Cinc copes 3 - 4 La Salle Bonanova
La d'avui ha estat una victòria extraordinària, per inesperada i per la forma com s'ha produït. Sent honestos hem de dir que abans de començar no donàvem un duro pels nostres xavals, però quan hem fet el 0-4 comentàvem amb broma que havíem de buscar el cinquè per igualar el goal average (a l'anada vam perdre 0-5). Qui ens havia de dir que acabaríem mossegant-nos les ungles veient com el rival anava remuntant lentament el marcador. Però encara hi havia algú que patia més: el pare del Villa que a partir del 3-4 ha anat enviant un whatsapp cada minut per preguntar quant faltava.
I això que hem començat molt relaxats perquè, sense saber-ho, tots hem tingut la mateixa idea d'aprofitar l'hora prèvia al partit fent un volt pel costat del mar. Una excel·lent forma de preparar-nos per les emocions fortes que ens esperaven...
El rival ha començat ben plantat al camp, i diria que força convençut de la seva superioritat. Nosaltres, com sempre esperant a darrera però amb la canya a punt. I vet-ho aquí que avui hem pescat. A la primera arribada hem forçat un córner que hem tret en curt al primer vèrtex de l'àrea, i allà l'Andy s'ha inventat una vaselina creuada al pal contrari que ha fet inútil l'estirada del porter. Començava el miracle.
Ells han seguit atacant, però en una aturada de l'Apa hem sentit que el míster li deia "saca rápido". Així ho ha fet i la pilota ha arribat al mig camp on el Miquel estava sol amb un defensa. El control orientat ja era mig gol perquè l'ha deixat encarat davant a porteria amb el defensa enrera, però per fer l'altre mig s'havia de recórrer un bon tros i superar el porter. No cal dir que el Miquel ho ha executat amb la seva potència habitual i ha fet el segon miracle. El tercer no mereix tant comentari perquè ha estat un auto-gol absolutament afortunat, però el quart ha estat una altra obra mestra del Miquel després de recollir una passada del Guille, controlar-la amb el cap i galopar novament en solitari fins a la porteria.
Quedaven 3 minuts per acabar la primera part, i estic convençut que si ens n'haguéssim anat així al vestidor no hauríem patit ni la meitat, però al darrer minut han fet un gol psicològic que a ells els ha obert l'esperança i a nosaltres ens ha posat la por al cos. Una por que s'ha vist confirmada a l'inici de la segona part amb el seu segon gol. De mica en mica hem anat cedint totalment la iniciativa i els seus embats han anat in crescendo. A falta de deu minuts han marcat el tercer i aquí l'atac i gol ja semblava insostenible. Si a la primera part hem fet miracles en atac, aquesta segona han estat a la defensa. Una pilota a l'escaire, aturades complicadíssimes del Sergi Cortés i quaranta-mil córners en contra que avui si que hem defensat amb encert. Sens dubte un aspecte on estem millorant molt.
El nostre patiment s'ha vist alleujat quan l'àrbitre ha expulsat un rival que acabava de saludar-lo amb un "me cago en tu p... madre" i que com a tota justificació s'ha defensat explicant que no li deia a ell. Bastant a to amb l'afecció local que s'ha passat el partit preguntant-li a l'àrbitre on li havíem comprat l'apartament. Probablement el resultat de l'anada els havia fet arribar massa confiats al partit d'avui, i probablement han tornat a fer mèrits per guanyar, però si no ho han fet ha estat per manca d'encert rematador i no pas per culpa del pernil ibèric que li hem regalat al col·legiat.
En fi, tres punts d'or amb els que no comptàvem. Estem en setmana de trimestrals i aviat ens arribaran les notes. Però en el futbol ens examinem cada setmana, així que comparant el resultat d'avui amb el de la primera avaluació podem concloure que "progressem adequadament".
dilluns, 29 de febrer del 2016
dissabte, 20 de febrer del 2016
Esperando
Hace tiempo que no me dejaba caer por estos lares de la literatura deportiva, esta vez sin la ayuda de la grabadora ni de la socorrida cámara de video.
Así que escribo de memoria, por lo que pido con antelación disculpas por la omisiones que pueda cometer.
Se planteaba un partido difícil, frente a un rival que nos había endosado un 7-0 en el partido de ida.
Y la verdad es que la posición del Sants (3º en la clasificación) se veía reflejado en el terreno de juego: un equipo compacto, que controlaba muy bien el balón detrás y que intentaba encontrar huecos en la férrea defensa planteada por el míster a base de certeros pases largos. No había individualidades porque todos los jugadores exhibían un nivel técnico altísimo.
La férrea defensa de nuestros jugadores les ha puesto la cosa difícil: no iban a tener un partido cómodo, y no lo han tenido. Todo el mundo ha trabajado de lo lindo: los hermanos Verdaguer, Oriol, Batlle, Villa, Ubach, Rodri, Livio, Terry, Marcel, ... (aquí viene donde me dejo a unos cuantos, mis disculpas)
El problema es que tener un solo jugador en punta (al principio del partido Miquel, luego Oriol, extremadamente meritorio el trabajo de ambos) hacía muy difícil cuajar jugadas ofensivas en los contraataques, ya que enseguida se encontraban con tres jugadores más el portero asediando al atacante. Varias faltas lanzadas por nuestro "Ubachenbauer" han metido el balón en el área contraria pero no han sido suficientes para batir a un extraordinario portero visitante.
El signo de alarma nos ha caido hacia el final de la primera parte cuando aún conservábamos intactas las redes de nuestra portería: en una rigurosísima aplicación del "nuevo reglamento" , cuatro jugadores del Sants pitaban un penalty por mano y el árbitro les compraba la mercancía. Una prodigiosa estirada de "Apa", que había leido la mente del lanzador, no era suficiente y nos colocaban el 0-1. Un gol tan cerca del descanso hacía que éste se tornase incómodo.
El segundo tiempo ha visto un leve adelantamiento de las líneas, un poco tímido para el gusto de este cronista, y el partido ha recuperado la dinámica: balones largos al punta (Miquel o Uri) y cerrojazo atrás cuando los de Sants recuperaban el balón. Se mantenía la tensión, pero también se mantenía el resultado.
El problema es que tener un solo jugador en punta (al principio del partido Miquel, luego Oriol, extremadamente meritorio el trabajo de ambos) hacía muy difícil cuajar jugadas ofensivas en los contraataques, ya que enseguida se encontraban con tres jugadores más el portero asediando al atacante. Varias faltas lanzadas por nuestro "Ubachenbauer" han metido el balón en el área contraria pero no han sido suficientes para batir a un extraordinario portero visitante.
El signo de alarma nos ha caido hacia el final de la primera parte cuando aún conservábamos intactas las redes de nuestra portería: en una rigurosísima aplicación del "nuevo reglamento" , cuatro jugadores del Sants pitaban un penalty por mano y el árbitro les compraba la mercancía. Una prodigiosa estirada de "Apa", que había leido la mente del lanzador, no era suficiente y nos colocaban el 0-1. Un gol tan cerca del descanso hacía que éste se tornase incómodo.
El segundo tiempo ha visto un leve adelantamiento de las líneas, un poco tímido para el gusto de este cronista, y el partido ha recuperado la dinámica: balones largos al punta (Miquel o Uri) y cerrojazo atrás cuando los de Sants recuperaban el balón. Se mantenía la tensión, pero también se mantenía el resultado.
A falta de unos diez minutos para el final, un pequeño fallo de la defensa (los rivales no necesitaban más...) dejaba a Sergi Cortés solo con el delantero contrario que llevaba el balón y que nos metía el 0-2.
Todos esperábamos repetir el gran resultado conseguido frente a un rival tan difícil históricamente como el Catalonia. Quizá jugar contra el tercero un perder sólo de 2 era lo mejor que podíamos conseguir... pero nos ha sabido a poco.
P.D.: El cronista es padre del portero del Infantil "C" a quien le han pitado el penalty más riguroso que había visto nunca, tras un evidente piscinazo del rival, una horita antes del partido de juveniles: hoy no estoy para alabar el trabajo arbitral.
P.D.: El cronista es padre del portero del Infantil "C" a quien le han pitado el penalty más riguroso que había visto nunca, tras un evidente piscinazo del rival, una horita antes del partido de juveniles: hoy no estoy para alabar el trabajo arbitral.
dimarts, 9 de febrer del 2016
La veu del vestidor: Sant Martí Condal - La Salle
Antes del partido ya se veía que no iba a ser un partido como el de la semana anterior, iba a ser muy complicado y cualquier error lo íbamos a pagar caro. El comienzo del partido fue malo, empezamos bastante mal y poco a poco nos íbamos encerrando atrás y nos costaba muchísimo salir. No tenía buena pinta la cosa y cuando encajamos el primero menos. Igual soy demasiado pesimista, pero no la veía bien la cosa. Muy poco después nos marcan de nuevo, yo estaba ya en el suelo enfadado y veo que el árbitro señala fuera de juego. Y entonces es cuando marcamos el gol. Una falta que pone Alex Verdaguer milimétrica que remata su hermano Pol perfectamente y nos ponemos empatados. Tal vez un tanto injusto ya que era prácticamente nuestro primer acercamiento a la portería rival. Poco después tenemos otra ocasión y Sergi no consigue marcar, y en la misma jugada, hay una falta en contra y para que nos diera tiempo a situarnos tiro la pelota un poco lejos del rival y me sacan amarilla. La segunda parte la veo desde el banquillo y el equipo mejora mucho. Luis me dice que caliente, mientras Ubach lanza una falta en la frontal que se cuela en la red y poco puede hacer el portero, ¡Qué golazo! Otro más de Ubach! Entonces me cambian, entro y Luis me da la consigna de tratar de provocar faltas, robar balones, etc. La primera pelota que toco, me expulsan. Fue ridículo, simplemente le quité la pelota y se cayó. Me hacen salir del campo y veo el resto del partido desde allí. Era un partido interminable, tanto que el árbitro añadió 7 minutos de descuento. Fue bastante robo pero lo que cuenta son los tres importantes puntos que nos llevamos. Una victoria más fuera de casa. Más que un equipo, una familia.
![]() |
Andy Mortola |
Festival de targetes
Sant Martí Condal 1 - 2 La Salle Bonanova
Avui hem pogut veure “fenomens” estranys damunt el terreny de joc del SANT MARTI-CONDAL, F.C. Tan sols entrar al recinte, un rètol que posava Penya Barcelonista Barcino ens portava els primers dubtes. La resta de fenòmens els aniré explicant al llarg de la crònica.
S’inicia el match amb la següent alineació; Apa, X. Cortés, Miquel V., Àlex V., Jos, Ubach, Carbajo, Pol V., Andi, Berto i en Uri fent de capità i ubicant-se com home més avançat.
El partit no pot començar pitjor pels nostres interessos; primer atac del rival, que mouen la pilota dins l’àrea de La Salle, sense cap dificultat, i d’un fort xut ras des del vèrtex esquerre de l’àrea, inauguren el marcador, 1-0 (4’).
Juguem totalment a remolc del rival, però en el 8’, després d’un gran passada a l’espai d’en Ubach, Uri disposa de la primera oportunitat. Poder és un senyal dels fenòmens que es produiran mes endavant.
Comencem a creure en les nostres possibilitats, i així arriba el primer córner al nostre favor (11’), però tot seguit (13’) el rival ens torna a posar la por al cos, amb molta sort i l’ajuda del travesser evitem el segon gol.
El rival ens té una mica acoquinats, i com a prova un botó; 14’ Andi pica una falta des de la línea de ¾ forçant el segon córner, quedant-se sis homes darrere, més el porter, per a defensar a un únic rival.
En el 19’, hi ha canvi de posicions: Uri se’n va al centre de la defensa i en Miquel V. es situa en punta.
L’equip rival vol matar el partit, i quasi ho aconsegueix després de llançar una falta (22’) pel figura del Sant Martí, el número 9.
En Miquel V. no vol ser menys i també reivindica les seves oportunitats de gol (24’).
En el 25’ arriba el primer córner a favor del rival, i no vull recordar la crònica contra l’APA Poble Sec. Aquest cop entre el porter i la defensa es resol bé.
El Sant Martí continua asfixiant-nos de valent, i en el 28’ després d’una gran parada d’en Apa, l’àrbitre anul·la la posterior jugada i el gol, per fora de joc del rival. Poder en aquest moment s’inicien tots els fenòmens que relataré.
En el 31’, el rival ens perdona la vida, malgastant una gran oportunitat de gol i xutant als núvols.
I arriba el 32’, una falta al mig de camp picada per n’Àlex V. es colpejada amb el cap pel seu germà Pol, establint el 1-1. Em trec el barret veient aquesta efectivitat.
A continuació, comença el festival de targetes. El primer en rebre-la és en Berto, que de forma molt intel·ligent i sense cap violència talla una possible escapada del rival. Targeta justa.
Comencem a creure en les nostres opcions, i després d’una preciosa i precisa jugada entre Miquel V. i Andi, amb ocasió de gol d’en Ubach, la pilota acaba en un nou córner.
En el 37’, canvi; surt en Berto i entra Àlex Pujol.
38’, i nova oportunitat de gol, després d’un córner molt ben picat per en A. Pujol.
L’àrbitre no vol deixar sense targetes al rival, i així els ensenya la primera al 42’. En Carbajo també demana la seva (45´) abans de finalitzar la primera part.
La segona part, com és habitual, comença amb molts canvis; surten Balsells, Marcel, Livio, Trías, i Guille.
La disposició dels nostres homes és la mateixa que a l’inici de la primera part, però aquest cop, xutem a porta abans que el rival i aconseguim un nou córner de seguida. Poder estic veient el millor futbol fins el moment, i disposem de bones oportunitats de gol.
La dinàmica del partit ha canviat, hem sortit amb més ambició i volem atacar; ara és La Salle qui marca el ritme del partit.
I qui la segueix l'aconsegueix; falta perillosa, comesa sobre Uri, a la frontal de l’àrea. Ubach es prepara el llançament amb molta meticulositat, i de forma magistral aconsegueix ficar la pilota al fons de la xarxa (20’). 1-2.
A partir d’aquest moment, els nervis d’ambdós equips pugen. Targeta a A. Pujol (22’).
La Salle s’ho creu i el mister fa un canvi no conservador, entra Andi per Ubach.
Nova ocasió (31’) d’en Uri després d’un llarg rebuig d’en Àlex V.
Comença el festival de targetes amb tota la força; 32’ Andi, 34’ Uri, 36’ Trías, 37’ Livio, 39’ segona groga a l’Andi i expulsió.
Per no perdre els costums, gran tangana al costat de la nostra àrea (40’) i en Guille cau al terra durant uns quants minuts. L’àrbitre també té targetes pel rival (44’).
Ara ja ens tanquem totalment per a defensar el resultat. Quin patiment; el senyor col·legiat no vol xiular el final del partit.
46’ una altra targeta a l’equip rival.
48’ Gran parada d’en Sergi.
50’ Després de avisar reiteradament, el col·legiat decideix plegar i xiula el final del partit. Pensava que dilluns no podríem anar a treballar.
Menys mal que els entrenadors rivals han impedit que els jugadors s’acostessin als nostres xavals i acabés tot com el rosari de l’aurora.
No ens havien tret mai tantes targetes, i avui 7 jugadors amb targeta, però cap per joc violent.
Avui finalitzem la primera volta. A continuar treballant i molta sort!!!!
Avui hem pogut veure “fenomens” estranys damunt el terreny de joc del SANT MARTI-CONDAL, F.C. Tan sols entrar al recinte, un rètol que posava Penya Barcelonista Barcino ens portava els primers dubtes. La resta de fenòmens els aniré explicant al llarg de la crònica.
S’inicia el match amb la següent alineació; Apa, X. Cortés, Miquel V., Àlex V., Jos, Ubach, Carbajo, Pol V., Andi, Berto i en Uri fent de capità i ubicant-se com home més avançat.
El partit no pot començar pitjor pels nostres interessos; primer atac del rival, que mouen la pilota dins l’àrea de La Salle, sense cap dificultat, i d’un fort xut ras des del vèrtex esquerre de l’àrea, inauguren el marcador, 1-0 (4’).
Juguem totalment a remolc del rival, però en el 8’, després d’un gran passada a l’espai d’en Ubach, Uri disposa de la primera oportunitat. Poder és un senyal dels fenòmens que es produiran mes endavant.
Comencem a creure en les nostres possibilitats, i així arriba el primer córner al nostre favor (11’), però tot seguit (13’) el rival ens torna a posar la por al cos, amb molta sort i l’ajuda del travesser evitem el segon gol.
El rival ens té una mica acoquinats, i com a prova un botó; 14’ Andi pica una falta des de la línea de ¾ forçant el segon córner, quedant-se sis homes darrere, més el porter, per a defensar a un únic rival.
En el 19’, hi ha canvi de posicions: Uri se’n va al centre de la defensa i en Miquel V. es situa en punta.
L’equip rival vol matar el partit, i quasi ho aconsegueix després de llançar una falta (22’) pel figura del Sant Martí, el número 9.
En Miquel V. no vol ser menys i també reivindica les seves oportunitats de gol (24’).
En el 25’ arriba el primer córner a favor del rival, i no vull recordar la crònica contra l’APA Poble Sec. Aquest cop entre el porter i la defensa es resol bé.
El Sant Martí continua asfixiant-nos de valent, i en el 28’ després d’una gran parada d’en Apa, l’àrbitre anul·la la posterior jugada i el gol, per fora de joc del rival. Poder en aquest moment s’inicien tots els fenòmens que relataré.
En el 31’, el rival ens perdona la vida, malgastant una gran oportunitat de gol i xutant als núvols.
I arriba el 32’, una falta al mig de camp picada per n’Àlex V. es colpejada amb el cap pel seu germà Pol, establint el 1-1. Em trec el barret veient aquesta efectivitat.
A continuació, comença el festival de targetes. El primer en rebre-la és en Berto, que de forma molt intel·ligent i sense cap violència talla una possible escapada del rival. Targeta justa.
Comencem a creure en les nostres opcions, i després d’una preciosa i precisa jugada entre Miquel V. i Andi, amb ocasió de gol d’en Ubach, la pilota acaba en un nou córner.
En el 37’, canvi; surt en Berto i entra Àlex Pujol.
38’, i nova oportunitat de gol, després d’un córner molt ben picat per en A. Pujol.
L’àrbitre no vol deixar sense targetes al rival, i així els ensenya la primera al 42’. En Carbajo també demana la seva (45´) abans de finalitzar la primera part.
La segona part, com és habitual, comença amb molts canvis; surten Balsells, Marcel, Livio, Trías, i Guille.
La disposició dels nostres homes és la mateixa que a l’inici de la primera part, però aquest cop, xutem a porta abans que el rival i aconseguim un nou córner de seguida. Poder estic veient el millor futbol fins el moment, i disposem de bones oportunitats de gol.
La dinàmica del partit ha canviat, hem sortit amb més ambició i volem atacar; ara és La Salle qui marca el ritme del partit.
I qui la segueix l'aconsegueix; falta perillosa, comesa sobre Uri, a la frontal de l’àrea. Ubach es prepara el llançament amb molta meticulositat, i de forma magistral aconsegueix ficar la pilota al fons de la xarxa (20’). 1-2.
A partir d’aquest moment, els nervis d’ambdós equips pugen. Targeta a A. Pujol (22’).
La Salle s’ho creu i el mister fa un canvi no conservador, entra Andi per Ubach.
Nova ocasió (31’) d’en Uri després d’un llarg rebuig d’en Àlex V.
Comença el festival de targetes amb tota la força; 32’ Andi, 34’ Uri, 36’ Trías, 37’ Livio, 39’ segona groga a l’Andi i expulsió.
Per no perdre els costums, gran tangana al costat de la nostra àrea (40’) i en Guille cau al terra durant uns quants minuts. L’àrbitre també té targetes pel rival (44’).
Ara ja ens tanquem totalment per a defensar el resultat. Quin patiment; el senyor col·legiat no vol xiular el final del partit.
46’ una altra targeta a l’equip rival.
48’ Gran parada d’en Sergi.
50’ Després de avisar reiteradament, el col·legiat decideix plegar i xiula el final del partit. Pensava que dilluns no podríem anar a treballar.
Menys mal que els entrenadors rivals han impedit que els jugadors s’acostessin als nostres xavals i acabés tot com el rosari de l’aurora.
No ens havien tret mai tantes targetes, i avui 7 jugadors amb targeta, però cap per joc violent.
Avui finalitzem la primera volta. A continuar treballant i molta sort!!!!
Jordi Balsells
Subscriure's a:
Missatges (Atom)