Els miracles existeixen

Cinc copes  3  -  4  La Salle Bonanova

La d'avui ha estat una victòria extraordinària, per inesperada i per la forma com s'ha produït. Sent honestos hem de dir que abans de començar no donàvem un duro pels nostres xavals, però quan hem fet el 0-4 comentàvem amb broma que havíem de buscar el cinquè per igualar el goal average (a l'anada vam perdre 0-5). Qui ens havia de dir que acabaríem mossegant-nos les ungles veient com el rival anava remuntant lentament el marcador. Però encara hi havia algú que patia més: el pare del Villa que a partir del 3-4 ha anat enviant un whatsapp cada minut per preguntar quant faltava.

I això que hem començat molt relaxats perquè, sense saber-ho, tots hem tingut la mateixa idea d'aprofitar l'hora prèvia al partit fent un volt pel costat del mar. Una excel·lent forma de preparar-nos per les emocions fortes que ens esperaven...

El rival ha començat ben plantat al camp, i diria que força convençut de la seva superioritat. Nosaltres, com sempre esperant a darrera però amb la canya a punt. I vet-ho aquí que avui hem pescat. A la primera arribada hem forçat un córner que hem tret en curt al primer vèrtex de l'àrea, i allà l'Andy s'ha inventat una vaselina creuada al pal contrari que ha fet inútil l'estirada del porter. Començava el miracle.

Ells han seguit atacant, però en una aturada de l'Apa hem sentit que el míster li deia "saca rápido". Així ho ha fet i la pilota ha arribat al mig camp on el Miquel estava sol amb un defensa. El control orientat ja era mig gol perquè l'ha deixat encarat davant a porteria amb el defensa enrera, però per fer l'altre mig s'havia de recórrer un bon tros i superar el porter. No cal dir que el Miquel ho ha executat amb la seva potència habitual i ha fet el segon miracle. El tercer no mereix tant comentari perquè ha estat un auto-gol absolutament afortunat, però el quart ha estat una altra obra mestra del Miquel després de recollir una passada del Guille, controlar-la amb el cap i galopar novament en solitari fins a la porteria.

Quedaven 3 minuts per acabar la primera part, i estic convençut que si ens n'haguéssim anat així al vestidor no hauríem patit ni la meitat, però al darrer minut han fet un gol psicològic que a ells els ha obert l'esperança i a nosaltres ens ha posat la por al cos. Una por que s'ha vist confirmada a l'inici de la segona part amb el seu segon gol. De mica en mica hem anat cedint totalment la iniciativa i els seus embats han anat in crescendo. A falta de deu minuts han marcat el tercer i aquí l'atac i gol ja semblava insostenible. Si a la primera part hem fet miracles en atac, aquesta segona han estat a la defensa. Una pilota a l'escaire, aturades complicadíssimes del Sergi Cortés i quaranta-mil córners en contra que avui si que hem defensat amb encert. Sens dubte un aspecte on estem millorant molt.

El nostre patiment s'ha vist alleujat quan l'àrbitre ha expulsat un rival que acabava de saludar-lo amb un "me cago en tu p... madre" i que com a tota justificació s'ha defensat explicant que no li deia a ell. Bastant a to amb l'afecció local que s'ha passat el partit preguntant-li a l'àrbitre on li havíem comprat l'apartament. Probablement el resultat de l'anada els havia fet arribar massa confiats al partit d'avui, i probablement han tornat a fer mèrits per guanyar, però si no ho han fet ha estat per manca d'encert rematador i no pas per culpa del pernil ibèric que li hem regalat al col·legiat.

En fi, tres punts d'or amb els que no comptàvem. Estem en setmana de trimestrals i aviat ens arribaran les notes. Però en el futbol ens examinem cada setmana, així que comparant el resultat d'avui amb el de la primera avaluació podem concloure que "progressem adequadament".