Sortim del foc per caure a les brases

Sants "C"  7  -  0  La Salle Bonanova

Si algú es pensava que jugar a segona seria bufar i fer ampolles, els set gols d'avui l'hauran tornat a la realitat. Sempre que estrenem categoria paguem la novatada i avui no ha estat l'excepció. A més les sanes rotacions han fet que el canvi de categoria coincidís amb el canvi de d'entrenador, i això fa encara més difícil l'adaptació als reptes d'aquesta temporada.

L'escenari tampoc no era el millor per debutar. El Sants està més avesat als amplis espais de l'estadi de la Zona Franca i nosaltres encara no teníem el rodatge tàctic per cobrir les profundes passades dels dos migcampistes de pentinat a la mohicana. Conscient d'això, el míster ha ordenat refredar el partit amb sortides lentes i joc de veure-les venir. I efectivament, les hem vist venir!

I això que els primers minuts hem aguantat bé. Possessió seva però sense perill, i fins i tot hem trenat una bona jugada en atac que ha acabat amb un xut del Sergi massa fluix. Qui ens havia de dir que no tornaríem a xutar en tota la primera part!

Han aconseguit desencallar el partit en una jugada de córner. Sembla que seguim amb l'assignatura pendent de la pilota aturada. En altres anys era justificable per la diferència d'alçada però actualment tenim prou planta per intimidar més en defensa.

Aquest gol encara no volia dir res i hem seguit ordenats, però al cap de deu minuts han arribat dos gols seguits en jugades on hem pecat de poca contundència defensiva. I a partir d'aquí el Sants s'ha inflat de confiança i nosaltres l'hem perdut tota. No passàvem del mig camp i ells anaven elaborant amb calma mentre anava caient un gol darrera l'altre.

Podem dir que la campana de la mitja part ha evitat el pitjor. No sé què els ha dit el Luis a la mitja part però a la segona hem tornat a sortir amb el cap alt i s'ha demostrat que la diferència de la primera part era sobretot en l'aspecte anímic. Prova d'això es que només hem encaixat un gol, i aquest cop si que hem elaborat algunes jugades d'atac com una vaselina de l'Andy que ha sortit fora per poc i una bonica jugada d'equip que l'arbitressa ha aturat per falta a favor quan l'Andy es disposava a xutar. No sabem si hauria fet diana però crec que hauria estat més correcte deixar seguir la jugada.

De totes formes el resultat és just i només ens queda felicitar els rivals, llevat del busca-raons amb el dorsal 68 que s'ha auto-expulsat després d'embrutar innecessàriament un partit decidit.

No cal preocupar-se en excés per aquesta derrota. Prendre nota dels errors i seguir treballant. S'ha vist voluntat de fer un joc més tècnic que l'any passat, però encara ens manca l'entrenament físic i tècnic per poder aplicar amb efectivitat el nou estil. Cal deixar treballar el míster encara que els resultats no siguin immediats (sobretot tenint en compte que el rival de la setmana vinent ha guanyat per 8-0!)

En el costat positiu, el canvi d'actitud a la segona part i l'aportació de les noves incorporacions. El Pablo Cisneros ha pressionat molt bé però sense eficàcia perquè la resta de l'equip estava massa enrera i els defenses rivals sempre trobaven alternatives. L'Àlex Pujol també ha aportat un esperit lluitador i inconformista, que sens dubte serà molt valuós al llarg de la temporada. I el Víctor ha demostrat que l'any a Irlanda no li ha fet oblidar la seva tècnica exquisida. Segur que quan ho acoblem tot plegat anirem de menys a més. Ja tinc ganes de trobar-me el Sants a la tornada per veure si els fem patir una mica més.