Poble Sec  4  -  5  La Salle Bonanova

Aquesta crónica la començaré pel final, concretament pel minut 70 que és quan vaig arribar a l'estadi, procedent del derby del Camp Nou.

I què em vaig trobar? Els nostres onze jugadors desbocats contra la porteria rival i cinc pares desganyitant-se per animar-los a seguir el setge. A davant, el Miquel incisiu com sempre i el Rodri com en els millors temps sembraven el terror entre la defensa, secundats per les contínues pujades de l'Andy, el Pol, el Terry i el Sergi. Al darrera, en una labor contínua de robar pilotes per injectar-les als nostres puntes, el Batlle com a gran capità, el Marcel que a la que podia se sumava a l'atac, i el Xavi Cortès i el Jordi Balsells corrent la banda sense defallir ni un instant.

Una mirada al marcador i les explicacions dels pares em van fer entrar en context. Estàvem perdent 3-4, però acabàvem de marcar 3 gols seguits. Afortunadament la meva arribada no va aturar l'avalantxa, i en un dels múltiples córners es van produir una sèrie de rebots a l'àrea que van acabar amb una assistència del Rodri i un xut contundent del Pol a la xarxa. Acabàvem de remuntar un 0-4!

Quedaven 5 minuts pel final i, conscients de la proesa, a la grada ens va entrar una sensació contradictòria que per una banda ens feia aspirar a buscar la victòria però per l'altra ens feia témer que una badada ens fes tirar la gesta per la borda.

Però els xavals no tenien cap dubte i van seguir assetjant el rival fins que al minut 93 va arribar l'apoteosi. Pilota llarga pel Miquel que en paraules seves "s'hi va deixar el cul" per superar el defensa i el porter, i coronar una remuntada històrica. 

No cal dir que la celebració al camp i als vestidors es va sentir des del Tibidabo, però per entendre l'alegria reconstruirem els fets a partir de l'acta i les explicacions dels protagonistes. Havíem començat en la línia dels dos darrers partits, despistats al darrera i poc incisius al davant. I com en els altres partits això va conduir directament al desastre, aquest cop en forma de quatre gols en onze minuts.

Però, també com en els partits anteriors, l'equip va demostrar la seva gran personalitat no abaixant els braços a la segona part. I aquest cop la demostració d'orgull va tenir premi. Vam començar amb una mica de sort en una falta llançada pel Guille que semblava una centrada però es va anar enverinant fins a colar-se directament a la xarxa. Tot seguit els sorprenem amb un córner en curt on el Sergi es cola fins a la cuina per fer-li l'assistència al Rodri que marca el segon. I el tercer també en pilota aturada, aquest cop una falta llançada per l'Andy, també amb un pèl de sort perquè un rival va desviar la pilota despistant el porter.

La resta ja la coneixem. Victòria a domicili d'un rival que duia el doble de punts que nosaltres. El més curiós és que a l'anada també havíem arribat a un 4-4 al marcador, i en aquella ocasió van ser ells qui van mostrar més ambició i van decantar el resultat al seu favor.
Els hi hem tornat la moneda en una clara mostra de progressió de l'equip. Un cop més es demostra que en el futbol, com en la vida, no hi ha res escrit i que un grup de xavals amb determinació és capaç de qualsevol cosa quan està inspirat i convençut de la seva força.

Reaccionem massa tard

La Salle Bonanova  2  -  5  Salesians Don Bosco

No diré que hauríem hagut de guanyar el partit, però si que tal com hem jugat, sobretot a la segona part, no hauríem hagut de perdre per tres gols de diferència.

El partit ha seguit el mateix guió que la setmana passada. El resultat ha quedat decidit en una primera part molt desencertada, i la clara millora de la segona ja no ha arribat a temps per canviar el signe del partit. El més greu és que ni avui ni la setmana passada el rival ha demostrat ser tant superior a nosaltres. Senzillament ha sabut aprofitar les nostres errades de concentració per fer-nos un descosit.

I això que avui hem començat avançant-nos. L'inici del gol ha estat una falta que semblava massa llunyana per intentar el xut. Però l'Àlex Pujol no ho ha vist així i ha enviat un missil terra-aire a la mateixa esquadra que el porter ha pogut desviar a córner només al darrer moment. D'aquest córner n'ha sortit una rematada del Marcel que un defensa ha aturat amb la mà des de la mateixa ratlla de gol. Penalt executat pel Villa amb la sang freda habitual, que ens ha fet albirar esperances de repetir la gesta del partit d'anada on vam acabar guanyant 3-4 després d'una remuntada èpica amb l'Oriol com a gran estrella en el seu debut de davanter.

Però avui han estat ells qui han remuntat, gràcies sobretot a l'inspiradíssim número 10 que ha fet quatre dels cinc gols del seu equip. El primer ha arribat en un gran xut llunyà que ha emulat el missil de l'Àlex de feia uns minuts. En canvi els tres següents han arribat en errades defensives absolutament evitables.

El mal ja estava fet, però a la segona part hem sortit amb personalitat, i el millor que podem dir és que hem lluitat cada pilota com si el resultat estigués en joc, i el desconcertat rival ha vist com començàvem a freqüentar la seva àrea amb una insistència desconeguda fins llavors. En una d'aquestes arribades hem provocat una falta llunyana que el Pol ha enviat amb molta precisió al punt de penalt on el Livio ha enganxat una rematada de cap imparable. 

Per uns moments ha semblat que encara podíem aspirar a l'heroïcitat en els vint minuts que restaven, però el número 10 ens ha fet tornar a la realitat amb un contraatac magistral on, tot sol contra el món, ha estat capaç de superar tots els defenses que se li han posat davant.

En fi, quedem-nos amb aquesta segona part. Podem i sabem fer-ho així, i en ens queden uns quant partits per demostrar que hem agafat plenament el pols a la nova categoria, i que l'any vinent farem por a qui se'ns posi per davant.

La veu del vestidor: Salle - Don Bosco

Hem regalat mig partit.

Per molts jugadors era el partit més important de la temporada. Teníem moltes ganes de guanyar al camp del Don Bosco per tota la polèmica produïda al partit d’anada a casa. Vam sortir amb un 4-2-3-1 format per Sergi Cortés, Xavi Cortés, Boquer, Batlle,Pol Verdaguer,Uri, Guille, Terraza, Ubach, Villa i Cisneros. Es veia que no seria un partit fàcil des del primer moment, amb el camp ràpid per la pluja i la forta intensitat amb la que van sortir els jugadors del Don Bosco.

Als primers minuts van ser molt superiors i van aprofitar la nostra "empanada" per ficar-nos tres gols en els primers 13 minuts. Va ser llavors quan vam canviar al 4-1-4-1 que portàvem utilitzant durant tota la temporada i vam millorar el joc notablement. Vam començar a crear ocasions de gol enviant bones pilotes llargues a l'Uri i a evitar les seves ocasions.

A la segona part vam aconseguir igualar la intensitat del Don Bosco i vam crear moltes casions de gol. Les seves ocasions van ser aturades per un esplèndid Xavi Aparicio. Al minut 73, després de un xut de fora l’àrea de l'Alex Pujol,vam aconseguir el 3-1 i la remuntada es veia possible; però aquestes esperances van durar ben poc, ja que al minut següent va arribar un altre gol per part del Don Bosco.

Àlex Pujol

Primera part de malson

Don Bosco  4  -  1  La Salle Bonanova

En definitiva, una primera part en la que vam sortir al camp més pendents de la polèmica generada quatre mesos enrere, que no pas d’anar a pel partit.

En la segona part, quan La Salle va començar a jugar, vem demostrar que d’haver estat ficats en el partit des d’un bon principi, podríem haver arrancat algun punt en el camp d’un rival directe.

Concentració i actitud des d’abans d’iniciar el partit, eviten ensurts innecessaris i ens apropen més fàcilment a l’objectiu final.

Enric Pujol Maragall

Leche con Cola Cao

Cosecha Mundial  4  -  0  La Salle Bonanova

La veu del vestidor: Salle - Escola Pia

No era un partit fàcil aquesta setmana, a l'anada el marcador havia sigut molt ajustat (1-0) i teníem la sensació de que avui es podia fer algo positiu a un dels equips difícils de la lliga. La novetat d'avui ha sigut el canvi "sorpresa" en el nostre sistema de joc ja que hem intentat sortir amb la pilota jugada i atacar més que altres partits amb el 4-2-3-1.

El partit a la primera part ha estat molt igualat, doncs el rival ha tingut escasses ocasions. Això si, ha aprofitat una, que ha estat la del gol, en una jugada en la que el seu davanter ha picat la pilota amb una maestria impressionant i ha entrat a gol, sens dubte un golàs.

Hem arribat amb aquest marcador de 0-1 al descans.

Ha començat la segona part i a pocs minuts d'haver-se iniciat, el seu davanter (el mateix que ens ha ficat el primer) ha fet el segon gol. Seguidament, una gran jugada del nostre capità, el Villa, que ha centrat una pilota al Pujol i aquest ha rematat amb una gran maestria, i això ha sigut l'únic gol per part nostra.

Ha vingut el nostre moment dolç, hem atacat i ens hem cregut realment que els hi podíem empatar però ens ha caigut el tercer gol i hem seguit ja fins el final.

En conclusió. Encara que haguem perdut, crec que tots hem acabat molt contents del nou sistema de joc. Ens sentim més còmodes jugant així i ara a treballar per a millorar i seguir sumant punts. Som-hi Salle!

Xavi Aparicio

Homenatge a Johan

La Salle Bonanova  1  -  3  Escola Pia

Avui hem sortit del camp molt més satisfets que dissabte passat. És cert que hem tornat a perdre, i fins i tot per un gol més, però avui ens ha quedat la sensació d'haver competit. No en el sentit de lluitar, que això ho fem sempre, sinó en el d'atrevir-nos, de creure en les nostres de possibilitats, d'estar convençuts que al millor equip se'l pot posar contra les cordes i fins i tot marcar-li un gol. I no és que hàgim marcat un gol... sinó un golàs. No podíem fer millor homenatge al Cruyff que reproduir el seu famós gol contra l'Atlètic de Madrid.

Però anem al partit. Avui estrenàvem un nou sistema de joc. Un 4-2-3-1 que substituïa el 4-1-4-1 que hem practicat durant tota aquesta termporada i la majoria de les anteriors. I això no era només un dibuix de pissarra, sinó que ha anat acompanyat d'un canvi real en l'estil de joc, buscant sortir des del darrera amb la pilota controlada.

Això no ha fet que perdéssim rigor defensiu, i el rival no ho ha tingut gens fàcil per arribar a porteria. De fet en tota la primera part gairebé no han tingut ocasions i si ens han marcat ha estat per una genialitat d'aquelles que les proves cent vegades i te'n surt una. Ha estat l'habilidós número 7 qui des de la línia fons, quan tothom esperava la centrada, s'ha inventat una vaselina per sobre el porter que ha anat a parar ajustadíssima al pal contrari i s'ha colat mansament a porteria.

Així hem arribat a mitja part amb la por que tornés a passar com al partit d'anada, que vam rebre un gol d'entrada i vam acabar perdent 1-0 sense haver tingut en cap moment la sensació d'haver pogut capgirar el marcador.

Però com dèiem avui les sensacions eren diferents, i malgrat començar rebent el segon en una altra bona jugada del número 7, hem seguint apostant pel nou sistema i no hem parat fins que ha arribat el gran moment. Jugada per la banda del Villa, centrada alta que semblava que es perdria fins que hem vist un objecte volador arribant com una bala. Era un ocell? Un avió? No, era l'Àlex Pujol arribant puntualment per fer un gran bót i empènyer la bola dins. "Gallina de piel". A qui hagi vist el gol del Cruyff li sobra tota aquesta descripció. I a qui no l'hagi vist li deixo la imatge que val més que mil paraules

Per cert, que al seu pare li ha agradat tant la cabriola que ha volgut demostrar que les habilitats li vénen de família. Heus aquí el testimoni gràfic captat per la nostra reportera Mariona.

El gol ens ha fet somniar amb l'empat i s'han viscut els millors moments per part nostra. No hauria estat injust que haguéssim aconseguit marcar, però l'atac també té riscos i en una contra han estat ells qui han fet el tercer a vint minuts pel final. Aquest gol si que ens ha fet mal, i a l'aspecte anímic s'hi ha sumat el cansament, agreujat per una calor que semblava d'estiu. Els vint minuts finals han transcorregut sense ocasions per cap banda i el marcador s'ha mantingut inamovible.

En fi, partit per l'esperança. Al final el míster ha comentat que estava fent una labor d'augmentar l'autoestima abans d'apostar per un futbol més tècnic, i que a partir d'ara començarem a veure una mica de tiqui-taca. De moment el proper dissabte és probable que no rasquem bola perquè anem al camp d'un dels cocos, però a veure si arribem endollats al tram final de temporada i podem endur-nos-en alguna alegria més.