dissabte, 9 d’abril del 2016
dijous, 7 d’abril del 2016
La veu del vestidor: Salle - Escola Pia
No era un partit fàcil aquesta setmana, a l'anada el marcador havia sigut molt ajustat (1-0) i teníem la sensació de que avui es podia fer algo positiu a un dels equips difícils de la lliga. La novetat d'avui ha sigut el canvi "sorpresa" en el nostre sistema de joc ja que hem intentat sortir amb la pilota jugada i atacar més que altres partits amb el 4-2-3-1.
El partit a la primera part ha estat molt igualat, doncs el rival ha tingut escasses ocasions. Això si, ha aprofitat una, que ha estat la del gol, en una jugada en la que el seu davanter ha picat la pilota amb una maestria impressionant i ha entrat a gol, sens dubte un golàs.
Hem arribat amb aquest marcador de 0-1 al descans.
Ha començat la segona part i a pocs minuts d'haver-se iniciat, el seu davanter (el mateix que ens ha ficat el primer) ha fet el segon gol. Seguidament, una gran jugada del nostre capità, el Villa, que ha centrat una pilota al Pujol i aquest ha rematat amb una gran maestria, i això ha sigut l'únic gol per part nostra.
Ha vingut el nostre moment dolç, hem atacat i ens hem cregut realment que els hi podíem empatar però ens ha caigut el tercer gol i hem seguit ja fins el final.
En conclusió. Encara que haguem perdut, crec que tots hem acabat molt contents del nou sistema de joc. Ens sentim més còmodes jugant així i ara a treballar per a millorar i seguir sumant punts. Som-hi Salle!
El partit a la primera part ha estat molt igualat, doncs el rival ha tingut escasses ocasions. Això si, ha aprofitat una, que ha estat la del gol, en una jugada en la que el seu davanter ha picat la pilota amb una maestria impressionant i ha entrat a gol, sens dubte un golàs.
Hem arribat amb aquest marcador de 0-1 al descans.
Ha començat la segona part i a pocs minuts d'haver-se iniciat, el seu davanter (el mateix que ens ha ficat el primer) ha fet el segon gol. Seguidament, una gran jugada del nostre capità, el Villa, que ha centrat una pilota al Pujol i aquest ha rematat amb una gran maestria, i això ha sigut l'únic gol per part nostra.
Ha vingut el nostre moment dolç, hem atacat i ens hem cregut realment que els hi podíem empatar però ens ha caigut el tercer gol i hem seguit ja fins el final.
En conclusió. Encara que haguem perdut, crec que tots hem acabat molt contents del nou sistema de joc. Ens sentim més còmodes jugant així i ara a treballar per a millorar i seguir sumant punts. Som-hi Salle!
|
Xavi Aparicio |
dimarts, 5 d’abril del 2016
Homenatge a Johan
La Salle Bonanova 1 - 3 Escola Pia
Avui hem sortit del camp molt més satisfets que dissabte passat. És cert que hem tornat a perdre, i fins i tot per un gol més, però avui ens ha quedat la sensació d'haver competit. No en el sentit de lluitar, que això ho fem sempre, sinó en el d'atrevir-nos, de creure en les nostres de possibilitats, d'estar convençuts que al millor equip se'l pot posar contra les cordes i fins i tot marcar-li un gol. I no és que hàgim marcat un gol... sinó un golàs. No podíem fer millor homenatge al Cruyff que reproduir el seu famós gol contra l'Atlètic de Madrid.
Però anem al partit. Avui estrenàvem un nou sistema de joc. Un 4-2-3-1 que substituïa el 4-1-4-1 que hem practicat durant tota aquesta termporada i la majoria de les anteriors. I això no era només un dibuix de pissarra, sinó que ha anat acompanyat d'un canvi real en l'estil de joc, buscant sortir des del darrera amb la pilota controlada.
Això no ha fet que perdéssim rigor defensiu, i el rival no ho ha tingut gens fàcil per arribar a porteria. De fet en tota la primera part gairebé no han tingut ocasions i si ens han marcat ha estat per una genialitat d'aquelles que les proves cent vegades i te'n surt una. Ha estat l'habilidós número 7 qui des de la línia fons, quan tothom esperava la centrada, s'ha inventat una vaselina per sobre el porter que ha anat a parar ajustadíssima al pal contrari i s'ha colat mansament a porteria.
Així hem arribat a mitja part amb la por que tornés a passar com al partit d'anada, que vam rebre un gol d'entrada i vam acabar perdent 1-0 sense haver tingut en cap moment la sensació d'haver pogut capgirar el marcador.
Però com dèiem avui les sensacions eren diferents, i malgrat començar rebent el segon en una altra bona jugada del número 7, hem seguint apostant pel nou sistema i no hem parat fins que ha arribat el gran moment. Jugada per la banda del Villa, centrada alta que semblava que es perdria fins que hem vist un objecte volador arribant com una bala. Era un ocell? Un avió? No, era l'Àlex Pujol arribant puntualment per fer un gran bót i empènyer la bola dins. "Gallina de piel". A qui hagi vist el gol del Cruyff li sobra tota aquesta descripció. I a qui no l'hagi vist li deixo la imatge que val més que mil paraules
Per cert, que al seu pare li ha agradat tant la cabriola que ha volgut demostrar que les habilitats li vénen de família. Heus aquí el testimoni gràfic captat per la nostra reportera Mariona.
El gol ens ha fet somniar amb l'empat i s'han viscut els millors moments per part nostra. No hauria estat injust que haguéssim aconseguit marcar, però l'atac també té riscos i en una contra han estat ells qui han fet el tercer a vint minuts pel final. Aquest gol si que ens ha fet mal, i a l'aspecte anímic s'hi ha sumat el cansament, agreujat per una calor que semblava d'estiu. Els vint minuts finals han transcorregut sense ocasions per cap banda i el marcador s'ha mantingut inamovible.
En fi, partit per l'esperança. Al final el míster ha comentat que estava fent una labor d'augmentar l'autoestima abans d'apostar per un futbol més tècnic, i que a partir d'ara començarem a veure una mica de tiqui-taca. De moment el proper dissabte és probable que no rasquem bola perquè anem al camp d'un dels cocos, però a veure si arribem endollats al tram final de temporada i podem endur-nos-en alguna alegria més.
Avui hem sortit del camp molt més satisfets que dissabte passat. És cert que hem tornat a perdre, i fins i tot per un gol més, però avui ens ha quedat la sensació d'haver competit. No en el sentit de lluitar, que això ho fem sempre, sinó en el d'atrevir-nos, de creure en les nostres de possibilitats, d'estar convençuts que al millor equip se'l pot posar contra les cordes i fins i tot marcar-li un gol. I no és que hàgim marcat un gol... sinó un golàs. No podíem fer millor homenatge al Cruyff que reproduir el seu famós gol contra l'Atlètic de Madrid.
Però anem al partit. Avui estrenàvem un nou sistema de joc. Un 4-2-3-1 que substituïa el 4-1-4-1 que hem practicat durant tota aquesta termporada i la majoria de les anteriors. I això no era només un dibuix de pissarra, sinó que ha anat acompanyat d'un canvi real en l'estil de joc, buscant sortir des del darrera amb la pilota controlada.
Així hem arribat a mitja part amb la por que tornés a passar com al partit d'anada, que vam rebre un gol d'entrada i vam acabar perdent 1-0 sense haver tingut en cap moment la sensació d'haver pogut capgirar el marcador.
Per cert, que al seu pare li ha agradat tant la cabriola que ha volgut demostrar que les habilitats li vénen de família. Heus aquí el testimoni gràfic captat per la nostra reportera Mariona.
En fi, partit per l'esperança. Al final el míster ha comentat que estava fent una labor d'augmentar l'autoestima abans d'apostar per un futbol més tècnic, i que a partir d'ara començarem a veure una mica de tiqui-taca. De moment el proper dissabte és probable que no rasquem bola perquè anem al camp d'un dels cocos, però a veure si arribem endollats al tram final de temporada i podem endur-nos-en alguna alegria més.
dissabte, 19 de març del 2016
Adormim a les ovelles
Bon Pastor 1 - 0 La Salle Bonanova
Sort que la companyia era agradable, perquè si no fos per això se m'acuden unes quantes formes més entretingudes de passar la primera tarda de vacances. No he vist les ovelles del Bon Pastor, probablement perquè s'havien quedat adormides amb el partit.
Això si, el resultat es pot considerar excel·lent. Ens les havíem contra el líder que ens porta 20 punts, amb una mitjana de 4 gols per partit i que a l'anada ens havia guanyat 2-5. A la vista d'aquests números, una derrota per la mínima es pot considerar més que acceptable des del punt de vista del marcador, i més tenint en compte que veníem amb un equip de circumstàncies degut a les lesions, sancions, vacances...
El problema és que per nosaltres el resultat no ho és tot. Personalment m'hauria agradat veure una mica més d'ambició ofensiva en el tram final del partit. Molt probablement ens hauria costat encaixar algun altre gol, però com a mínim ho hauríem intentat. Tal com ha anat, les probabilitats d'empatar eren 0 i la millora del joc de l'equip també, perquè quan el rival ha comprès que nosaltres ens conformàvem amb perdre per la mínima ha decidit que ell també en tenia prou amb aquell resultat i s'ha dedicat a matar l'estona amb passades intrascendents entre els defenses.
L'altra nota positiva és la disciplina que han mostrat els xavals. Quan al final del partit li hem preguntat al Berto per què no havien anat a buscar l'empat, ens ha respost amb naturalitat: "No podíem. Ordres del míster". Una resposta remarcablement madura.
Anant al partit, la primera part encara ha tingut cert interès perquè hem mantingut la igualada molta estona. A falta dels centrals titulars, el Xavi Batlle es multiplicava en defensa i tot l'equip col·laborava a mantenir el bloc compacte. En vàries ocasions hem sentit el míster donant ordres al Berto d'abandonar la banda per tal de mantenir les línies ben juntes, i la veritat és que el rival només ha creat ocasions reals en algun córner. Un d'ells s'ha estavellat al pal, altres vegades l'Apa ha tret una mà prodigiosa i altres vegades era el davanter qui no afinava prou en el remat.
Però quan ja començàvem a somniar amb arribar al descans empatats ha arribat el gol en una rematada del rival des de la línia de gol... i en clar fora de joc!
A mitja part hem tingut el plaer de saludar el Johan, l'ex-entrenador l'època del Joan Coll que ens ha explicat que ara entrenen al Bon Pastor. Un detall per part seva d'haver vingut a veure com els hi va als seus ex-pupils. Desitgem que a ells també els hi vagi molt bé.
A la segona part ha continuat el frontó. El gol ha fet rebaixar la fam del Bon Pastor, i la veritat és que els 45 minuts han transcorregut plàcidament pels dos costats. Ha arribat un punt que tots hem vist clar que allò acabaria així i fins i tot l'afició rival s'ha dedicat a punxar-nos amb crits de "olé, olé" per veure si això ens feia sortir de la cova i podíem veure una mica de futbol.
No ha estat així. Quan l'àrbitre ha xiulat donant per finalitzat el suplici, l'Enric Pujol ens ha fet adonar d'una estadística que ho resumeix tot: "En tot el partit la pilota no ha botat ni un sol cop dins la seva àrea". Doncs això.
Sort que la companyia era agradable, perquè si no fos per això se m'acuden unes quantes formes més entretingudes de passar la primera tarda de vacances. No he vist les ovelles del Bon Pastor, probablement perquè s'havien quedat adormides amb el partit.
Això si, el resultat es pot considerar excel·lent. Ens les havíem contra el líder que ens porta 20 punts, amb una mitjana de 4 gols per partit i que a l'anada ens havia guanyat 2-5. A la vista d'aquests números, una derrota per la mínima es pot considerar més que acceptable des del punt de vista del marcador, i més tenint en compte que veníem amb un equip de circumstàncies degut a les lesions, sancions, vacances...
El problema és que per nosaltres el resultat no ho és tot. Personalment m'hauria agradat veure una mica més d'ambició ofensiva en el tram final del partit. Molt probablement ens hauria costat encaixar algun altre gol, però com a mínim ho hauríem intentat. Tal com ha anat, les probabilitats d'empatar eren 0 i la millora del joc de l'equip també, perquè quan el rival ha comprès que nosaltres ens conformàvem amb perdre per la mínima ha decidit que ell també en tenia prou amb aquell resultat i s'ha dedicat a matar l'estona amb passades intrascendents entre els defenses.
Anant al partit, la primera part encara ha tingut cert interès perquè hem mantingut la igualada molta estona. A falta dels centrals titulars, el Xavi Batlle es multiplicava en defensa i tot l'equip col·laborava a mantenir el bloc compacte. En vàries ocasions hem sentit el míster donant ordres al Berto d'abandonar la banda per tal de mantenir les línies ben juntes, i la veritat és que el rival només ha creat ocasions reals en algun córner. Un d'ells s'ha estavellat al pal, altres vegades l'Apa ha tret una mà prodigiosa i altres vegades era el davanter qui no afinava prou en el remat.
Però quan ja començàvem a somniar amb arribar al descans empatats ha arribat el gol en una rematada del rival des de la línia de gol... i en clar fora de joc!
A la segona part ha continuat el frontó. El gol ha fet rebaixar la fam del Bon Pastor, i la veritat és que els 45 minuts han transcorregut plàcidament pels dos costats. Ha arribat un punt que tots hem vist clar que allò acabaria així i fins i tot l'afició rival s'ha dedicat a punxar-nos amb crits de "olé, olé" per veure si això ens feia sortir de la cova i podíem veure una mica de futbol.
No ha estat així. Quan l'àrbitre ha xiulat donant per finalitzat el suplici, l'Enric Pujol ens ha fet adonar d'una estadística que ho resumeix tot: "En tot el partit la pilota no ha botat ni un sol cop dins la seva àrea". Doncs això.
dijous, 17 de març del 2016
La veu del vestidor: Salle - Sant Just
Partit importantíssim el que teníem a casa, tres punts que s’havien de quedar a La Salle si o si. Jugàvem contra el cuer, el Sant Just Desvern, equip que només tenia 4 punts en el que va de campionat i que la meitat dels seus jugadors eren cadets. A priori es presentava un encontre fàcil, però ho seria realment?
La pilota començà a rodar i cert és que ens va costar entrar al partit. El rival ens creava més perill del compte, el mig de camp no aconseguia triangular amb facilitat i no arribaven passades en condicions per aprofitar la velocitat en punta del Miquel i les bandes del Rodri i Pujol. Però el futbol és així i quan pitjor estàvem jugant, el Miquel caçava una pilota dins de l’àrea i posava l’1 a 0 al marcador. Just després, el míster realitzava fins a sis canvis. L’equip va millorar lleugerament i vam adquirir més control de l’esfèric, una paret entre el Terraza i l’Andy, amb xut d’aquest, a punt va estar de significar el segon gol. Només uns minuts després, el Miquel feia el seu doblet i ampliava l’avantatge. Arribàvem al descans.
Cert és, que no estàvem jugant un gran partit però els punts no s’havien d’escapar. Vam sortir enxufats dels vestidors buscant el tercer però un ràpid contraatac del Sant Just suposava el 2-1, un gerro d’aigua freda. Instants després una passada del Miquel la recollia l’Andy i posava el tercer que ens tornava certa tranquil·litat. El partit es va trencar en aquesta fase, cert desordre que no ens afavoria i una expulsió i dos penals en contra senyalats per un àrbitre que havia perdut el control del encontre. Ens quedàvem amb 10 jugadors, el Miquel al carrer però ambdues penes màximes van ser llançades idèntiques als núvols. A vint minuts del final, una bona passada del Cisneros a l’Andy feia que aquest provoqués un penal, que ell mateix transformaria de manera espectacular a “lo panenka”. Finalment, a les acaballes del partit un Andy pletòric caçava un baló a l’àrea i l’enviava a l’escaire posant el 5-1 i el seu particular hat-trick.
Amb aquesta victòria poc brillant però alhora efectiva ens situem en novena posició amb 23 punts i ens dóna forces per afrontar el difícil matx de la setmana que ve, a casa del líder, el Bon Pastor. El rival porta una ratxa espectacular que esperem trencar. Amb el nostre equip tot és possible!
La pilota començà a rodar i cert és que ens va costar entrar al partit. El rival ens creava més perill del compte, el mig de camp no aconseguia triangular amb facilitat i no arribaven passades en condicions per aprofitar la velocitat en punta del Miquel i les bandes del Rodri i Pujol. Però el futbol és així i quan pitjor estàvem jugant, el Miquel caçava una pilota dins de l’àrea i posava l’1 a 0 al marcador. Just després, el míster realitzava fins a sis canvis. L’equip va millorar lleugerament i vam adquirir més control de l’esfèric, una paret entre el Terraza i l’Andy, amb xut d’aquest, a punt va estar de significar el segon gol. Només uns minuts després, el Miquel feia el seu doblet i ampliava l’avantatge. Arribàvem al descans.
Cert és, que no estàvem jugant un gran partit però els punts no s’havien d’escapar. Vam sortir enxufats dels vestidors buscant el tercer però un ràpid contraatac del Sant Just suposava el 2-1, un gerro d’aigua freda. Instants després una passada del Miquel la recollia l’Andy i posava el tercer que ens tornava certa tranquil·litat. El partit es va trencar en aquesta fase, cert desordre que no ens afavoria i una expulsió i dos penals en contra senyalats per un àrbitre que havia perdut el control del encontre. Ens quedàvem amb 10 jugadors, el Miquel al carrer però ambdues penes màximes van ser llançades idèntiques als núvols. A vint minuts del final, una bona passada del Cisneros a l’Andy feia que aquest provoqués un penal, que ell mateix transformaria de manera espectacular a “lo panenka”. Finalment, a les acaballes del partit un Andy pletòric caçava un baló a l’àrea i l’enviava a l’escaire posant el 5-1 i el seu particular hat-trick.
Amb aquesta victòria poc brillant però alhora efectiva ens situem en novena posició amb 23 punts i ens dóna forces per afrontar el difícil matx de la setmana que ve, a casa del líder, el Bon Pastor. El rival porta una ratxa espectacular que esperem trencar. Amb el nostre equip tot és possible!
|
Pablo Terraza |
diumenge, 13 de març del 2016
Superioritat manifesta
La Salle Bonanova 5 - 1 Sant Just
Un altre dissabte sense migdiada per culpa dels horaris que ens depara el calendari d'aquesta temporada tant a nosaltres com al Barça. Sort que hi ha hagut prou al·licients per mantenir-nos desperts!
En contra del que és habitual avui partíem com a favorits, però calia no oblidar que al partit d'anada va perillar la victòria fins al darrer minut. No estem acostumats a dur la iniciativa, així que hem mantingut el nostre esquema habitual: molt sòlids darrera, mig camp poblat però poc constructiu, i un punta intentant arreplegar les "pedrades" enviades des de darrera.
Aquest "llanero solitario" era un cop més el Miquel, i novament ha demostrat que és el més ràpid de l'oest (amb permís de l'Andy). Al minut 20, quan encara no havíem generat la primera ocasió, i res no feia pensar que estiguéssim a prop de generar-la, el Miquel ha vist que una passada del defensa al porter es quedava curta. Ha corregut a lluitar la pilota, se l'ha endut i ha afusellat el porter. La llauna estava oberta.
Demostrant que li agraden les matemàtiques, ha esperat 20 minuts més per tornar a desenfundar. Novament una pilota dividida prop de l'àrea, varis defenses pels voltants, però d'alguna manera la bola li acaba arribant sempre a ell i llavors no perdona.
La cosa semblava ben encarrilada, però encara havien de passar moltes coses. D'entrada l'àrbitre ha decidit posar emoció xiulant-nos un penalt en contra una mica rigorós, però per sort l'han xutat massat alt. Després un jugador del Cornellà que estava esperant per jugar després, ha decidit posar la música a tot drap responent amb xuleria les nostres recriminacions, i no ha parat fins a mitja part que és quan ha arribat l'entrenador i s'ha endut les ovelles al corral per descans dels nostres tímpans. D'acord que a aquella hora estàvem una mica adormits, però prefereixo altres formes de despertar-me.
Tornant al futbol, a mitja part comentàvem que amb el nivell mostrat pel Sant Just no semblava que la victòria perillés. Però com sempre passa quan es parla abans d'hora, un jugador del Sant Just ha tret l'orgull i s'ha inventat una gran jugada acabada amb un potent xut llunyà que s'ha colat com una bala. Realment, han hagut de ratllar la perfecció per batre un inspiradíssim Apa.
Crec que el gol ens ha servit de revulsiu. Hem començat a pressionar més amunt i en una d'aquestes el Miquel ha interceptat una passada del defensa i l'ha enviat ràpidament a l'Andy que aquesta segona part ha pres el relleu com a superheroi de l'equip. Després de rebre la pilota ha fet tres o quatre passes per plantar-se davant del porter i, malgrat que aquest tapava bé, l'ha enviat per l'únic petit forat que hi havia al primer pal.
Però perquè no ens penséssim que el gol ens evitaria qualsevol patiment, l'àrbitre ha tornat a intervenir. Primer ha ensenyat la segona groga al Miquel per molestar lleument al porter quan anava a treure de porteria. Massa rigorós per una segona, i més en aquesta categoria. Crec que s'haurien de reservar les targetes per faltes d'esportivitat, joc agressiu, insults... Tot això passa al camp i la majoria de vegades queda impune. El propi entrenador rival, molt correcte al contrari que l'afició, ha admès que la vermella era exagerada i ha vaticiant amb gran encert que ells tampoc no acabarien tots onze.
El següent toc d'emoció ha estat assenyalar-nos el segon penalt en contra. Bé, pròpiament l'àrbitre s'ha limitat a fer sonar el xiulet perquè la decisió sembla que li ha vingut donada pels crits de l'afició rival. Per sort l'han tornat a xutar alt, i aquí si que l'àrbitre ha desistit d'intentar animar el partit i el proper penalt ens l'ha assenyalat a favor. L'Andy l'ha executat a la perfecció establint el 4-1 que, a falta de 20 minuts, dissipava qualsevol dubte sobre el resultat. Però en aquests 20 minuts encara havien de passar moltes coses.
D'entrada s'ha produït l'expulsió d'un rival tal com havia pronosticat el seu míster. Vermella directa per una entrada molt lletja sobre el Xavi Batlle. A risc de semblar partidari diré que aquesta si que la trobo justificada.
A continuació hem vist que de cop s'aturava el partit i l'àrbitre començava a comptar els nostres jugadors descobrint amb sorpresa que jugàvem amb onze malgrat l'expulsió. Aquest cop des de la grada l'havien assessorat correctament, i a més un suposat directiu del Sant Just ha dit que volia revisar l'acta per assegurar-se que s'hi feia constar l'alineació indeguda. Sembla que tot ha vingut per un lapsus en un canvi massiu, que esperem que no tingui majors conseqüències. No havia vist mai aquesta situació ni l'he sabut trobar al reglament, així que ja veurem què passa...
I per rematar el partit, faltava el gol més bonic de tots, novament obra de l'Andy. Ha controlat una centrada dins l'àrea d'esquena a la porteria, i sense deixar-la votar ha fet una vistosa mitja volta per perfilar-se de cara i ha afusellar el porter. Gran gol i gran partit de l'Andy, no només pel hat-trick de la segona part, sinó també per la primera on ha aportat molta empenta robant pilotes i llançant el nostre atac.
Tràmit superat amb nota. Esperem no perdre als despatxos uns 3 punts absolutament merescuts, però encara que fos així ens quedaria la satisfacció d'haver demostrat ser molt superiors al rival. A l'anada els havíem superat amb claredat al marcador però no al camp, però com dirien al FIFA, avui la superioritat ha estat "manifiesta, Manolo, manifiesta".
Un altre dissabte sense migdiada per culpa dels horaris que ens depara el calendari d'aquesta temporada tant a nosaltres com al Barça. Sort que hi ha hagut prou al·licients per mantenir-nos desperts!
En contra del que és habitual avui partíem com a favorits, però calia no oblidar que al partit d'anada va perillar la victòria fins al darrer minut. No estem acostumats a dur la iniciativa, així que hem mantingut el nostre esquema habitual: molt sòlids darrera, mig camp poblat però poc constructiu, i un punta intentant arreplegar les "pedrades" enviades des de darrera.
Aquest "llanero solitario" era un cop més el Miquel, i novament ha demostrat que és el més ràpid de l'oest (amb permís de l'Andy). Al minut 20, quan encara no havíem generat la primera ocasió, i res no feia pensar que estiguéssim a prop de generar-la, el Miquel ha vist que una passada del defensa al porter es quedava curta. Ha corregut a lluitar la pilota, se l'ha endut i ha afusellat el porter. La llauna estava oberta.
Demostrant que li agraden les matemàtiques, ha esperat 20 minuts més per tornar a desenfundar. Novament una pilota dividida prop de l'àrea, varis defenses pels voltants, però d'alguna manera la bola li acaba arribant sempre a ell i llavors no perdona.
Tornant al futbol, a mitja part comentàvem que amb el nivell mostrat pel Sant Just no semblava que la victòria perillés. Però com sempre passa quan es parla abans d'hora, un jugador del Sant Just ha tret l'orgull i s'ha inventat una gran jugada acabada amb un potent xut llunyà que s'ha colat com una bala. Realment, han hagut de ratllar la perfecció per batre un inspiradíssim Apa.
Crec que el gol ens ha servit de revulsiu. Hem començat a pressionar més amunt i en una d'aquestes el Miquel ha interceptat una passada del defensa i l'ha enviat ràpidament a l'Andy que aquesta segona part ha pres el relleu com a superheroi de l'equip. Després de rebre la pilota ha fet tres o quatre passes per plantar-se davant del porter i, malgrat que aquest tapava bé, l'ha enviat per l'únic petit forat que hi havia al primer pal.
El següent toc d'emoció ha estat assenyalar-nos el segon penalt en contra. Bé, pròpiament l'àrbitre s'ha limitat a fer sonar el xiulet perquè la decisió sembla que li ha vingut donada pels crits de l'afició rival. Per sort l'han tornat a xutar alt, i aquí si que l'àrbitre ha desistit d'intentar animar el partit i el proper penalt ens l'ha assenyalat a favor. L'Andy l'ha executat a la perfecció establint el 4-1 que, a falta de 20 minuts, dissipava qualsevol dubte sobre el resultat. Però en aquests 20 minuts encara havien de passar moltes coses.
D'entrada s'ha produït l'expulsió d'un rival tal com havia pronosticat el seu míster. Vermella directa per una entrada molt lletja sobre el Xavi Batlle. A risc de semblar partidari diré que aquesta si que la trobo justificada.
I per rematar el partit, faltava el gol més bonic de tots, novament obra de l'Andy. Ha controlat una centrada dins l'àrea d'esquena a la porteria, i sense deixar-la votar ha fet una vistosa mitja volta per perfilar-se de cara i ha afusellar el porter. Gran gol i gran partit de l'Andy, no només pel hat-trick de la segona part, sinó també per la primera on ha aportat molta empenta robant pilotes i llançant el nostre atac.
Tràmit superat amb nota. Esperem no perdre als despatxos uns 3 punts absolutament merescuts, però encara que fos així ens quedaria la satisfacció d'haver demostrat ser molt superiors al rival. A l'anada els havíem superat amb claredat al marcador però no al camp, però com dirien al FIFA, avui la superioritat ha estat "manifiesta, Manolo, manifiesta".
diumenge, 6 de març del 2016
La veu del vestidor: Salle - Pubilla Casas
Aquest partit es presentava amb bones expectatives, donat que el Pubilla Cases els havíem guanyat a casa amb força facilitat. Quelcom positiu ha estat el fet de que no hem sortit ‘empanats’ ni adormits.
La primera part ha estat bastant igualada. Com sempre, l’altre equip ha estat qui ha tingut més la possessió de la pilota. Però gràcies al fet que aquest equip no tenia tant de domini en el toc com d’altres, La Salle també ha pogut fer la seva. Com de costum, hem aprofitat la nostra potència física i les contres per poder avançar-nos en el marcador. El primer gol ha vingut arrel d’una falta a favor nostre que ha llençant en Miquel Verdaguer. En Miquel ha llençat la pilota al segon pal, a ras del terra. No anava a molta potència, però ha estat suficient perquè el porter (que s’havia tirat al terra per parar el xut) no el pugui blocar, de manera que l’Oriol aprofitant el rebot ha finalitzat la jugada marcat sol davant la porteria. El pubilla Casas s’ha posat una mica les piles i ha aconseguit generar alguna jugada que ha acabat amb la pilota a mans del porter Xavi Aparicio, que es sentia molt segur entre els tres pals. Cinc minuts abans que acabes la primera part, en Pablo Cisneros s’ha vist davant del porter amb la pilota als peus. Però el xut ha acabat malauradament fora, fregant el pal. Moments després, el davanter del Pubilla ha xutat prou fort a la porteria però de nou ‘Apa’ ha sorprès amb una parada molt correcta. Però desafortunat d’ell no s’ha pogut aixecar prou ràpid per a parar el xut originat del rebot. I aquesta part ha acabat amb un empat.
La Salle Bonanova, que veia una oportunitat clara de poder sortir amb els tres punts a la butxaca, ha sortit al cent per cent amb les piles recarregades. El fruit del seu esforç s’ha vist reflectit en el partit amb el 2-1, provocat per Pablo Cisneros. Marcel Boquer (Nuni) ha executat una paràbola perfecte des del mig camp (com d’aquelles que tan demana i agrada al mister) deixant de nou sol a en Pablo que aquesta vegada ha finalitzat sense problemes xutant a un costat de la porteria. La superioritat en el marcador ha estat breu, ja que al cap d’uns quinze minuts en Jhonatan ha fet una verdadera exhibició de qualitat portant a terme un impressionant gol des de fora de l’àrea gran que ha anat a parar a l’esquadra. Davant de tal xut, en Xavi s’ha vist impossibilitat d’efectuar la parada que hagués aportat la victòria al nostre equip. Tot i així, no ens hem donat per vençuts i la fam de victòria ha generat quatre opcions clares de guanyar: tres d’en Pablo, que ha sabut desmarcar-se molt bé evitant el fora de joc però no ha aconseguit finalitzar les jugades a gol, i una de l’Andy Mortola amb el cap, que s’hagués pogut considerar com a penal (per suposat negat rotundament per l’àrbitre). Hem seguit generant opcions de gol però en cap cas s’ha assolit el tan desitjat gol. Inesperadament, l’àrbitre, que es veu que anava una mica perdut amb el temps ja que s’havia despistat, ha pitat el final del partit al minut 35, presumptament 10 minuts abans que s’acabés, esgotant així per complet la possibilitat de guanyar. El resultat final ha estat un empat de 2 a 2. Però independentment del resultat, que podria haver estat més satisfactori per a nosaltres, la Salle hem fet un bon partit i una dada important és que hem generat més jugades de toc que del normal. Felicitats pel bon treball.
La primera part ha estat bastant igualada. Com sempre, l’altre equip ha estat qui ha tingut més la possessió de la pilota. Però gràcies al fet que aquest equip no tenia tant de domini en el toc com d’altres, La Salle també ha pogut fer la seva. Com de costum, hem aprofitat la nostra potència física i les contres per poder avançar-nos en el marcador. El primer gol ha vingut arrel d’una falta a favor nostre que ha llençant en Miquel Verdaguer. En Miquel ha llençat la pilota al segon pal, a ras del terra. No anava a molta potència, però ha estat suficient perquè el porter (que s’havia tirat al terra per parar el xut) no el pugui blocar, de manera que l’Oriol aprofitant el rebot ha finalitzat la jugada marcat sol davant la porteria. El pubilla Casas s’ha posat una mica les piles i ha aconseguit generar alguna jugada que ha acabat amb la pilota a mans del porter Xavi Aparicio, que es sentia molt segur entre els tres pals. Cinc minuts abans que acabes la primera part, en Pablo Cisneros s’ha vist davant del porter amb la pilota als peus. Però el xut ha acabat malauradament fora, fregant el pal. Moments després, el davanter del Pubilla ha xutat prou fort a la porteria però de nou ‘Apa’ ha sorprès amb una parada molt correcta. Però desafortunat d’ell no s’ha pogut aixecar prou ràpid per a parar el xut originat del rebot. I aquesta part ha acabat amb un empat.
La Salle Bonanova, que veia una oportunitat clara de poder sortir amb els tres punts a la butxaca, ha sortit al cent per cent amb les piles recarregades. El fruit del seu esforç s’ha vist reflectit en el partit amb el 2-1, provocat per Pablo Cisneros. Marcel Boquer (Nuni) ha executat una paràbola perfecte des del mig camp (com d’aquelles que tan demana i agrada al mister) deixant de nou sol a en Pablo que aquesta vegada ha finalitzat sense problemes xutant a un costat de la porteria. La superioritat en el marcador ha estat breu, ja que al cap d’uns quinze minuts en Jhonatan ha fet una verdadera exhibició de qualitat portant a terme un impressionant gol des de fora de l’àrea gran que ha anat a parar a l’esquadra. Davant de tal xut, en Xavi s’ha vist impossibilitat d’efectuar la parada que hagués aportat la victòria al nostre equip. Tot i així, no ens hem donat per vençuts i la fam de victòria ha generat quatre opcions clares de guanyar: tres d’en Pablo, que ha sabut desmarcar-se molt bé evitant el fora de joc però no ha aconseguit finalitzar les jugades a gol, i una de l’Andy Mortola amb el cap, que s’hagués pogut considerar com a penal (per suposat negat rotundament per l’àrbitre). Hem seguit generant opcions de gol però en cap cas s’ha assolit el tan desitjat gol. Inesperadament, l’àrbitre, que es veu que anava una mica perdut amb el temps ja que s’havia despistat, ha pitat el final del partit al minut 35, presumptament 10 minuts abans que s’acabés, esgotant així per complet la possibilitat de guanyar. El resultat final ha estat un empat de 2 a 2. Però independentment del resultat, que podria haver estat més satisfactori per a nosaltres, la Salle hem fet un bon partit i una dada important és que hem generat més jugades de toc que del normal. Felicitats pel bon treball.
|
Àlex Verdaguer |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)