La Salle Bonanova  2   -  2  Pubilla Casas

Ens enfrontàvem amb un rival situat per sota de nosaltres en la classificació, i recordàvem que va ser el primer partir que vàrem guanyar aquest any. No hi ha cap partit fàcil, però si alguns més difícils que d’altres.

S’iniciava el partit amb la següent alineació: Apa, Jos, Uri, Batlle, Balsells, Marcel, Pol V., Villa, Andi, Pujol i Miquel V.

Suposo que les circumstàncies obligaven als diferents canvis posicionals damunt del terreny de joc, però la veritat és que tant en Boquer, com a pivot per davant dels centrals, i en Batlle com a segon central, acompanyant a l’Uri, van complir amb molt bona nota.

Semblava que els nostres jugadors sortien molts endollats després de finalitzar els trimestrals, ja què abans de complir-se el 1’ arribava el primer corner al nostre favor, i en el 3’ la primera gran ocasió de gol. Però tanta efusivitat s’aniria apagant poc a poc.

Com a gran novetat tàctica, l’intercanvi continuo de posicions entre Uri i Miquel V. Aproximadament cada 10’ s’intercanviaven les posicions de central i home més avançat de l’equip.

El primer corner en contra no arriba fins el 18’. Petita mostra de la pressió del rival.

En el 29’, després de una falta molt perillosa comesa al costat de la línia de l’àrea rival, en Miquel V. llança la falta i la pilota es refusada en curt pel porter, i en Uri atent i ràpid aconsegueix inaugurar el marcador, 1-0.

L’àrbitre fins aquest moment desapercebut, volia fer-se veure, i mostra la primera targeta groga a l’Andi per protestar un possible penal comés sobre ell.

La primera oportunitat de gol del rival no arriba fins el 39’, i l’Apa ho resol perfectament.

Tot i què tenim noves oportunitats per matar el partit, els nostres jugadors es relaxen i el Pubilla se n’aprofita i aconsegueix foradar la nostra porteria poc abans de finalitzar la primera part. Resultat injust pel vist damunt del terreny de joc.

La segona part s’inicia, com de costum, amb molts canvis; entren, Ubach, Terri, Victor G., Trías, Rodri, Berto i Cisneros.

La tàctica d’aquesta segona part és molt clara, tots endarrere a esperar una contra. I la cosa no funciona malament; en el 4’, gran escapada d’en Cisneros, en un possible fora de joc, presentant les seves credencials davant del rival, i seguidament (5’), ja no perdona i aconsegueix el 2-1.

Ens posicionem darrera, deixant tota l’iniciativa de joc al Pubilla. El nostre joc es limita a defensar i a intentar aprofitar els ràpids contraatacs.

Però en el 75’, després d’un xut des de fora l’àrea el Pubilla aconsegueix fer el 2-2.

Hem anant cedint la pilota i pressionant en una parcel·la molt petita del camp, i el rival se n’aprofita’t d’aquest regal.

En el 33’ entra Andi per Cisneros, i en el 35’ Pol V. entra per en Berto.

L’àrbitre es volia acomiadar del públic fent una mica de teatre; primer traient una targeta groga a l’Uri per protestar, així el senyor col·legiat demostrava que podia estar cec però no sord. Als pocs minuts expulsa a l’entrenador rival.

Tot i els canvis en l’últim minut, entren Villa i Pujol, el marcador no canvia.

Sumar sempre és bo, però millor si són els tres punts. Avui, crec, hem regalat dos punts. Tècnicament, el Pubilla no era gaire millor que nosaltres, però els hem deixat portar l’iniciativa de joc durant bona part de la segona meitat, renunciant a jugar la pilota.

Disposem d’una amplia plantilla i ho hauríem d’aprofitar, i sortir a morir durant el temps que estem al camp. La majoria de jugadors estan únicament 45’, i això s’hauria de notar.

Espero que els resultats dels trimestrals siguin millors. Ànims i força.

Per cert, si algú o alguna no coneix o recorda a en Clemente, en el proper partit puc explicar-vos en què consistia la seva tàctica, prometo no parlar de Leverkusen.

Jordi Balsells