Pedra de toc

Pubilla Casas  1  -  4  La Salle Bonanova

Diuen que els grecs, quan tenien una peça de metall desconegut, la fregaven contra una pedra de toc per averiguar la quantitat d'or que contenia. Doncs avui el Pubilla Casas era la pedra de toc per conèixer quants quirats té el nostre equip. Després de dos partits contra rivals fora del nostre abast, avui era l'hora de comprovar com ens defensarem contra rivals de la nostra lliga.

Doncs el resultat no podia ser més esperançador. I això que hem començat revivint vells fantasmes quan al minut deu s'han avançat al marcador per culpa d'un fora de banda mal defensat que ha deixat al número 10 sol davant de l'Apa i l'ha afusellat amb molt encert pel petit forat que hi havia arran de pal. S'ha de dir que aquest jugador venia de marcar 4 gols al darrer partit i això fa encara més meritori que a partir d'aquí l'hàgim assecat completament gràcies al marcatge específic ordenat pel míster.

El gol no ens ha afectat, i això també és molt remarcable. La resta de la primera part ha estat un monòleg atacant per part nostra i, així com en els partits anteriors el gol semblava una utopia, avui estàvem segurs que arribaria en qualsevol moment. És fàcil dir-ho ara, però qui no s'ho cregui que hagués arribat a l'hora enlloc de fer la migdiada :-)

Tot i així, el gol s'ha fet esperar fins a la mitja hora de joc. Bona assistència del Sergi al límit de l'àrea on l'ha recollit l'Andy i amb un prodigiós gir de 180º ha enfocat el canó a la porteria i ha enviat una bala certera al fons de la xarxa. L'empat era merescut i es quedava curt. La deessa fortuna també ho ha entès així i ens ha donat una empenteta per premiar els nostres mèrits. Passada del Sergi a l'espai buit. Semblava que hi arribaria abans el porter però el Cisneros ha corregut amb tota l'ànima i, encara no sé com, ha aconseguit avançar-se i tocar-la suaument perquè entrés a càmara lenta. I a la jugada següent el mateix Cisneros ha fet una assistència excepcional per l'Andy que ha enviat una vaselina per sobre el porter. En vuit minuts havíem capgirat el marcador! En aquest moment han arribat la Cristina i el Francesco, que acabaven de perdre's el doblet del seu fill, però segur que internament l'ha dedicat a la recuperació del seu pare. Benvingut de nou als estadis.

La segona part ens hem dedicat a dosificar l'avantatge. Als primers minuts la tàctica ha funcionat perfectament. Amb més homes al mig i al darrera, tots ells endolladíssims, evitàvem que el rival arribés en condicions i en els nostres contraatacs hem estat a punt de marcar altra vegada gràcies a la lluita impagable del Miquel en punta. Tot sol n'ha tingut prou per incomodar els quatre defenses i per generar algunes ocasions clares. Però a mida que avançaven els minuts hem començat a perdre el control. No sé si era el cansament o el vertigen de veure la victòria a prop, però el cas és que hem fet un pas més enrera i el rival ha començat a arribar amb facilitat i a provocar algunes ocasions clares.

Per sort, l'ordre defensiu i l'encert del Sergi Cortés a la porteria ens ha salvat d'encaixar un gol que hauria fet la pressió encara més insostenible. I al darrer minut ha arribat la cirereta del pastís. Passada llarga del Rodri, que havia entrat motivadíssim, el Sergi arriba a l'àrea rodejat de defenses, però es desfà de dos amb una croqueta a l'estil Iniesta i, veient el porter avançat li envia per sobre emulant el gol d'Alexis al Madrid (d'acord, potser hi ha una certa exageració paterna...).

Gran resultat, bones sensacions, i segur que la victòria suposarà una bona dosi de confiança per adaptar-nos a la nova categoria. Encara és aviat per fixar objectius, però després de veure el partit d'avui, sobretot a la primera part, crec que podem apuntar una mica més alt del que ho fèiem la setmana passada.