no hem sortit ‘empanats’ ni adormits. La primera part ha estat bastant igualada. Com sempre, l’altre equip ha estat qui ha tingut més la possessió de la pilota. Però gràcies al fet que aquest equip no tenia tant de domini en el toc com d’altres, La Salle també ha pogut fer la seva. Com de costum, hem aprofitat la nostra potència física i les contres per poder avançar-nos en el marcador. El primer gol ha vingut arrel d’una falta a favor nostre que ha llençant en Miquel Verdaguer. En Miquel ha llençat la pilota al segon pal, a ras del terra. No anava a molta potència, però ha estat suficient perquè el porter (que s’havia tirat al terra per parar el xut) no el pugui blocar, de manera que l’Oriol aprofitant el rebot ha finalitzat la jugada marcat sol davant la porteria. El pubilla Casas s’ha posat una mica les piles i ha aconseguit generar alguna jugada que ha acabat amb la pilota a mans del porter Xavi Aparicio, que es sentia molt segur entre els tres pals. Cinc minuts abans que acabes la primera part, en Pablo Cisneros s’ha vist davant del porter amb la pilota als peus. Però el xut ha acabat malauradament fora, fregant el pal. Moments després, el davanter del Pubilla ha xutat prou fort a la porteria però de nou ‘Apa’ ha sorprès amb una parada molt correcta. Però desafortunat d’ell no s’ha pogut aixecar prou ràpid per a parar el xut originat del rebot. I aquesta part ha acabat amb un empat. La Salle Bonanova, que veia una oportunitat clara de poder sortir amb els tres punts a la butxaca, ha sortit al cent per cent amb les piles recarregades. El fruit del seu esforç s’ha vist reflectit en el partit amb el 2-1, provocat per Pablo Cisneros. Marcel Boquer (Nuni) ha executat una paràbola perfecte des del mig camp (com d’aquelles que tan demana i agrada al mister) deixant de nou sol a en Pablo que aquesta vegada ha finalitzat sense problemes xutant a un costat de la porteria. La superioritat en el marcador ha estat breu, ja que al cap d’uns quinze minuts en Jhonatan ha fet una verdadera exhibició de qualitat portant a terme un impressionant gol des de fora de l’àrea gran que ha anat a parar a l’esquadra. Davant de tal xut, en Xavi s’ha vist impossibilitat d’efectuar la parada que hagués aportat la victòria al nostre equip. Tot i així, no ens hem donat per vençuts i la fam de victòria ha generat quatre opcions clares de guanyar: tres d’en Pablo, que ha sabut desmarcar-se molt bé evitant el fora de joc però no ha aconseguit finalitzar les jugades a gol, i una de l’Andy Mortola amb el cap, que s’hagués pogut considerar com a penal (per suposat negat rotundament per l’àrbitre). Hem seguit generant opcions de gol però en cap cas s’ha assolit el tan desitjat gol. Inesperadament, l’àrbitre, que es veu que anava una mica perdut amb el temps ja que s’havia despistat, ha pitat el final del partit al minut 35, presumptament 10 minuts abans que s’acabés, esgotant així per complet la possibilitat de guanyar. El resultat final ha estat un empat de 2 a 2. Però independentment del resultat, que podria haver estat més satisfactori per a nosaltres, la Salle hem fet un bon partit i una dada important és que hem generat més jugades de toc que del normal. Felicitats pel bon treball. *   *   *
	Pablo Terraza: La Salle 5 - Sant Just 1
Partit importantíssim el que teníem a casa, tres punts que s’havien de quedar a La Salle si o si. Jugàvem contra el cuer, el Sant Just Desvern, equip que només tenia 4 punts en el que va de campionat i que la meitat dels seus jugadors eren cadets. A priori es presentava un encontre fàcil, però ho seria realment? La pilota començà a rodar i cert és que ens va costar entrar al partit. El rival ens creava més perill del compte, el mig de camp no aconseguia triangular amb facilitat i no arribaven passades en condicions per aprofitar la velocitat en punta del Miquel i les bandes del Rodri i Pujol. Però el futbol és així i quan pitjor estàvem jugant, el Miquel caçava una pilota dins de l’àrea i posava l’1 a 0 al marcador. Just després, el míster realitzava fins a sis canvis. L’equip va millorar lleugerament i vam adquirir més control de l’esfèric, una paret entre el Terraza i l’Andy, amb xut d’aquest, a punt va estar de significar el segon gol. Només uns minuts després, el Miquel feia el seu doblet i ampliava l’avantatge. Arribàvem al descans. Cert és, que no estàvem jugant un gran partit però els punts no s’havien d’escapar. Vam sortir enxufats dels vestidors buscant el tercer però un ràpid contraatac del Sant Just suposava el 2-1, un gerro d’aigua freda. Instants després una passada del Miquel la recollia l’Andy i posava el tercer que ens tornava certa tranquil·litat. El partit es va trencar en aquesta fase, cert desordre que no ens afavoria i una expulsió i dos penals en contra senyalats per un àrbitre que havia perdut el control del encontre. Ens quedàvem amb 10 jugadors, el Miquel al carrer però ambdues penes màximes van ser llançades idèntiques als núvols. A vint minuts del final, una bona passada del Cisneros a l’Andy feia que aquest provoqués un penal, que ell mateix transformaria de manera espectacular a “lo panenka”. Finalment, a les acaballes del partit un Andy pletòric caçava un baló a l’àrea i l’enviava a l’escaire posant el 5-1 i el seu particular hat-trick. Amb aquesta victòria poc brillant però alhora efectiva ens situem en novena posició amb 23 punts i ens dóna forces per afrontar el difícil matx de la setmana que ve, a casa del líder, el Bon Pastor. El rival porta una ratxa espectacular que esperem trencar. Amb el nostre equip tot és possible! *   *   *