Derrota inapel·lable

La Salle Bonanova  0  -  5  Parc U.D.

Recordo una crònica del mestre Jordi Español on deia que quan el rival fa un partit així només et queda felicitar-lo i cap a la dutxa.

I és que el Parc U.D. ha demostrat que va segon perquè practica un gran futbol, premiant el joc d'equip per damunt de les individualitats. Fa dos partits també vam encaixar cinc gols però quatre eren del crack de l'equip, mentre que avui els golejadors s'han repartit perquè tothom atacava i tothom defensava. La seva victòria ha estat cimentada en el joc de combinació al mig camp i en una defensa inexpugnable. No en va són de llarg l'equip menys golejat de la categoria.

I això que hem començat aguantant bé, cedint la iniciativa però amb un bon ordre defensiu que impedia que el rival ens creés ocasions. Però el Parc U.D. tenia paciència i anava preparant la victòria a foc lent, fins que al minut 20 han considerat que la cassola ja havia fet prou el xup-xup i en una ràpida jugada per l'extrem dret s'han plantat a porteria i ens han endossat el primer.

El gol no ha canviat el panorama. Ells seguien dominant i lligant curt els nostres homes avançats. Era qüestió de temps que caigués el segon, i efectivament al minut 29 han fet una altra incursió elèctrica, aquest cop per l'altra banda, que ha deixat sol un davanter per afusellar a plaer al pobre Apa, que tot i així ha fet una digníssima primera part.

El millor que ens podia passar era que arribés el descans per veure si a la segona aconseguíem canviar la dinàmica com havíem fet els darrers partits. Però avui no ha estat possible, i sens dubte cal atribuir el mèrit al rival. Estic convençut que nosaltres hem sortit amb la mateixa fe, però el rival no ha baixat ni un pistó la seva pressió, i els nostres esforços han estat inútils. Seguien sent ells qui creaven perill i han estat ells qui, sense pressa i sense pausa, han anat ampliant el marcador.

Aquests gols no han estat tant treballats i algun s'hauria pogut evitar, però també és cert que han arribat altres vegades i el Sergi s'ha hagut de multiplicar per evitar un mal major. En canvi per part nostra només he comptat una ocasió, ja amb el 0-5. L'Oriol, que malgrat tornar de la lesió no ha parat de barallar-se amb un defensa que encara que que sembli estrany el superava físicament, ha aconseguit finalment connectar una bona volea que ha sortit fregant el travesser.

Bona lliçó de joc, que no hauria de desanimar-nos. Aquests nois eren més grans i sobretot més bregats en la categoria. Nosaltres hem progressat força i en la majoria de partits estem plantant cara. Això d'avui només demostra com es pot muntar una màquina futbolística de primer nivell sense tenir grans figures a l'equip. Només cal treballar fort, tenir les idees clares, i apretar, apretar, apretar... Esperem veure-ho ben aviat.

I parlant d'esperar, la part més dura del partit no ha estat la derrota, sinó l'espera final sota un sol de justícia. De cara als propers partits hauríem de plantejar-nos muntar una carpa i una nevereta per l'aperitiu!