La soledat del míster

La Salle Bonanova  2  -  5  Bon Pastor

No he fet mai d'entrenador (si descomptem el minut de glòria d'avui mentre esperàvem l'arribada del Luís), però per experiència en altres àmbits de la vida penso que el partit d'avui convida a una seriosa reflexió per part de tots.

El resultat és intrascendent. Ja fa anys que ens movem pels llocs baixos de la classificació i justament aquest any estem més amunt del que es podia esperar en una estrena de categoria. Per tant, la reflexió que proposo no està en el terreny esportiu sinó en l'anímic i de comunicació grupal. No és normal que uns nois que viuen tant el futbol se n'hagin d'anar a la dutxa a mitja part. Alguna cosa no s'ha fet prou bé i cal actuar d'immediat per redreçar el bon rumb.

Comprenc que ha de ser molt difícil dirigir un grup d'adolescents. Tots en tenim un a casa i sabem que cada dia és més difícil mantenir-los a ratlla, doncs m'imagino com deu ser un vestidor amb vint-i-cinc joves rebels. Però si alguna cosa he après després de tants anys seguint l'equip és que darrera d'aquesta façana impulsiva hi ha un grup d'una gran qualitat humana i amb fortes amistats personals malgrat els desenganys esportius, o potser precisament degut a això. Quantes vegades els hem vist acabar el partit amb el cap cot però anar dilluns a l'entrenament amb les mateixes ganes i conjurant-se per guanyar el proper partit!

Crec que hem d'intentar preservar aquest esperit i, per analogia amb altres activitats de la vida, crec que la feina principal s'ha de fer dins del vestidor. Estic segur que allò que es veu al camp és un reflex del que s'ha cuinat de portes endintre i que quan això comenci a funcionar la resta vindrà sola.

Bé, disculpeu els que només estigueu interessats en la crònica però crec que tots coincidirem que avui l'ambient enrarit ha estat més destacable que el partit en si. Com dic, el resultat no és un desastre tenint en compte les forces dels dos equips. Possiblement a la tornada, quan el Luis hagi tingut temps d'inculcar la nova filosofia de joc, els donarem més guerra, però a dia d'avui el resultat reflecteix que el Bon Pastor està un graó per sobre nostre, sobretot gràcies a un parell d'individualitats al mig camp (el 8 i el 10) i al mortífer 23 que ens ha clavat un hat-trick.

Tot i així hem començat plantant cara, amb un sol punta com en altres partits, però m'ha semblat veure més avançats per les bandes a l'Andy i l'Àlex Pujol. Malgrat tot, ha estat el rival qui s'ha avançat al minut 15 en una jugada a pilota aturada en què hem descuidat la marca del 23, i al cap de tres minuts el mateix 23 ens tornat a guanyar l'esquena per fer el segon.

Però el Livio, de qui celebrem la incorporació, ha demostrat que venia amb una fam immensa. La seva intensitat ha provocat dues targetes del rival i ha tingut un merescut premi al minut 30 quan ha interceptat una passada fluixa del defensa i tot sol davant del meta ha reduït distàncies. Llàstima que l'alegria ha durat poc. Al minut 36 ens ha faltat contundència al treure una pilota dins l'àrea i un rival ho ha aprofitat per establir el 3-1.

Així ens n'hem anat al vestidor, on el míster ha decidit fer un canvi massiu, i enviar a les dutxes a quatre jugadors. L'esquema de joc ha variat poc. Potser el canvi més important és el pentinat tipus monyo que s'havia fet el Trias, però afortunadament al primer cop de cap se li ha desfet. Al camp, el Bon Pastor ja no tenia pressa i elaborava tranquil·lament des de darrera, mentre a nosaltres ens mancava l'empenta necessària per intentar capgirar el marcador. A sobre el Livio s'ha fet una rebrincada en una de les seves curses i al cap de cop ha hagut de sortir amb cara de patiment. Esperem que tot quedi en un ensurt i aviat ens torni a deleitar amb la seva lluita i els seus gols.

Al minut 30 han tornat a marcar en un contraatac, i al 38 el Sergi ha reduït distàncies aprofitant una altra badada defensiva del rival. Però per si algú somniava en el miracle, el ditxós 23 s'ha encarregat de retornar-lo a la realitat marcant el cinquè en una nova contra.

En fi, m'agradaria pensar que ha estat un mal dia i que dilluns hi haurà sessió per analitzar-ne les causes i trobar solucions. Conec els xavals i sé que se'n moren de ganes, i pel poc que he parlat amb el Luis l'he vist un professional curtit en mil batalles. Recordo com va mantenir l'enteresa al dramàtic partit de la Montañesa l'any passat, quan va venir a demanar-nos un cop de mà per animar els nois al vestidor. Crec parlar en nom de tots els pares si dic que pot comptar amb nosaltres en qualsevol moment, però com deia abans estic convençut que el camí més pedagògic pels nostres fills és parlar al vestidor per veure com poden tirar-ho endavant entre tots i sortir de la crisi encara més forts.