La veu del vestidor: Pubilla Casas - Salle

El rival d'avui era una incògnita per tots nosaltres abans de començar el partit. També havien perdut contra el Cinc Copes de golejada, però la jornada anterior van ser ells qui van golejar al Sant Just. Això ens feia pensar que probablement serien superiors, però al començar el partit vam veure que era una oportunitat única per començar a sumar punts. Vam començar ordenats defensivament i ofensivament, però un desajust defensiu va fer que encaixéssim un gol. Però no ens vam desanimar i vam seguir atacant, vam dominar durant tota la primera part i vam tenir un munt d'ocasions. Els gols, però, van tardar en arribar. Cap al minut 30 vam marcar el primer, i a partir d'aquí ja en van arribar dos més de sols. En només 8 minuts vam remuntar el partit, posant-nos dos gols per sobre del rival. A la segona part vam optar per centrar-nos en la defensa i aguantar el resultat. Tot i que això va fer que rebéssim més ocasions, les vam defensar a la perfecció i no vam encaixar cap gol. El partit va acabar amb un gol nostre a l'últim minut, que va posar el definitiu 1-4 al marcador.

Com que aquest any la classificació no serà el més important, més que pels punts, aquesta victòria és important per a millorar l'estat d'ànim de l'equip, per a motivar-nos i animar-nos a seguir treballant per aconseguir altres resultats com aquest.

Sergi Ubach

Pedra de toc

Pubilla Casas  1  -  4  La Salle Bonanova

Diuen que els grecs, quan tenien una peça de metall desconegut, la fregaven contra una pedra de toc per averiguar la quantitat d'or que contenia. Doncs avui el Pubilla Casas era la pedra de toc per conèixer quants quirats té el nostre equip. Després de dos partits contra rivals fora del nostre abast, avui era l'hora de comprovar com ens defensarem contra rivals de la nostra lliga.

Doncs el resultat no podia ser més esperançador. I això que hem començat revivint vells fantasmes quan al minut deu s'han avançat al marcador per culpa d'un fora de banda mal defensat que ha deixat al número 10 sol davant de l'Apa i l'ha afusellat amb molt encert pel petit forat que hi havia arran de pal. S'ha de dir que aquest jugador venia de marcar 4 gols al darrer partit i això fa encara més meritori que a partir d'aquí l'hàgim assecat completament gràcies al marcatge específic ordenat pel míster.

El gol no ens ha afectat, i això també és molt remarcable. La resta de la primera part ha estat un monòleg atacant per part nostra i, així com en els partits anteriors el gol semblava una utopia, avui estàvem segurs que arribaria en qualsevol moment. És fàcil dir-ho ara, però qui no s'ho cregui que hagués arribat a l'hora enlloc de fer la migdiada :-)

Tot i així, el gol s'ha fet esperar fins a la mitja hora de joc. Bona assistència del Sergi al límit de l'àrea on l'ha recollit l'Andy i amb un prodigiós gir de 180º ha enfocat el canó a la porteria i ha enviat una bala certera al fons de la xarxa. L'empat era merescut i es quedava curt. La deessa fortuna també ho ha entès així i ens ha donat una empenteta per premiar els nostres mèrits. Passada del Sergi a l'espai buit. Semblava que hi arribaria abans el porter però el Cisneros ha corregut amb tota l'ànima i, encara no sé com, ha aconseguit avançar-se i tocar-la suaument perquè entrés a càmara lenta. I a la jugada següent el mateix Cisneros ha fet una assistència excepcional per l'Andy que ha enviat una vaselina per sobre el porter. En vuit minuts havíem capgirat el marcador! En aquest moment han arribat la Cristina i el Francesco, que acabaven de perdre's el doblet del seu fill, però segur que internament l'ha dedicat a la recuperació del seu pare. Benvingut de nou als estadis.

La segona part ens hem dedicat a dosificar l'avantatge. Als primers minuts la tàctica ha funcionat perfectament. Amb més homes al mig i al darrera, tots ells endolladíssims, evitàvem que el rival arribés en condicions i en els nostres contraatacs hem estat a punt de marcar altra vegada gràcies a la lluita impagable del Miquel en punta. Tot sol n'ha tingut prou per incomodar els quatre defenses i per generar algunes ocasions clares. Però a mida que avançaven els minuts hem començat a perdre el control. No sé si era el cansament o el vertigen de veure la victòria a prop, però el cas és que hem fet un pas més enrera i el rival ha començat a arribar amb facilitat i a provocar algunes ocasions clares.

Per sort, l'ordre defensiu i l'encert del Sergi Cortés a la porteria ens ha salvat d'encaixar un gol que hauria fet la pressió encara més insostenible. I al darrer minut ha arribat la cirereta del pastís. Passada llarga del Rodri, que havia entrat motivadíssim, el Sergi arriba a l'àrea rodejat de defenses, però es desfà de dos amb una croqueta a l'estil Iniesta i, veient el porter avançat li envia per sobre emulant el gol d'Alexis al Madrid (d'acord, potser hi ha una certa exageració paterna...).

Gran resultat, bones sensacions, i segur que la victòria suposarà una bona dosi de confiança per adaptar-nos a la nova categoria. Encara és aviat per fixar objectius, però després de veure el partit d'avui, sobretot a la primera part, crec que podem apuntar una mica més alt del que ho fèiem la setmana passada.

La veu del vestidor: Salle - Cinc copes

El partit d’aquesta setmana era el primer que es jugava a casa, hi havia ganes de veure com reaccionava l’equip després de l’estrepitosa derrota contra el Sants. El partit comença sense cap canvi tàctic, excepte en la demarcació del lateral dret, la que em va tocar ocupar durant la primera part, i vaig encarregar-me del davanter que en l’anterior partit havia marcat cinc gols; aquest davanter tenia molta mobilitat, i em feia deixar la posició de lateral dret, i des d’aquest forat els contraris centraven tota l’estona. Tot i això, ens vam defensar bastant bé; únicament ens van marcar un gol, i per manca d’intensitat. A la segona part vam tenir una mica més d’intel·ligència en la sortida de la pilota, però vam perdre una mica d’intensitat a l’àrea i ens van marcar quatre gols.

Jordi Balsells

Molt treball però cap gol

La Salle Bonanova  0  -  5  Cinc Copes

Abans d’iniciar la crònica d’aquesta setmana m’agradaria, primer de tot, donar molts ànims a l’Andy i la seva família i desitjar una ràpida recuperació a en Francesco.

Una nova temporada implica nous reptes, i aquest any tenim l’avantatge de no patir la pressió de mantenir la categoria, no podem baixar més, per la qual cosa, suposo que el nou entrenador s’haurà fixat objectius a mitjà i llarg termini. La nova categoria, que estrenem aquest any, dura tres anys, molt temps per aprendre i fer les coses bé i amb seny.

Al nou mister no li fan entrega de cap grup de cracks o figures futbolístiques, però si d’un gran grup humà i té molta feina a fer, però amb una avantatge respecte a d’altres equips, no existeixen urgències històriques. No necessitem demostrar res a ningú, no hem de mantenir cap categoria; hem de gaudir, passar-ho bé i aprendre. Únicament li desitjo molta sort i com diu el nostre “capi”, compta amb la il·lusió i les ganes d’aquesta gran família.

Després del partit hem pogut parlar amb en Luis, el nou mister, i sembla que té molt clar el què ha de fer. Si es capaç de transmetre les seves prioritats i il·lusionar als xavals ja haurà i haurem guanyat.

Aquest any, els punts no són el més important; és més prioritari afiançar conceptes futbolístics claus.

Respecte el partit, continuem encaixant força gols, 12 en dos partits, i no hem aconseguit foradar, encara, la porteria contraria. Hem de treballar força i no perdre pas l'ànim, la temporada acaba de començar, resta molta lliga i tenim molt marge de millora.

Tornem a veure’ns la cara amb l’equip que va tancar la temporada al nostre estadi l’any passat. El record d’una gran victòria, molt treballada, 2 – 1, podia presagiar un partit de similar característiques.

Però any nou, vida nova. Vam deixar la possessió de la pilota a l’equip rival i pràcticament únicament ens dedicàvem a defensar la nostra porteria. Vam aconseguir mantenir la porteria a zero fins quasi el 30’, quan l’incisiu 9 rival va aconseguir fer el primer gol, després d’una més que possible falta. Va finalitzar la primera part amb un 0 -1, però amb un sabor agredolç; molt ordre defensiu, però cap poder ofensiu. I no serà que en Rodri no ho intentés.

La segona part té poca història, al 10’ ens van marcar el 0 – 2 i crec que l’equip es va enfonsar, tot i què els jugadors van lluitar fins l’últim alè.

El partit va finalitzar amb una derrota 0 – 5; però “siempre positivos nunca negativos” són dos gols menys que l’anterior jornada i tres gols menys que l’anterior rival del 5 Copes.

Aprofito aquest espai per retre homenatge al meu pare, gran aficionat al futbol i d’aquest equip, que ens va deixar al finalitzar l’estiu, abans de començar la nova temporada.



Jordi Balsells

La veu del vestidor: Sants - Salle

Àlex Villabona: Sants 5 - Salle 1

Ahir, per fi, tornava la lliga, tornàvem a concentrar-nos, a seguir els rituals, la revisió, i avui era un dia d’estrenes. Estrenàvem categoria, estrenàvem entrenador, estrenàvem samarretes, estrenàvem sistema, i comptàvem amb les dues incorporacions, Pablo Cisneros i Alex Pujol. I de moment els canvis, com és habitual, no han sorgit efecte. Haurem de tenir molta paciència, tots, pares, jugadors i entrenador. Ja dic, i és més una obvietat que una opinió, que aquest serà l’any més dur segurament, de la nostra formació futbolística, ja que ens enfrontarem a rivals d’inclòs dos anys més, i el ritme puja moltíssim. S’ha notat avui al camp del Sants, ens falta molt i ens falten moltes coses, assolir el sistema, les noves ordres, totes les instruccions rebudes dia rere dia durant dos anys són ara història, i nosaltres, jugadors, ens estem adaptant a tot, i intentem fer-ho amb ganes, amb il·lusió, però ens espera un camí que no serà fàcil. Referent al partit d’ahir no hi ha molt a comentar, el rival va apretar molt, van haver-hi molts dubtes defensivament, i encara no estem físicament al 100%. Tot arribarà, però aquesta temporada necessitarem donar molt més de nosaltres mateixos per competir amb questes besties i combatre el ritme de partit que ens imposaran. Hem de ser exigents, i seguir treballant, no perdre els ànims davant les adversitats, i lluitar fins al final cada pilota, cada partit, amb força, intensitat, i el que faci falta. El que mai perdrem, això segur, es la pinya, la cohesió, que per sempre estarà formada per tota aquesta plantilla que pràcticament podríem anomenar-la com una gran família.

Sortim del foc per caure a les brases

Sants "C"  7  -  0  La Salle Bonanova

Si algú es pensava que jugar a segona seria bufar i fer ampolles, els set gols d'avui l'hauran tornat a la realitat. Sempre que estrenem categoria paguem la novatada i avui no ha estat l'excepció. A més les sanes rotacions han fet que el canvi de categoria coincidís amb el canvi de d'entrenador, i això fa encara més difícil l'adaptació als reptes d'aquesta temporada.

L'escenari tampoc no era el millor per debutar. El Sants està més avesat als amplis espais de l'estadi de la Zona Franca i nosaltres encara no teníem el rodatge tàctic per cobrir les profundes passades dels dos migcampistes de pentinat a la mohicana. Conscient d'això, el míster ha ordenat refredar el partit amb sortides lentes i joc de veure-les venir. I efectivament, les hem vist venir!

I això que els primers minuts hem aguantat bé. Possessió seva però sense perill, i fins i tot hem trenat una bona jugada en atac que ha acabat amb un xut del Sergi massa fluix. Qui ens havia de dir que no tornaríem a xutar en tota la primera part!

Han aconseguit desencallar el partit en una jugada de córner. Sembla que seguim amb l'assignatura pendent de la pilota aturada. En altres anys era justificable per la diferència d'alçada però actualment tenim prou planta per intimidar més en defensa.

Aquest gol encara no volia dir res i hem seguit ordenats, però al cap de deu minuts han arribat dos gols seguits en jugades on hem pecat de poca contundència defensiva. I a partir d'aquí el Sants s'ha inflat de confiança i nosaltres l'hem perdut tota. No passàvem del mig camp i ells anaven elaborant amb calma mentre anava caient un gol darrera l'altre.

Podem dir que la campana de la mitja part ha evitat el pitjor. No sé què els ha dit el Luis a la mitja part però a la segona hem tornat a sortir amb el cap alt i s'ha demostrat que la diferència de la primera part era sobretot en l'aspecte anímic. Prova d'això es que només hem encaixat un gol, i aquest cop si que hem elaborat algunes jugades d'atac com una vaselina de l'Andy que ha sortit fora per poc i una bonica jugada d'equip que l'arbitressa ha aturat per falta a favor quan l'Andy es disposava a xutar. No sabem si hauria fet diana però crec que hauria estat més correcte deixar seguir la jugada.

De totes formes el resultat és just i només ens queda felicitar els rivals, llevat del busca-raons amb el dorsal 68 que s'ha auto-expulsat després d'embrutar innecessàriament un partit decidit.

No cal preocupar-se en excés per aquesta derrota. Prendre nota dels errors i seguir treballant. S'ha vist voluntat de fer un joc més tècnic que l'any passat, però encara ens manca l'entrenament físic i tècnic per poder aplicar amb efectivitat el nou estil. Cal deixar treballar el míster encara que els resultats no siguin immediats (sobretot tenint en compte que el rival de la setmana vinent ha guanyat per 8-0!)

En el costat positiu, el canvi d'actitud a la segona part i l'aportació de les noves incorporacions. El Pablo Cisneros ha pressionat molt bé però sense eficàcia perquè la resta de l'equip estava massa enrera i els defenses rivals sempre trobaven alternatives. L'Àlex Pujol també ha aportat un esperit lluitador i inconformista, que sens dubte serà molt valuós al llarg de la temporada. I el Víctor ha demostrat que l'any a Irlanda no li ha fet oblidar la seva tècnica exquisida. Segur que quan ho acoblem tot plegat anirem de menys a més. Ja tinc ganes de trobar-me el Sants a la tornada per veure si els fem patir una mica més.