Ni Mas, ni Març, ni futbol

La Salle Bonanova  4  -  5  Poble Sec

El dia 09/01/16 no passarà a la història pel partit vist entre La Salle i l’APA Poble Sec, però si recordarem aquest dia pels esdeveniments polítics que s’anaven desenvolupant mentre els nostres xavals deambulaven pel camp.

Comença el primer partit de l’any amb la següent alineació: Apa, Batlle, Uri, Àlex Verdaguer, Pol Verdaguer, Guille, Villa, Livio, Andi, Miquel Verdaguer i Rodri.

La primera acció de perill arriba tot començar el partit; després d’una falta, molt ben llançada per l’Andi, la pilota s’estavella al pal sense conseqüències positives per La Salle. Tot seguit, l’equip rival arriba per primera vegada a la nostra àrea, i amb un xut des de la frontal de l’àrea aconsegueixen foradar per primer cop la nostra porteria. Mal començament, una gerra d’aigua freda.

Van passant els minuts, i no es veu gaire futbol per cap dels dos equips, i arriba el 0-2, després d’un llançament de córner molt mal defensat. Dos vegades arriba la pilota a la nostra àrea i no hem estat capaços de neutralitzar els pocs atacs rivals.

Continua el partit sense cap mena de control, però en el 25’, el mister vol repetir la tàctica de l’últim partit, i l’Uri i en Miquel Verdaguer intercanvien posicions, i seguidament arriba un xut des de fora l’àrea, per part d’en Andi, que inaugura el nostre marcador, 1-2. Es tornarà a repetir la història de l’últim partit?

En el 30’ canvi en el mig del camp, entra Ubach per Villa. Arriba el 32’ i després d’una genialitat d’en Uri, regirant-se a la frontal de l’àrea, engalta un fort xut dirigint la pilota al fons de la xarxa. Una gran individualitat, i igualem el marcador 2-2.

Sembla que l’equip es treu la son de les orelles i els rivals es veuen amb la necessitat de frenar a l’Andi de forma taxativa. Primera targeta groga a l’equip rival (35’).

Després d’una falta al centre del camp picada per l’Apa; si!, ho heu llegit bé, en Miquel Verdaguer es remou en una cantonada de l’àrea rival, es prepara la pilota i d’un fort xut creuat fa el 3-2 (37’). Tres genialitats i tres gols, efectivitat del 100%.

L’APA Poble Sec no es conforma amb aquest marcador, i en el 38’ la senyora col·legiada els anul·la un gol per un fora de joc molt discutible i en el 40’ Apa realitza una gran aturada, i impedeix el que semblava un gol cantat.

En el 42’ la senyora col·legiada no xiula un penal claríssim sobre Uri, poder així compensava el possible error anterior.

Arriba un nou córner per part del rival (43’). El mister bramava des de la banda “dos contra el rival”, però els xavals o no entenien res, o no saben com es defensa un córner, perquè pitjor no es pot fer; el davanter rival tot sòl, únicament ha d’empènyer la pilota dins la porteria (3-3).

Cada arribada ha significat un gol, no ho havia vist mai. Així marxem al descans. El resultat d’empat era just per tot el que s'ha vist sobre el terreny de joc.

Quan tots els jugadors entren als vestidors, en Cisneros, Trías, Balsells, Carbajo, Pujol i Cerezo, fan uns tocs de pilota per entrar en calor, però la pilota acaba al passeig Bonanova.

Comença la segona part amb aquests sis jugadors juntament amb l’Apa, Uri, Àlex Verdaguer, Ubach i Rodri, i després d’un fora de banda, davant de la nostra àrea, el APA Poble Sec se n'aprofita de la nostra falta d'atenció i abans del 1’ el rival fa el 3-4. Sembla increïble que ens marquin gols d’aquesta manera. Tant aviat hem oblidat defensar i posicionar-nos correctament?

Després d’una gran ocasió d’en Pujol, la col·legiada xiula un penal menys clar que els anteriors, però no hi ha mal que per bé no vingui. En Rodri s’encarrega de fer el 4-4.

Àlex Verdaguer, un dels pocs jugadors atents i en molt bona forma, es lesiona i es substituït per en Batlle.

L’APA Poble Sec més ambiciós que La Salle avisa un parell de cops (21’ i 30’) que no es conforma amb l’empat, i juga amb més intensitat, tallant el nostre joc quan creu que podem generar perill. Així cometen una falta sobre Rodri, sancionada amb targeta groga.

Però en el 31’ arriba un nou córner en contra. Defensem com ho havíem fet anteriorment i el resultat és el mateix, gol i 4-5. Sense comentaris.

Tot i el què el mister mou peces, entra en Miquel Verdaguer per Ubach i situa a Uri a la punta de l’àtac, el marcador ja no es mou, i la derrota es fa efectiva.

Poques diferències significatives amb el futbol desenvolupat per ambdós equips, tot i què l’APA Poble Sec la tocava molt millor que nosaltres. La principal diferència radicava en les samarretes, i no em refereixo al color de les mateixes, sinó en el fet que el jugadors rivals portaven els seus noms grafiats a l’esquena.

Les festes, segurament, no han tingut uns efectes massa positius en la majoria dels nostres xavals, en general, se’ls notava amb poca esma i poc endollats. Esperem que el dilluns s’hagin posat les piles.

Hi ha una dita popular que diu “any nou, vida nova”; però al nostre camp la història no canvia, continuem sense veure futbol, i al meu pobre entendre tot es basa en treure’s la pilota de sobre el més aviat possible i esperar alguna genialitat individual. Desconec amb quin criteri de
joc es jugava, però no vaig poder veure ni un passi amb criteri. No vull ser massa crític, i m’agradaria que aquestes línies es prenguessin com una critica constructiva, encara resta molta temporada per posar en pràctica totes les ensenyances que vol transmetre el mister.

Ànims, la setmana vinent serà una nova pel·lícula, tot i que juguem contra els líders.

Jordi Balsells