La Salle Bonanova 5 - 0 Catalònia
Feia temps que no vivíem una victòria tant plàcida. De fet, entre el poc públic assistent comentàvem que no recordàvem aquesta sensació de no haver de patir pel resultat, i a títol personal haig de confessar que a la segona part m'he permès dividir l'atenció entre els nostres gols i la retransmissió del Puyal (per un dia el Barça ha patit més que no pas nosaltres).
En molts aspectes, el partit m'ha recordat al del Pubilla Casas: hem sentenciat el marcador en una primera part pletòrica i a la segona ens hem dedicat a contemporitzar per mantenir el marcador i, com qui no vol la cosa, encara hem ampliat la diferència en jugades a la contra.
L'alineació inicial presentava l'arma secreta que el míster ha descobert en els darrers partits: l'Oriol en punta. I un cop més ha demostrat ser una arma mortífera amb 3 gols i amb participació decisiva en els altres dos. Millor rendiment impossible. El primer ha arribat en una gran passada llarga de l'Àlex Pujol a dins l'àrea on l'Uri ha demostrat ser més llest que el defensa i el porter. El segon ha tingut el mateix guió, aquest cop a passada del Villa. I al cap de dos minuts ha estat a punt de repetir la jugada, però aquest cop el porter ha anat a sac i li ha fet un clar penal. Per cert, que no ha estat l'única entrada al límit del porter. Ja havia tingut dos xocs d'aquells que sonen amb el Miquel, i al llarg del partit tant ell com algun dels seus companys s'han dedicat a prodigar "carícies" d'aquelles que posen els pèls de punta.
Tornant al penal, el Villa ha enganyat el porter amb la seva mestria habitual, establint així el 3-0 amb què arribaríem al descans. Molt bona primera part.
La segona ha estat bastant pitjor, en part perquè a nosaltres ja ens anava bé que no passés res, i en part perquè el Catalònia s'ha anat desquiciant i ha convertit el joc en un ball de bastons. Però l'Oriol anava a la seva, i en una nova pilota llarga ha arrodonit el seu hat-trick. El porter somniarà amb ell tota la setmana! I per completar la semblança amb el partit del Pubilla Casas, el Sergi ha completat la golejada empenyent dins un nou remat de l'Oriol que el porter havia rebutjat només a mitges. Aquí un davanter rival no ha pogut contenir més la seva frustració i s'ha acomiadat de tothom amb un "vaya panda de maricones".
Acabem la primera volta en onzena posició. Hem guanyat amb claredat els tres equips que tenim darrera i hem plantat cara a alguns dels més gallets. Pel que fa als gols, destaca que n'hàgim encaixat menys que altres equips millor classificats, però en canvi n'hem fet molt pocs (i sort dels cinc d'avui!). En resum, per ser el primer any no està malament, però crec que podem aspirar a més. A veure si, com ha passat altres anys, anem de menys a més i aquesta segona volta pugem alguns llocs a la taula. De totes formes, com diem sempre, la classificació hauria de ser un alicient però no una obsessió. La prioritat hauria de ser adaptar-nos a la nova categoria i millorar el joc, sobretot en l'aspecte ofensiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada