Gran final d'any

Salesians Don Bosco  3  -  4  La Salle Bonanova

Hem acabat l'any amb partit molt complet: victòria a domicili d'un rival més ben situat a la taula, amb remuntada inclosa, i amb emoció fins al final. A més ha estat una victòria amb bon estil, basat en el contraatac, que avui s'ha mostrat una arma eficaç per resoldre els nostres coneguts problemes en l'aspecte ofensiu. Si hi hem de buscar un "però", seria per les errades defensives que han posat en risc una merescuda victòria.

Hem començat el partit amb l'esquema habitual, amb el Livio en punta ben recolzat per un Rodri i un Àlex Pujol molt incisius, un mig del camp ben organitzat per un Trias molt inspirat, i una defensa que resolia eficientment els pocs atacs rivals. Però en els dos únics errors, han arribat dos gols que no feien justícia al partit que estàvem veient. Dos gols que per l'experiència d'altres partits podien semblar una llosa impossible d'aixecar, però avui hem demostrat que també sabem generar ocasions i de fet n'hem tingut un munt que només la mala sort ha impedit que es convertissin en gol. La mare de l'Àlex Pujol ha vaticinat que si marcàvem abans del descans teníem possibilitats i, com si l'hagués sentit, el seu fill ha escurçat distàncies a falta de cinc minuts. La meitat del gol se li ha d'apuntar al Livio que, fruit de la seva persistència, ha robat una bola i ha superat a la defensa i al porter. Des de la grada ens ha semblat que el seu xut havia entrat, però ha estat l'Àlex qui l'ha acabat empenyent dintre evitant que l'arribada del defensa ens esguerrés la jugada.

A la segona part hem seguit fidels al nostre estil, però amb la sorprenent novetat que l'Oriol deixava al Marcel els galons de la defensa per rellevar al Livio en punta. Aposta arriscada que ha sortit de fàbola perquè en un quart d'hora ja havia capgirat el marcador rematant dos contraatacs com si ho hagués fet tota la vida. El primer ha vingut d'una assistència del Sergi des del mig camp, i el segon d'una magistral passada del Jordi Carbajo des de la defensa. Sempre m'agrada trobar comparacions amb el futbol professional, i avui compararia la passada del Jordi amb la que ha fet uns minuts més tard el Busquets i que ha suposat el segon gol del Barça a la final del mundialito (disculpeu els merengues que em surti un cop més la vena culé).

Aquí ha començat un altre partit. El rival ha fet un pas cap endavant i nosaltres cap enrera, esperant més que mai que el contraatac ens permetés sentenciar el matx. Realment hi hem estat a prop, però per aquelles coses del futbol han estat ells qui a vuit minuts del final han marcat en una pilota a l'olla que no hem tret amb prou contundència. La ràbia de veure que s'esvaïen uns tres punts que ja tenìem a mig coll ha fet sortir l'esperit inconformista als xavals, i al cap de tres minuts hem provocat una falta molt perillosa que el Sergi s'ha encarregat de convertir en el definitiu 3-4.

Els cinc minuts restants se'ns han fet eterns però aquesta vegada la defensa i un gran Apa s'han assegurat d'evitar que els embats locals arribessin al fons de la xarxa

Hem acabat amb una mitja tangana que malauradament comença a ser una imatge massa habitual. El futbol és passió i es pot entendre que alguna vegada saltin xispes en el fragor de la batalla, però cal evitar que se sobrepassin certs límits, sobretot una vegada acabat el partit.

En fi, tres puntets que ens van molt bé per acabar l'any prop de la zona mitja de la taula. Això comença a carburar!

NOTA: Sembla que el Luis Terraza segueix buscant la forma d'accedir a l'estadi. Si algú el veu per allà prop, si-us-plau que es posi en contacte amb els seus familiars per facilitar les labors de rescat.

BON NADAL !

La veu del vestidor: Salle - Don Bosco

Un buen partido. El equipo contrario hacía girar el balón realmente bien y tenía unos jugadores muy técnicos pero hemos conseguido cerrar bien los espacios. Falta aún retener mas el balón ser mas eficaces en ataque y trabajar las acciones a balón parado pero tenemos tiempo y ganas para mejorar.

Livio Bonatti

Futbol o escacs

La Salle Bonanova  2  -  2  Don Bosco

Després de dues setmanes sense futbol, avui ens veiem les cares amb un equip situat a la zona alta de la classificació. Molta afició jove a les grades per animar i recolzar el nostre equip.

Alineació de sortida: Apa, Jos, Uri, Cerezo, X. Batlle, Guille, Villa, Livio, Pol V. i Miquel V.

A la primera arribada a l’àrea local en Miquel V. inaugura el marcador (2’), aprofitant la seva força i el malentès entre el porter i un defensa rival. És el gol més ràpid que recordo del nostre equip.

En el 10’, després de la sacada d’un córner, el 16 rival, tot sol, amb un magnífic cop de cap aconsegueix l’empat. Passen els anys i encara no hem après a defensar bé un córner.

Massa gols pel que estàvem veient damunt del terreny de joc.

Partit molt travat sense cap ocasió clara de gol. L’equip rival dominava la pilota però sense lligar cap jugada de perill.

Des de la tribuna alta hem vist un penal claríssim (24’) sobre Pol V. que l’àrbitre no ha vist i finalitza la jugada amb un gran xut d’en Uri.

Poc joc fins a la finalització de la primera part.

Nova alineació a la segona part: Sergi C., Jordi B, Uri, Miquel V., X. Batlle, Terri, Carbajo, Ubach, Livio, A. Pujol i Cisneros.

Comença la segona part amb una internada rapidíssima d’en Pujol que a punt estar de fer el segon gol.

Seguidament (4’) una nova sacada de córner de l’equip rival, i es repeteix la història; defensem malament, i el mateix jugador del primer gol, totalment lliure, fa de cap el 1-2; gol que ha vist únicament l’àrbitre perquè la pilota s’ha estavellat al travesser i tinc serioses dubtes que la pilota hagi rebassat totalment la línia. Però hem d’aprendre a respectar les decisions, equivocades o no, de l’àrbitre. No estaria malament que prenguéssim nota de les regles del rugby, on únicament el capità pot parlar amb el senyor col·legiat i està sancionat que cap altre jugador es dirigeixi a ell. Avui han tret una groga a Jordi B. però no és l’únic jugador que ha vist una targeta per motius similars. Recolzo totalment les paraules del seleccionador francès de rugby Philippe Saint-Andre (21/02/14) “el respecte és la base dels nostres valors”.

Fins el 7’ de la segona part no arriba el primer córner al nostre favor, però sense l’efectivitat de l’equip rival.

Al poc temps, en Cisneros després de una galopada i d’una magnifica vaselina aconsegueix l’empat a 2. La pilota ha entrat a càmera lenta perquè d’aquesta forma tothom pogués apreciar com entrava i traspassava la línea de gol. La celebració ha estat memorable, una muntanya de companys han sortit a celebrar-ho i hem recordat les pinyes de l’any passat.

Continuem treballant a la recerca del tercer gol, i així arriba un nou córner al nostre favor; però sense conseqüències.

Al 20’ en Livio és substituït per l’Andi.

Els nervis de l’equip rival comencen a fer-se evidents i, així en el 30’, l’àrbitre expulsa al jugador (3) rival. Una expulsió, suposo, què per alguna expressió improcedent, ja què el joc en cap moment ha estat violent. El jugador surt del camp molt emprenyat.

Acaba el partit amb una petita tangana entre el jugadors, però la sang no arriba al riu. En ambdós equips havia prou gent assenyada per apaivagar els encesos ànims.

Ha estat un partit molt tàctic, dels que agraden als entrenadors però no al públic.

Mirant l’acta del partit comprovem que l’àrbitre ha plasmat els esdeveniments de match de la mateixa manera que ha xiulat; si el nivell de l’arbitratge català és aquest, malament anem (critica constructiva). Espero que la disbauxa en la relació de jugadors recollits en l’acta res tingui a veure amb el tema de les samarretes. Aquest és un assumpte patètic i lamentable que en properes cròniques desenvoluparé si no ho hem aconseguit solventar abans.

Continuo pensant que tenim moltes assignatures a millorar, especialment hem de saber retenir la pilota més temps, no crec que aguantem la possessió més d’un minut. Això està relacionat amb el sistema de joc, pilotada a dalt i a veure si ha sort, i no aconseguim fer més de dos passades seguides sense perdre la pilota.

Ànims i a treballar amb força i ganes.

Jordi Balsells

La veu del vestidor: Salle - Cosecha mundial

Aquest passat cap de setmana, dissabte, ens vam afrontar a un equip desconegut el nom del qual, “Cosecha Mundial”, ja ens feia sospitar que tindrien una gran qualitat de joc. Només teníem la informació del mister (es un equipo lleno de latinos, jugadores de calle).

Al arribar vam podem observar que era cert, la majoria Llatins, d’estatura mitjana, amb excepció d’una torre que destacava d’entre tots els seus companys, el central.

Després de la breu xerrada del Luis vam sortir a escalfar ja concentrats pel partit. Va arribar l’hora de jugar, tot l’equip; jugadors, suplents i els no convocats, als quals se’ls hi ha d’agrair el seu compromís i suport, vam fer el nostre crit característic i tot seguit, va començar el partit.

Al principi no semblava que l’equip contrari mostrés una gran superioritat, anaven circulant la pilota amb criteri però, res més que això gràcies al gran esforç defensiu per part nostra. No va ser fins al minut 10 aproximadament, quan la pilota va caure a la banda dreta, que el seu davanter, amb el número 11, ens va mostrar la seva enorme velocitat i capacitat d’acceleració. Tot i el nostre gran esforç defensiu i la nostra bona organització en el terreny de joc, vam anar al descans perdent (0-2). Voldria esmentar l’espectacular doble parada del Sergi en l’acció del penal, inexistent en la meva opinió, i el gran esforç del Josep que va haver d’abandonar degut a un fort cop al intentar aturar el xut que acabaria sent el segon gol.

A la segona part, presentàvem alguns canvis en l’alineació de l’equip, vam sortir amb més presència ofensiva però defensivament potser una mica més desorganitzats i menys compactes. Aquesta seria probablement la causa de que encaixéssim tres gols més, cal destacar també l’enorme qualitat del seu davanter que ha desbordat la defensa en més d’una ocasió. Tot i això encara vam poder gaudir de l’autèntic golazo, marca de la casa, del Miquel i d’alguna que altra oportunitat de gol per arrodonir el marcador final (1-5).

Tot i l’ampli marcador i la diferència òbvia entre els dos equips, considero que vam jugar un bon partit, vam mostrar caràcter i no vam baixar els braços en cap moment, fet que ens caracteritza. Sempre lluitem fins al final, i així ha de continuar per poder obtenir altres bons resultats i millorar en tots els aspectes necessaris.

El nostre pròxim rival serà el Don Bosco, haurem de demostrar que anem a totes, junts, compactes, i com hem fet sempre; com una família.

Som-hi Salle!!!

Oriol Pasqual

Collita del 97

Salle Bonanova  1  -  5  Cosecha mundial

De l'altra banda de l'Atlàntic ens arribava un equip d'una collita més vella que la nostra. I era una bona collita. Tenia cos (el número 3), bona disposició tàctica al mig camp i un desequilibri mortal a davant (el 7 i el 11). Tot un gran reserva.

Hem enfrontat el repte amb una disposició similar a la dels altres dies. El Livio sol en punta guanyant-se les garrofes, i la resta ben ordenats a darrera. Això ens ha servit per aguantar bé els primers 20 minuts, on el rival només ha gaudit d'una ocasió clara en un doble pal que no ha entrat de miracle. Però finalment el número 11 ha aconseguit desbordar-nos en una jugada individual i plantar-se sol davant davant del porter. En un darrer esforç, el Miquel ha aconseguit evitar el xut, conscient que li xiularien penal, però confiant en sant Sergi Cortés...

I efectivament, el nostre porteràs ha aturat no només el penal sinó també el xut posterior al rebot. Però la mala sort ha fet que el segon rebot tornés a caure als peus de l'11 i a la tercera no ha perdonat. Com tampoc no ha perdonat el número 7 cinc minuts després quan ha marcat en una semi-xilena molt plàstica, i amb l'agravant que el Jos s'ha lesionat en intentar impedir el gol. Esperem que no sigui res. Tota la feina s'havia enfonsat en cinc minuts, però cal reconèixer que el rival havia fet mèrits per anar-se'n al descans amb avantatge.

A la segona part ha estat el Miquel qui s'ha posat en punta, amb el Livio i el Berto recolzant-lo per les bandes. Potser hem tingut una mica més de presència ofensiva, i de fet s'ha traduït en un gol, però també n'hem encaixat un més que a la primera part. El tercer ha arribat en una gran jugada de l'equip rival, amb diverses parets arran de l'àrea que el número 11 ha acabat transformant en gol, i el quart en una nova individualitat del mateix 11 arrodonint un merescut hat-trick.

El resultat estava decidit, però això no ens ha fet abaixar els braços i a falta de 20 minuts hem llançat una pilota llarga pel Miquel. No era senzilla ni molt menys, i fins i tot crec que el defensa hi arribava amb cert avantatge, però ja sabem que això no és obstacle pel Miquel i una vegada més hem assistit a una seqüència d'accions inverosímils marca de la casa: d'alguna manera ha aconseguit endur-se'n la pilota, plantar-se sol davant del porter, enviar la bola dins amb una precisa vaselina, i encara li han quedat forces per córrer a la banda i dedicar-li el gol a la Mireia.

Els minuts finals han estat igualats, amb alguna ocasió nostra a pilota aturada, però l'únic gol l'han fet ells aprofitant els nostres esforços ofensius per muntar una contra mortal.

En fi, resultat just que reflecteix la diferència que avui per avui existeix entre els dos equips, és a dir, el mateix que ha passat uns minuts després al Bernabeu (disculpeu els merengues, no he pogut resistir la temptació de treure el tema :-). Ara vénen dues jornades de descans. Esperem que el temps ens vagi bé per anar millorant aspectes, madurar la collita i poder competir d'igual a igual amb rivals de solera com el d'avui.

Partido igualado en campo rival

Escola Pia   1 -  0 La Salle Bonanova

 

Videocrónica 

La veu del vestidor: Salle - Bon Pastor

Aquest cap de setmana hem jugat el dissabte, a casa, contra un rival directe. El Bon Pastor. El míster ens va avisar el dimecres, (únic dia que vam entrenar) de la dificultat del partit que ens esperava. Feia un dia de molt sol, la hora prèvia a la de començar el partit ens vam autogestionar nosaltres mateixos perquè l'entrenador arribava tard. La xerrada, l'escalfament, la ronda d'estiraments i la revisió, a càrrec dels tres capitans. I quan ja entràvem al camp amb el pare de l'Ubach com a delegat, va arribar el Luís.

El partit sembla equilibrat, només els 5 primers minuts. Aleshores els rivals comencen a trobar espais per on entrar, i ens dominen clarament durant la primera part. Les decisions del àrbitre i la nostra falta de concentració ens han perjudicat, sumat a la gran calitat d'alguns dels seus jugadors el resultat de la primera meitat acaba sent molt decepcionant (1-3). El millor dels que jugàvem ha estat el Lívio. Que per fi debutava amb l'equip.

El cabreig de l'entrenador al descans és tant gran que envia a la dutxa alguns dels jugadors titulars.

Les sensacions a l'inici de la segona part són millors que les de la primera, el equip juga més junt i en equidistància els uns amb els altres. Però això no és suficient, perquè acabem encaixant dos gols més. Sort de l'Ubach fill que, reconvertit en fals 9 marca un gol per maquillar una mica el resultat. I amb aquest es converteix en el pichichi del nostre equip. El marcador final, una contundent derrota 2-5.

Encara ens queden molt partits per millorar i per recuperar la intensitat amb la que vam acabar jugant amb el Jose María.

Jordi Carbajo

La soledat del míster

La Salle Bonanova  2  -  5  Bon Pastor

No he fet mai d'entrenador (si descomptem el minut de glòria d'avui mentre esperàvem l'arribada del Luís), però per experiència en altres àmbits de la vida penso que el partit d'avui convida a una seriosa reflexió per part de tots.

El resultat és intrascendent. Ja fa anys que ens movem pels llocs baixos de la classificació i justament aquest any estem més amunt del que es podia esperar en una estrena de categoria. Per tant, la reflexió que proposo no està en el terreny esportiu sinó en l'anímic i de comunicació grupal. No és normal que uns nois que viuen tant el futbol se n'hagin d'anar a la dutxa a mitja part. Alguna cosa no s'ha fet prou bé i cal actuar d'immediat per redreçar el bon rumb.

Comprenc que ha de ser molt difícil dirigir un grup d'adolescents. Tots en tenim un a casa i sabem que cada dia és més difícil mantenir-los a ratlla, doncs m'imagino com deu ser un vestidor amb vint-i-cinc joves rebels. Però si alguna cosa he après després de tants anys seguint l'equip és que darrera d'aquesta façana impulsiva hi ha un grup d'una gran qualitat humana i amb fortes amistats personals malgrat els desenganys esportius, o potser precisament degut a això. Quantes vegades els hem vist acabar el partit amb el cap cot però anar dilluns a l'entrenament amb les mateixes ganes i conjurant-se per guanyar el proper partit!

Crec que hem d'intentar preservar aquest esperit i, per analogia amb altres activitats de la vida, crec que la feina principal s'ha de fer dins del vestidor. Estic segur que allò que es veu al camp és un reflex del que s'ha cuinat de portes endintre i que quan això comenci a funcionar la resta vindrà sola.

Bé, disculpeu els que només estigueu interessats en la crònica però crec que tots coincidirem que avui l'ambient enrarit ha estat més destacable que el partit en si. Com dic, el resultat no és un desastre tenint en compte les forces dels dos equips. Possiblement a la tornada, quan el Luis hagi tingut temps d'inculcar la nova filosofia de joc, els donarem més guerra, però a dia d'avui el resultat reflecteix que el Bon Pastor està un graó per sobre nostre, sobretot gràcies a un parell d'individualitats al mig camp (el 8 i el 10) i al mortífer 23 que ens ha clavat un hat-trick.

Tot i així hem començat plantant cara, amb un sol punta com en altres partits, però m'ha semblat veure més avançats per les bandes a l'Andy i l'Àlex Pujol. Malgrat tot, ha estat el rival qui s'ha avançat al minut 15 en una jugada a pilota aturada en què hem descuidat la marca del 23, i al cap de tres minuts el mateix 23 ens tornat a guanyar l'esquena per fer el segon.

Però el Livio, de qui celebrem la incorporació, ha demostrat que venia amb una fam immensa. La seva intensitat ha provocat dues targetes del rival i ha tingut un merescut premi al minut 30 quan ha interceptat una passada fluixa del defensa i tot sol davant del meta ha reduït distàncies. Llàstima que l'alegria ha durat poc. Al minut 36 ens ha faltat contundència al treure una pilota dins l'àrea i un rival ho ha aprofitat per establir el 3-1.

Així ens n'hem anat al vestidor, on el míster ha decidit fer un canvi massiu, i enviar a les dutxes a quatre jugadors. L'esquema de joc ha variat poc. Potser el canvi més important és el pentinat tipus monyo que s'havia fet el Trias, però afortunadament al primer cop de cap se li ha desfet. Al camp, el Bon Pastor ja no tenia pressa i elaborava tranquil·lament des de darrera, mentre a nosaltres ens mancava l'empenta necessària per intentar capgirar el marcador. A sobre el Livio s'ha fet una rebrincada en una de les seves curses i al cap de cop ha hagut de sortir amb cara de patiment. Esperem que tot quedi en un ensurt i aviat ens torni a deleitar amb la seva lluita i els seus gols.

Al minut 30 han tornat a marcar en un contraatac, i al 38 el Sergi ha reduït distàncies aprofitant una altra badada defensiva del rival. Però per si algú somniava en el miracle, el ditxós 23 s'ha encarregat de retornar-lo a la realitat marcant el cinquè en una nova contra.

En fi, m'agradaria pensar que ha estat un mal dia i que dilluns hi haurà sessió per analitzar-ne les causes i trobar solucions. Conec els xavals i sé que se'n moren de ganes, i pel poc que he parlat amb el Luis l'he vist un professional curtit en mil batalles. Recordo com va mantenir l'enteresa al dramàtic partit de la Montañesa l'any passat, quan va venir a demanar-nos un cop de mà per animar els nois al vestidor. Crec parlar en nom de tots els pares si dic que pot comptar amb nosaltres en qualsevol moment, però com deia abans estic convençut que el camí més pedagògic pels nostres fills és parlar al vestidor per veure com poden tirar-ho endavant entre tots i sortir de la crisi encara més forts.

La veu del vestidor: Sant Just - La Salle

Avui ens enfrontàvem al Sant Just, el darrer de la classificació. La prèvia del partit ha estat una mica estranya ja que hem escalfat després de la revisió. Tot i així, el equip tenia clares les indicacions del mister. En principi era un partit per guanyar de golejada i passar-ho bé, però no ha sigut així. El partit ha començat amb el sac inicial. El mister ens ha donat clares indicacions: pilotes a les esquenes dels centrals. I així ho hem fet. Al minut 25, una jugada a les esquenes dels centrals rivals ha acabat amb expulsió d'un d'ells. Ells han tingut la possessió de la pilota però nosaltres hem tingut moltes més oportunitats. El Miquel ens ha avançat en el marcador en una jugada que ha agradat molt al entrenador. Just començar la segona part, ens han marcat de penal. Aquesta jugada ha causat una gran desesperació al Luis, l'entrenador.

Finalment, una falta llençada perfectament pel Sergi Ubach, ha acabat suposant el gol de la victòria. Al final del partit hem acabat patint però ens hem emportat els tres punts. El nostre joc no ha estat del tot bé i hem de seguir treballant. Segona victòria de la temporada consecutiva. Gran Salle Bonanova! També anomenada "La Salle Aviones".

Marcel Boquer

Dos "Apas" sota els pals

Sant Just  1  -  2  La Salle Bonanova

Després de la primera victòria la setmana passada, avui se’ns presentava una nova ocasió per guanyar els tres punts, jugàvem contra els colistes. Però ben aviat ens hem adonat que ningú regala res.

Comença el partit, amb un 4-4-2, amb Apa a la porteria, en Jos, Uri, Marcel i Pol Verdaguer a la defensa; com a migcampistes, Batlle, Guille, Villa i Balsells; i com a homes en punta, Andy i Miquel Verdaguer.

Cap equip pren la iniciativa, es juguen moltes pilotes sense massa sentit, però la nostra línea defensiva es situa una mica més avançada de l’habitual, fent que l’equip rival quasi no arribi a la nostra àrea.

La primera ocasió clara de gol la protagonitza en Miquel Verdaguer, que amb molta força i velocitat es desemllapega de mitja defensa rival i amb un tir ras creuat quasi inaugura el marcador.

Al 24’ es produeix el primer canvi al nostre equip, en Jos es substituït per en Xavi Cortés, ocupant la mateixa posició. Fins aquests moments, en Jos, no ha havia tingut gaire treball, i el poc que havia tingut l’havia resolt bé.

Seguidament, 26’, es produeix l’expulsió del jugador rival número 20, per una entrada per darrera, i sense poder jugar la pilota, a en Miquel Verdaguer; aquest anava directa a porteria, i la única forma d’aturar-lo era fent-l’hi una falta claríssima. Piquem la falta sense conseqüències.

El primer corner al nostre favor arriba al 27’, després d’una falta picada per l’Andy. Aquest jugador comença a creure en si mateix, i al 32’ avisa a l’equip rival amb un fort xut.

I com diu la dita, “qui avisa no es traïdor”; Andy roba una pilota a la línea de tres quarts rival, galopa a tota velocitat i centra amb una gran precisió una pilota als peus d’en Miquel Verdaguer, i aquest únicament ha d’empenya la pilota al fons de la xarxa. 0 -1. Els ànims dels xavals puja com l’escuma i seguidament, 37’, en Miquel Verdaguer estavella la pilota al pal després d’un contraatac rapidíssim. Podíem haver matat el partit, però no ha estat així.

En el 38’, canvi d’homes però sense variar les posicions damunt del camp; en Ubach substitueix en Guille.

En el 42’, en Xavi Batlle també es dona a conèixer a l’afició local, xutant una pilota que surt lleugerament per sobre del travesser.

Abans de finalitzar la primera part, una nova ocasió per en Miquel Verdaguer.

Anem al descans pensant que hem desaprofitat una gran ocasió de marxar al vestidor amb una diferència de gols molt més gran. A veure si ens estarem mal acostumant i ens creurem més del compte.

Comença la segona part amb quatre substitucions, entren Àlex Verdaguer, Victor González, Àlex Pujol i en Rodri.

Aviat tenim el primer gran malentès entre la defensa i ens xiulen un penal en contra molt rigorós. Hem d’aprendre a no ser tant innocents dins el nostre àrea i no cometre faltes innecessàries. És el 3’ i deixem que ens empatin, 1-1. Per un moment he pensat si aquella dita que diu “amb 10 jugadors és juga millor” era veritat

L’equip no s’enfonsa i al 10’ després d’un corner molt ben picat per l’Àlex Pujol i millor rematat per en Xavi Batlle quasi marquem el segon gol.

Continuem lluitant i arriben noves oportunitats de gol; 13’, Àlex Pujol i 20’ en Sergi Ubach.

El nostre Aparacio es llueix amb dos grans intervencions en el 21’, evitant que el rival s’avanci en el marcador.

En el 22’, nou corner al nostre favor i nova oportunitat de gol. Però el marcador continua sense moure’s-

En el 24’, substitució d’en Batlle i Villa per Boquer i Guille. Boquer al mig del camp era una novetat, i ho ha fet prou bé.

Sense gaires oportunitats per cap dels dos equips, arribem al 32’ i Andy substitueix a la punta a en Miquel Verdaguer.

Arriba el 35’ i ens fan una falta a la frontal de l’àrea rival. En Guille es disposa a picar la falta, però en l’últim instant apareix en Sergi Ubach per picar-la. Veu que l’Aparici rival col·loca malament la tanca i amb molta picardia dirigeix la pilota al fons de la porteria, 1-2.

En el 41’ torna al camp en Miquel Verdaguer però aquest cop substitueix a Xavi Cortés, ocupant la posició de lateral dret

En el 45’ es comet un penal claríssim sobre Andy que el senyor col·legiat no ha volgut xiular, perquè serà?

I abans de finalitzar el partit, en Rodri, després d’una magnifica jugada, s’ha guardat el gol per la jornada que necessitem el gol per a guanyar.

Per acabar, un cop la federació de futbol ja té mig arreglat el tema dels estrangers, espero veure aviat al Livio damunt el terreny de joc.


Jordi Balsells

La veu del vestidor: Pubilla Casas - Salle

El rival d'avui era una incògnita per tots nosaltres abans de començar el partit. També havien perdut contra el Cinc Copes de golejada, però la jornada anterior van ser ells qui van golejar al Sant Just. Això ens feia pensar que probablement serien superiors, però al començar el partit vam veure que era una oportunitat única per començar a sumar punts. Vam començar ordenats defensivament i ofensivament, però un desajust defensiu va fer que encaixéssim un gol. Però no ens vam desanimar i vam seguir atacant, vam dominar durant tota la primera part i vam tenir un munt d'ocasions. Els gols, però, van tardar en arribar. Cap al minut 30 vam marcar el primer, i a partir d'aquí ja en van arribar dos més de sols. En només 8 minuts vam remuntar el partit, posant-nos dos gols per sobre del rival. A la segona part vam optar per centrar-nos en la defensa i aguantar el resultat. Tot i que això va fer que rebéssim més ocasions, les vam defensar a la perfecció i no vam encaixar cap gol. El partit va acabar amb un gol nostre a l'últim minut, que va posar el definitiu 1-4 al marcador.

Com que aquest any la classificació no serà el més important, més que pels punts, aquesta victòria és important per a millorar l'estat d'ànim de l'equip, per a motivar-nos i animar-nos a seguir treballant per aconseguir altres resultats com aquest.

Sergi Ubach

Pedra de toc

Pubilla Casas  1  -  4  La Salle Bonanova

Diuen que els grecs, quan tenien una peça de metall desconegut, la fregaven contra una pedra de toc per averiguar la quantitat d'or que contenia. Doncs avui el Pubilla Casas era la pedra de toc per conèixer quants quirats té el nostre equip. Després de dos partits contra rivals fora del nostre abast, avui era l'hora de comprovar com ens defensarem contra rivals de la nostra lliga.

Doncs el resultat no podia ser més esperançador. I això que hem començat revivint vells fantasmes quan al minut deu s'han avançat al marcador per culpa d'un fora de banda mal defensat que ha deixat al número 10 sol davant de l'Apa i l'ha afusellat amb molt encert pel petit forat que hi havia arran de pal. S'ha de dir que aquest jugador venia de marcar 4 gols al darrer partit i això fa encara més meritori que a partir d'aquí l'hàgim assecat completament gràcies al marcatge específic ordenat pel míster.

El gol no ens ha afectat, i això també és molt remarcable. La resta de la primera part ha estat un monòleg atacant per part nostra i, així com en els partits anteriors el gol semblava una utopia, avui estàvem segurs que arribaria en qualsevol moment. És fàcil dir-ho ara, però qui no s'ho cregui que hagués arribat a l'hora enlloc de fer la migdiada :-)

Tot i així, el gol s'ha fet esperar fins a la mitja hora de joc. Bona assistència del Sergi al límit de l'àrea on l'ha recollit l'Andy i amb un prodigiós gir de 180º ha enfocat el canó a la porteria i ha enviat una bala certera al fons de la xarxa. L'empat era merescut i es quedava curt. La deessa fortuna també ho ha entès així i ens ha donat una empenteta per premiar els nostres mèrits. Passada del Sergi a l'espai buit. Semblava que hi arribaria abans el porter però el Cisneros ha corregut amb tota l'ànima i, encara no sé com, ha aconseguit avançar-se i tocar-la suaument perquè entrés a càmara lenta. I a la jugada següent el mateix Cisneros ha fet una assistència excepcional per l'Andy que ha enviat una vaselina per sobre el porter. En vuit minuts havíem capgirat el marcador! En aquest moment han arribat la Cristina i el Francesco, que acabaven de perdre's el doblet del seu fill, però segur que internament l'ha dedicat a la recuperació del seu pare. Benvingut de nou als estadis.

La segona part ens hem dedicat a dosificar l'avantatge. Als primers minuts la tàctica ha funcionat perfectament. Amb més homes al mig i al darrera, tots ells endolladíssims, evitàvem que el rival arribés en condicions i en els nostres contraatacs hem estat a punt de marcar altra vegada gràcies a la lluita impagable del Miquel en punta. Tot sol n'ha tingut prou per incomodar els quatre defenses i per generar algunes ocasions clares. Però a mida que avançaven els minuts hem començat a perdre el control. No sé si era el cansament o el vertigen de veure la victòria a prop, però el cas és que hem fet un pas més enrera i el rival ha començat a arribar amb facilitat i a provocar algunes ocasions clares.

Per sort, l'ordre defensiu i l'encert del Sergi Cortés a la porteria ens ha salvat d'encaixar un gol que hauria fet la pressió encara més insostenible. I al darrer minut ha arribat la cirereta del pastís. Passada llarga del Rodri, que havia entrat motivadíssim, el Sergi arriba a l'àrea rodejat de defenses, però es desfà de dos amb una croqueta a l'estil Iniesta i, veient el porter avançat li envia per sobre emulant el gol d'Alexis al Madrid (d'acord, potser hi ha una certa exageració paterna...).

Gran resultat, bones sensacions, i segur que la victòria suposarà una bona dosi de confiança per adaptar-nos a la nova categoria. Encara és aviat per fixar objectius, però després de veure el partit d'avui, sobretot a la primera part, crec que podem apuntar una mica més alt del que ho fèiem la setmana passada.

La veu del vestidor: Salle - Cinc copes

El partit d’aquesta setmana era el primer que es jugava a casa, hi havia ganes de veure com reaccionava l’equip després de l’estrepitosa derrota contra el Sants. El partit comença sense cap canvi tàctic, excepte en la demarcació del lateral dret, la que em va tocar ocupar durant la primera part, i vaig encarregar-me del davanter que en l’anterior partit havia marcat cinc gols; aquest davanter tenia molta mobilitat, i em feia deixar la posició de lateral dret, i des d’aquest forat els contraris centraven tota l’estona. Tot i això, ens vam defensar bastant bé; únicament ens van marcar un gol, i per manca d’intensitat. A la segona part vam tenir una mica més d’intel·ligència en la sortida de la pilota, però vam perdre una mica d’intensitat a l’àrea i ens van marcar quatre gols.

Jordi Balsells

Molt treball però cap gol

La Salle Bonanova  0  -  5  Cinc Copes

Abans d’iniciar la crònica d’aquesta setmana m’agradaria, primer de tot, donar molts ànims a l’Andy i la seva família i desitjar una ràpida recuperació a en Francesco.

Una nova temporada implica nous reptes, i aquest any tenim l’avantatge de no patir la pressió de mantenir la categoria, no podem baixar més, per la qual cosa, suposo que el nou entrenador s’haurà fixat objectius a mitjà i llarg termini. La nova categoria, que estrenem aquest any, dura tres anys, molt temps per aprendre i fer les coses bé i amb seny.

Al nou mister no li fan entrega de cap grup de cracks o figures futbolístiques, però si d’un gran grup humà i té molta feina a fer, però amb una avantatge respecte a d’altres equips, no existeixen urgències històriques. No necessitem demostrar res a ningú, no hem de mantenir cap categoria; hem de gaudir, passar-ho bé i aprendre. Únicament li desitjo molta sort i com diu el nostre “capi”, compta amb la il·lusió i les ganes d’aquesta gran família.

Després del partit hem pogut parlar amb en Luis, el nou mister, i sembla que té molt clar el què ha de fer. Si es capaç de transmetre les seves prioritats i il·lusionar als xavals ja haurà i haurem guanyat.

Aquest any, els punts no són el més important; és més prioritari afiançar conceptes futbolístics claus.

Respecte el partit, continuem encaixant força gols, 12 en dos partits, i no hem aconseguit foradar, encara, la porteria contraria. Hem de treballar força i no perdre pas l'ànim, la temporada acaba de començar, resta molta lliga i tenim molt marge de millora.

Tornem a veure’ns la cara amb l’equip que va tancar la temporada al nostre estadi l’any passat. El record d’una gran victòria, molt treballada, 2 – 1, podia presagiar un partit de similar característiques.

Però any nou, vida nova. Vam deixar la possessió de la pilota a l’equip rival i pràcticament únicament ens dedicàvem a defensar la nostra porteria. Vam aconseguir mantenir la porteria a zero fins quasi el 30’, quan l’incisiu 9 rival va aconseguir fer el primer gol, després d’una més que possible falta. Va finalitzar la primera part amb un 0 -1, però amb un sabor agredolç; molt ordre defensiu, però cap poder ofensiu. I no serà que en Rodri no ho intentés.

La segona part té poca història, al 10’ ens van marcar el 0 – 2 i crec que l’equip es va enfonsar, tot i què els jugadors van lluitar fins l’últim alè.

El partit va finalitzar amb una derrota 0 – 5; però “siempre positivos nunca negativos” són dos gols menys que l’anterior jornada i tres gols menys que l’anterior rival del 5 Copes.

Aprofito aquest espai per retre homenatge al meu pare, gran aficionat al futbol i d’aquest equip, que ens va deixar al finalitzar l’estiu, abans de començar la nova temporada.



Jordi Balsells

La veu del vestidor: Sants - Salle

Àlex Villabona: Sants 5 - Salle 1

Ahir, per fi, tornava la lliga, tornàvem a concentrar-nos, a seguir els rituals, la revisió, i avui era un dia d’estrenes. Estrenàvem categoria, estrenàvem entrenador, estrenàvem samarretes, estrenàvem sistema, i comptàvem amb les dues incorporacions, Pablo Cisneros i Alex Pujol. I de moment els canvis, com és habitual, no han sorgit efecte. Haurem de tenir molta paciència, tots, pares, jugadors i entrenador. Ja dic, i és més una obvietat que una opinió, que aquest serà l’any més dur segurament, de la nostra formació futbolística, ja que ens enfrontarem a rivals d’inclòs dos anys més, i el ritme puja moltíssim. S’ha notat avui al camp del Sants, ens falta molt i ens falten moltes coses, assolir el sistema, les noves ordres, totes les instruccions rebudes dia rere dia durant dos anys són ara història, i nosaltres, jugadors, ens estem adaptant a tot, i intentem fer-ho amb ganes, amb il·lusió, però ens espera un camí que no serà fàcil. Referent al partit d’ahir no hi ha molt a comentar, el rival va apretar molt, van haver-hi molts dubtes defensivament, i encara no estem físicament al 100%. Tot arribarà, però aquesta temporada necessitarem donar molt més de nosaltres mateixos per competir amb questes besties i combatre el ritme de partit que ens imposaran. Hem de ser exigents, i seguir treballant, no perdre els ànims davant les adversitats, i lluitar fins al final cada pilota, cada partit, amb força, intensitat, i el que faci falta. El que mai perdrem, això segur, es la pinya, la cohesió, que per sempre estarà formada per tota aquesta plantilla que pràcticament podríem anomenar-la com una gran família.

Sortim del foc per caure a les brases

Sants "C"  7  -  0  La Salle Bonanova

Si algú es pensava que jugar a segona seria bufar i fer ampolles, els set gols d'avui l'hauran tornat a la realitat. Sempre que estrenem categoria paguem la novatada i avui no ha estat l'excepció. A més les sanes rotacions han fet que el canvi de categoria coincidís amb el canvi de d'entrenador, i això fa encara més difícil l'adaptació als reptes d'aquesta temporada.

L'escenari tampoc no era el millor per debutar. El Sants està més avesat als amplis espais de l'estadi de la Zona Franca i nosaltres encara no teníem el rodatge tàctic per cobrir les profundes passades dels dos migcampistes de pentinat a la mohicana. Conscient d'això, el míster ha ordenat refredar el partit amb sortides lentes i joc de veure-les venir. I efectivament, les hem vist venir!

I això que els primers minuts hem aguantat bé. Possessió seva però sense perill, i fins i tot hem trenat una bona jugada en atac que ha acabat amb un xut del Sergi massa fluix. Qui ens havia de dir que no tornaríem a xutar en tota la primera part!

Han aconseguit desencallar el partit en una jugada de córner. Sembla que seguim amb l'assignatura pendent de la pilota aturada. En altres anys era justificable per la diferència d'alçada però actualment tenim prou planta per intimidar més en defensa.

Aquest gol encara no volia dir res i hem seguit ordenats, però al cap de deu minuts han arribat dos gols seguits en jugades on hem pecat de poca contundència defensiva. I a partir d'aquí el Sants s'ha inflat de confiança i nosaltres l'hem perdut tota. No passàvem del mig camp i ells anaven elaborant amb calma mentre anava caient un gol darrera l'altre.

Podem dir que la campana de la mitja part ha evitat el pitjor. No sé què els ha dit el Luis a la mitja part però a la segona hem tornat a sortir amb el cap alt i s'ha demostrat que la diferència de la primera part era sobretot en l'aspecte anímic. Prova d'això es que només hem encaixat un gol, i aquest cop si que hem elaborat algunes jugades d'atac com una vaselina de l'Andy que ha sortit fora per poc i una bonica jugada d'equip que l'arbitressa ha aturat per falta a favor quan l'Andy es disposava a xutar. No sabem si hauria fet diana però crec que hauria estat més correcte deixar seguir la jugada.

De totes formes el resultat és just i només ens queda felicitar els rivals, llevat del busca-raons amb el dorsal 68 que s'ha auto-expulsat després d'embrutar innecessàriament un partit decidit.

No cal preocupar-se en excés per aquesta derrota. Prendre nota dels errors i seguir treballant. S'ha vist voluntat de fer un joc més tècnic que l'any passat, però encara ens manca l'entrenament físic i tècnic per poder aplicar amb efectivitat el nou estil. Cal deixar treballar el míster encara que els resultats no siguin immediats (sobretot tenint en compte que el rival de la setmana vinent ha guanyat per 8-0!)

En el costat positiu, el canvi d'actitud a la segona part i l'aportació de les noves incorporacions. El Pablo Cisneros ha pressionat molt bé però sense eficàcia perquè la resta de l'equip estava massa enrera i els defenses rivals sempre trobaven alternatives. L'Àlex Pujol també ha aportat un esperit lluitador i inconformista, que sens dubte serà molt valuós al llarg de la temporada. I el Víctor ha demostrat que l'any a Irlanda no li ha fet oblidar la seva tècnica exquisida. Segur que quan ho acoblem tot plegat anirem de menys a més. Ja tinc ganes de trobar-me el Sants a la tornada per veure si els fem patir una mica més.

L'any que viurem perillosament

Sant tornem-hi! Preparats per un nou any d'emocions, lluita, alegries, desenganys...

Tot segueix igual o tot canvia, segons com es miri. El mateix equip però amb entrenador nou, el mateix campionat però en una categoria superior, el mateix grup d'amics però amb les hormones més disparades.

I esperem que les hormones no només els serveixin per anar-se'n de festa. Que en reservin unes quantes per esbatussar-se al camp, amb noblesa però amb orgull com porten fent tota la vida. I que un any més pares i fills ens trobem cada dissabte per viure junts els valors de l'esport. Això sí que no canvia.