Collita del 97

Salle Bonanova  1  -  5  Cosecha mundial

De l'altra banda de l'Atlàntic ens arribava un equip d'una collita més vella que la nostra. I era una bona collita. Tenia cos (el número 3), bona disposició tàctica al mig camp i un desequilibri mortal a davant (el 7 i el 11). Tot un gran reserva.

Hem enfrontat el repte amb una disposició similar a la dels altres dies. El Livio sol en punta guanyant-se les garrofes, i la resta ben ordenats a darrera. Això ens ha servit per aguantar bé els primers 20 minuts, on el rival només ha gaudit d'una ocasió clara en un doble pal que no ha entrat de miracle. Però finalment el número 11 ha aconseguit desbordar-nos en una jugada individual i plantar-se sol davant davant del porter. En un darrer esforç, el Miquel ha aconseguit evitar el xut, conscient que li xiularien penal, però confiant en sant Sergi Cortés...

I efectivament, el nostre porteràs ha aturat no només el penal sinó també el xut posterior al rebot. Però la mala sort ha fet que el segon rebot tornés a caure als peus de l'11 i a la tercera no ha perdonat. Com tampoc no ha perdonat el número 7 cinc minuts després quan ha marcat en una semi-xilena molt plàstica, i amb l'agravant que el Jos s'ha lesionat en intentar impedir el gol. Esperem que no sigui res. Tota la feina s'havia enfonsat en cinc minuts, però cal reconèixer que el rival havia fet mèrits per anar-se'n al descans amb avantatge.

A la segona part ha estat el Miquel qui s'ha posat en punta, amb el Livio i el Berto recolzant-lo per les bandes. Potser hem tingut una mica més de presència ofensiva, i de fet s'ha traduït en un gol, però també n'hem encaixat un més que a la primera part. El tercer ha arribat en una gran jugada de l'equip rival, amb diverses parets arran de l'àrea que el número 11 ha acabat transformant en gol, i el quart en una nova individualitat del mateix 11 arrodonint un merescut hat-trick.

El resultat estava decidit, però això no ens ha fet abaixar els braços i a falta de 20 minuts hem llançat una pilota llarga pel Miquel. No era senzilla ni molt menys, i fins i tot crec que el defensa hi arribava amb cert avantatge, però ja sabem que això no és obstacle pel Miquel i una vegada més hem assistit a una seqüència d'accions inverosímils marca de la casa: d'alguna manera ha aconseguit endur-se'n la pilota, plantar-se sol davant del porter, enviar la bola dins amb una precisa vaselina, i encara li han quedat forces per córrer a la banda i dedicar-li el gol a la Mireia.

Els minuts finals han estat igualats, amb alguna ocasió nostra a pilota aturada, però l'únic gol l'han fet ells aprofitant els nostres esforços ofensius per muntar una contra mortal.

En fi, resultat just que reflecteix la diferència que avui per avui existeix entre els dos equips, és a dir, el mateix que ha passat uns minuts després al Bernabeu (disculpeu els merengues, no he pogut resistir la temptació de treure el tema :-). Ara vénen dues jornades de descans. Esperem que el temps ens vagi bé per anar millorant aspectes, madurar la collita i poder competir d'igual a igual amb rivals de solera com el d'avui.