Homenatge a Johan

La Salle Bonanova  1  -  3  Escola Pia

Avui hem sortit del camp molt més satisfets que dissabte passat. És cert que hem tornat a perdre, i fins i tot per un gol més, però avui ens ha quedat la sensació d'haver competit. No en el sentit de lluitar, que això ho fem sempre, sinó en el d'atrevir-nos, de creure en les nostres de possibilitats, d'estar convençuts que al millor equip se'l pot posar contra les cordes i fins i tot marcar-li un gol. I no és que hàgim marcat un gol... sinó un golàs. No podíem fer millor homenatge al Cruyff que reproduir el seu famós gol contra l'Atlètic de Madrid.

Però anem al partit. Avui estrenàvem un nou sistema de joc. Un 4-2-3-1 que substituïa el 4-1-4-1 que hem practicat durant tota aquesta termporada i la majoria de les anteriors. I això no era només un dibuix de pissarra, sinó que ha anat acompanyat d'un canvi real en l'estil de joc, buscant sortir des del darrera amb la pilota controlada.

Això no ha fet que perdéssim rigor defensiu, i el rival no ho ha tingut gens fàcil per arribar a porteria. De fet en tota la primera part gairebé no han tingut ocasions i si ens han marcat ha estat per una genialitat d'aquelles que les proves cent vegades i te'n surt una. Ha estat l'habilidós número 7 qui des de la línia fons, quan tothom esperava la centrada, s'ha inventat una vaselina per sobre el porter que ha anat a parar ajustadíssima al pal contrari i s'ha colat mansament a porteria.

Així hem arribat a mitja part amb la por que tornés a passar com al partit d'anada, que vam rebre un gol d'entrada i vam acabar perdent 1-0 sense haver tingut en cap moment la sensació d'haver pogut capgirar el marcador.

Però com dèiem avui les sensacions eren diferents, i malgrat començar rebent el segon en una altra bona jugada del número 7, hem seguint apostant pel nou sistema i no hem parat fins que ha arribat el gran moment. Jugada per la banda del Villa, centrada alta que semblava que es perdria fins que hem vist un objecte volador arribant com una bala. Era un ocell? Un avió? No, era l'Àlex Pujol arribant puntualment per fer un gran bót i empènyer la bola dins. "Gallina de piel". A qui hagi vist el gol del Cruyff li sobra tota aquesta descripció. I a qui no l'hagi vist li deixo la imatge que val més que mil paraules

Per cert, que al seu pare li ha agradat tant la cabriola que ha volgut demostrar que les habilitats li vénen de família. Heus aquí el testimoni gràfic captat per la nostra reportera Mariona.

El gol ens ha fet somniar amb l'empat i s'han viscut els millors moments per part nostra. No hauria estat injust que haguéssim aconseguit marcar, però l'atac també té riscos i en una contra han estat ells qui han fet el tercer a vint minuts pel final. Aquest gol si que ens ha fet mal, i a l'aspecte anímic s'hi ha sumat el cansament, agreujat per una calor que semblava d'estiu. Els vint minuts finals han transcorregut sense ocasions per cap banda i el marcador s'ha mantingut inamovible.

En fi, partit per l'esperança. Al final el míster ha comentat que estava fent una labor d'augmentar l'autoestima abans d'apostar per un futbol més tècnic, i que a partir d'ara començarem a veure una mica de tiqui-taca. De moment el proper dissabte és probable que no rasquem bola perquè anem al camp d'un dels cocos, però a veure si arribem endollats al tram final de temporada i podem endur-nos-en alguna alegria més.