Gran final d'any

Salesians Don Bosco  3  -  4  La Salle Bonanova

Hem acabat l'any amb partit molt complet: victòria a domicili d'un rival més ben situat a la taula, amb remuntada inclosa, i amb emoció fins al final. A més ha estat una victòria amb bon estil, basat en el contraatac, que avui s'ha mostrat una arma eficaç per resoldre els nostres coneguts problemes en l'aspecte ofensiu. Si hi hem de buscar un "però", seria per les errades defensives que han posat en risc una merescuda victòria.

Hem començat el partit amb l'esquema habitual, amb el Livio en punta ben recolzat per un Rodri i un Àlex Pujol molt incisius, un mig del camp ben organitzat per un Trias molt inspirat, i una defensa que resolia eficientment els pocs atacs rivals. Però en els dos únics errors, han arribat dos gols que no feien justícia al partit que estàvem veient. Dos gols que per l'experiència d'altres partits podien semblar una llosa impossible d'aixecar, però avui hem demostrat que també sabem generar ocasions i de fet n'hem tingut un munt que només la mala sort ha impedit que es convertissin en gol. La mare de l'Àlex Pujol ha vaticinat que si marcàvem abans del descans teníem possibilitats i, com si l'hagués sentit, el seu fill ha escurçat distàncies a falta de cinc minuts. La meitat del gol se li ha d'apuntar al Livio que, fruit de la seva persistència, ha robat una bola i ha superat a la defensa i al porter. Des de la grada ens ha semblat que el seu xut havia entrat, però ha estat l'Àlex qui l'ha acabat empenyent dintre evitant que l'arribada del defensa ens esguerrés la jugada.

A la segona part hem seguit fidels al nostre estil, però amb la sorprenent novetat que l'Oriol deixava al Marcel els galons de la defensa per rellevar al Livio en punta. Aposta arriscada que ha sortit de fàbola perquè en un quart d'hora ja havia capgirat el marcador rematant dos contraatacs com si ho hagués fet tota la vida. El primer ha vingut d'una assistència del Sergi des del mig camp, i el segon d'una magistral passada del Jordi Carbajo des de la defensa. Sempre m'agrada trobar comparacions amb el futbol professional, i avui compararia la passada del Jordi amb la que ha fet uns minuts més tard el Busquets i que ha suposat el segon gol del Barça a la final del mundialito (disculpeu els merengues que em surti un cop més la vena culé).

Aquí ha començat un altre partit. El rival ha fet un pas cap endavant i nosaltres cap enrera, esperant més que mai que el contraatac ens permetés sentenciar el matx. Realment hi hem estat a prop, però per aquelles coses del futbol han estat ells qui a vuit minuts del final han marcat en una pilota a l'olla que no hem tret amb prou contundència. La ràbia de veure que s'esvaïen uns tres punts que ja tenìem a mig coll ha fet sortir l'esperit inconformista als xavals, i al cap de tres minuts hem provocat una falta molt perillosa que el Sergi s'ha encarregat de convertir en el definitiu 3-4.

Els cinc minuts restants se'ns han fet eterns però aquesta vegada la defensa i un gran Apa s'han assegurat d'evitar que els embats locals arribessin al fons de la xarxa

Hem acabat amb una mitja tangana que malauradament comença a ser una imatge massa habitual. El futbol és passió i es pot entendre que alguna vegada saltin xispes en el fragor de la batalla, però cal evitar que se sobrepassin certs límits, sobretot una vegada acabat el partit.

En fi, tres puntets que ens van molt bé per acabar l'any prop de la zona mitja de la taula. Això comença a carburar!

NOTA: Sembla que el Luis Terraza segueix buscant la forma d'accedir a l'estadi. Si algú el veu per allà prop, si-us-plau que es posi en contacte amb els seus familiars per facilitar les labors de rescat.

BON NADAL !