La primera part ha estat bastant igualada. Com sempre, l’altre equip ha estat qui ha tingut més la possessió de la pilota. Però gràcies al fet que aquest equip no tenia tant de domini en el toc com d’altres, La Salle també ha pogut fer la seva. Com de costum, hem aprofitat la nostra potència física i les contres per poder avançar-nos en el marcador. El primer gol ha vingut arrel d’una falta a favor nostre que ha llençant en Miquel Verdaguer. En Miquel ha llençat la pilota al segon pal, a ras del terra. No anava a molta potència, però ha estat suficient perquè el porter (que s’havia tirat al terra per parar el xut) no el pugui blocar, de manera que l’Oriol aprofitant el rebot ha finalitzat la jugada marcat sol davant la porteria. El pubilla Casas s’ha posat una mica les piles i ha aconseguit generar alguna jugada que ha acabat amb la pilota a mans del porter Xavi Aparicio, que es sentia molt segur entre els tres pals. Cinc minuts abans que acabes la primera part, en Pablo Cisneros s’ha vist davant del porter amb la pilota als peus. Però el xut ha acabat malauradament fora, fregant el pal. Moments després, el davanter del Pubilla ha xutat prou fort a la porteria però de nou ‘Apa’ ha sorprès amb una parada molt correcta. Però desafortunat d’ell no s’ha pogut aixecar prou ràpid per a parar el xut originat del rebot. I aquesta part ha acabat amb un empat.
La Salle Bonanova, que veia una oportunitat clara de poder sortir amb els tres punts a la butxaca, ha sortit al cent per cent amb les piles recarregades. El fruit del seu esforç s’ha vist reflectit en el partit amb el 2-1, provocat per Pablo Cisneros. Marcel Boquer (Nuni) ha executat una paràbola perfecte des del mig camp (com d’aquelles que tan demana i agrada al mister) deixant de nou sol a en Pablo que aquesta vegada ha finalitzat sense problemes xutant a un costat de la porteria. La superioritat en el marcador ha estat breu, ja que al cap d’uns quinze minuts en Jhonatan ha fet una verdadera exhibició de qualitat portant a terme un impressionant gol des de fora de l’àrea gran que ha anat a parar a l’esquadra. Davant de tal xut, en Xavi s’ha vist impossibilitat d’efectuar la parada que hagués aportat la victòria al nostre equip. Tot i així, no ens hem donat per vençuts i la fam de victòria ha generat quatre opcions clares de guanyar: tres d’en Pablo, que ha sabut desmarcar-se molt bé evitant el fora de joc però no ha aconseguit finalitzar les jugades a gol, i una de l’Andy Mortola amb el cap, que s’hagués pogut considerar com a penal (per suposat negat rotundament per l’àrbitre). Hem seguit generant opcions de gol però en cap cas s’ha assolit el tan desitjat gol. Inesperadament, l’àrbitre, que es veu que anava una mica perdut amb el temps ja que s’havia despistat, ha pitat el final del partit al minut 35, presumptament 10 minuts abans que s’acabés, esgotant així per complet la possibilitat de guanyar. El resultat final ha estat un empat de 2 a 2. Però independentment del resultat, que podria haver estat més satisfactori per a nosaltres, la Salle hem fet un bon partit i una dada important és que hem generat més jugades de toc que del normal. Felicitats pel bon treball.
|
Àlex Verdaguer |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada