La veu del vestidor: Sants - Salle

Àlex Villabona: Sants 5 - Salle 1

Ahir, per fi, tornava la lliga, tornàvem a concentrar-nos, a seguir els rituals, la revisió, i avui era un dia d’estrenes. Estrenàvem categoria, estrenàvem entrenador, estrenàvem samarretes, estrenàvem sistema, i comptàvem amb les dues incorporacions, Pablo Cisneros i Alex Pujol. I de moment els canvis, com és habitual, no han sorgit efecte. Haurem de tenir molta paciència, tots, pares, jugadors i entrenador. Ja dic, i és més una obvietat que una opinió, que aquest serà l’any més dur segurament, de la nostra formació futbolística, ja que ens enfrontarem a rivals d’inclòs dos anys més, i el ritme puja moltíssim. S’ha notat avui al camp del Sants, ens falta molt i ens falten moltes coses, assolir el sistema, les noves ordres, totes les instruccions rebudes dia rere dia durant dos anys són ara història, i nosaltres, jugadors, ens estem adaptant a tot, i intentem fer-ho amb ganes, amb il·lusió, però ens espera un camí que no serà fàcil. Referent al partit d’ahir no hi ha molt a comentar, el rival va apretar molt, van haver-hi molts dubtes defensivament, i encara no estem físicament al 100%. Tot arribarà, però aquesta temporada necessitarem donar molt més de nosaltres mateixos per competir amb questes besties i combatre el ritme de partit que ens imposaran. Hem de ser exigents, i seguir treballant, no perdre els ànims davant les adversitats, i lluitar fins al final cada pilota, cada partit, amb força, intensitat, i el que faci falta. El que mai perdrem, això segur, es la pinya, la cohesió, que per sempre estarà formada per tota aquesta plantilla que pràcticament podríem anomenar-la com una gran família.