Superioritat manifesta

La Salle Bonanova  5  -  1  Sant Just

Un altre dissabte sense migdiada per culpa dels horaris que ens depara el calendari d'aquesta temporada tant a nosaltres com al Barça. Sort que hi ha hagut prou al·licients per mantenir-nos desperts!

En contra del que és habitual avui partíem com a favorits, però calia no oblidar que al partit d'anada va perillar la victòria fins al darrer minut. No estem acostumats a dur la iniciativa, així que hem mantingut el nostre esquema habitual: molt sòlids darrera, mig camp poblat però poc constructiu, i un punta intentant arreplegar les "pedrades" enviades des de darrera.

Aquest "llanero solitario" era un cop més el Miquel, i novament ha demostrat que és el més ràpid de l'oest (amb permís de l'Andy). Al minut 20, quan encara no havíem generat la primera ocasió, i res no feia pensar que estiguéssim a prop de generar-la, el Miquel ha vist que una passada del defensa al porter es quedava curta. Ha corregut a lluitar la pilota, se l'ha endut i ha afusellat el porter. La llauna estava oberta.

Demostrant que li agraden les matemàtiques, ha esperat 20 minuts més per tornar a desenfundar. Novament una pilota dividida prop de l'àrea, varis defenses pels voltants, però d'alguna manera la bola li acaba arribant sempre a ell i llavors no perdona.

La cosa semblava ben encarrilada, però encara havien de passar moltes coses. D'entrada l'àrbitre ha decidit posar emoció xiulant-nos un penalt en contra una mica rigorós, però per sort l'han xutat massat alt. Després un jugador del Cornellà que estava esperant per jugar després, ha decidit posar la música a tot drap responent amb xuleria les nostres recriminacions, i no ha parat fins a mitja part que és quan ha arribat l'entrenador i s'ha endut les ovelles al corral per descans dels nostres tímpans. D'acord que a aquella hora estàvem una mica adormits, però prefereixo altres formes de despertar-me.

Tornant al futbol, a mitja part comentàvem que amb el nivell mostrat pel Sant Just no semblava que la victòria perillés. Però com sempre passa quan es parla abans d'hora, un jugador del Sant Just ha tret l'orgull i s'ha inventat una gran jugada acabada amb un potent xut llunyà que s'ha colat com una bala. Realment, han hagut de ratllar la perfecció per batre un inspiradíssim Apa.

Crec que el gol ens ha servit de revulsiu. Hem començat a pressionar més amunt i en una d'aquestes el Miquel ha interceptat una passada del defensa i l'ha enviat ràpidament a l'Andy que aquesta segona part ha pres el relleu com a superheroi de l'equip. Després de rebre la pilota ha fet tres o quatre passes per plantar-se davant del porter i, malgrat que aquest tapava bé, l'ha enviat per l'únic petit forat que hi havia al primer pal.

Però perquè no ens penséssim que el gol ens evitaria qualsevol patiment, l'àrbitre ha tornat a intervenir. Primer ha ensenyat la segona groga al Miquel per molestar lleument al porter quan anava a treure de porteria. Massa rigorós per una segona, i més en aquesta categoria. Crec que s'haurien de reservar les targetes per faltes d'esportivitat, joc agressiu, insults... Tot això passa al camp i la majoria de vegades queda impune. El propi entrenador rival, molt correcte al contrari que l'afició, ha admès que la vermella era exagerada i ha vaticiant amb gran encert que ells tampoc no acabarien tots onze.

El següent toc d'emoció ha estat assenyalar-nos el segon penalt en contra. Bé, pròpiament l'àrbitre s'ha limitat a fer sonar el xiulet perquè la decisió sembla que li ha vingut donada pels crits de l'afició rival. Per sort l'han tornat a xutar alt, i aquí si que l'àrbitre ha desistit d'intentar animar el partit i el proper penalt ens l'ha assenyalat a favor. L'Andy l'ha executat a la perfecció establint el 4-1 que, a falta de 20 minuts, dissipava qualsevol dubte sobre el resultat. Però en aquests 20 minuts encara havien de passar moltes coses.

D'entrada s'ha produït l'expulsió d'un rival tal com havia pronosticat el seu míster. Vermella directa per una entrada molt lletja sobre el Xavi Batlle. A risc de semblar partidari diré que aquesta si que la trobo justificada.

A continuació hem vist que de cop s'aturava el partit i l'àrbitre començava a comptar els nostres jugadors descobrint amb sorpresa que jugàvem amb onze malgrat l'expulsió. Aquest cop des de la grada l'havien assessorat correctament, i a més un suposat directiu del Sant Just ha dit que volia revisar l'acta per assegurar-se que s'hi feia constar l'alineació indeguda. Sembla que tot ha vingut per un lapsus en un canvi massiu, que esperem que no tingui majors conseqüències. No havia vist mai aquesta situació ni l'he sabut trobar al reglament, així que ja veurem què passa...

I per rematar el partit, faltava el gol més bonic de tots, novament obra de l'Andy. Ha controlat una centrada dins l'àrea d'esquena a la porteria, i sense deixar-la votar ha fet una vistosa mitja volta per perfilar-se de cara i ha afusellar el porter. Gran gol i gran partit de l'Andy, no només pel hat-trick de la segona part, sinó també per la primera on ha aportat molta empenta robant pilotes i llançant el nostre atac.

Tràmit superat amb nota. Esperem no perdre als despatxos uns 3 punts absolutament merescuts, però encara que fos així ens quedaria la satisfacció d'haver demostrat ser molt superiors al rival. A l'anada els havíem superat amb claredat al marcador però no al camp, però com dirien al FIFA, avui la superioritat ha estat "manifiesta, Manolo, manifiesta".