La veu del vestidor: Salle - Cosecha mundial

Aquest passat cap de setmana, dissabte, ens vam afrontar a un equip desconegut el nom del qual, “Cosecha Mundial”, ja ens feia sospitar que tindrien una gran qualitat de joc. Només teníem la informació del mister (es un equipo lleno de latinos, jugadores de calle).

Al arribar vam podem observar que era cert, la majoria Llatins, d’estatura mitjana, amb excepció d’una torre que destacava d’entre tots els seus companys, el central.

Després de la breu xerrada del Luis vam sortir a escalfar ja concentrats pel partit. Va arribar l’hora de jugar, tot l’equip; jugadors, suplents i els no convocats, als quals se’ls hi ha d’agrair el seu compromís i suport, vam fer el nostre crit característic i tot seguit, va començar el partit.

Al principi no semblava que l’equip contrari mostrés una gran superioritat, anaven circulant la pilota amb criteri però, res més que això gràcies al gran esforç defensiu per part nostra. No va ser fins al minut 10 aproximadament, quan la pilota va caure a la banda dreta, que el seu davanter, amb el número 11, ens va mostrar la seva enorme velocitat i capacitat d’acceleració. Tot i el nostre gran esforç defensiu i la nostra bona organització en el terreny de joc, vam anar al descans perdent (0-2). Voldria esmentar l’espectacular doble parada del Sergi en l’acció del penal, inexistent en la meva opinió, i el gran esforç del Josep que va haver d’abandonar degut a un fort cop al intentar aturar el xut que acabaria sent el segon gol.

A la segona part, presentàvem alguns canvis en l’alineació de l’equip, vam sortir amb més presència ofensiva però defensivament potser una mica més desorganitzats i menys compactes. Aquesta seria probablement la causa de que encaixéssim tres gols més, cal destacar també l’enorme qualitat del seu davanter que ha desbordat la defensa en més d’una ocasió. Tot i això encara vam poder gaudir de l’autèntic golazo, marca de la casa, del Miquel i d’alguna que altra oportunitat de gol per arrodonir el marcador final (1-5).

Tot i l’ampli marcador i la diferència òbvia entre els dos equips, considero que vam jugar un bon partit, vam mostrar caràcter i no vam baixar els braços en cap moment, fet que ens caracteritza. Sempre lluitem fins al final, i així ha de continuar per poder obtenir altres bons resultats i millorar en tots els aspectes necessaris.

El nostre pròxim rival serà el Don Bosco, haurem de demostrar que anem a totes, junts, compactes, i com hem fet sempre; com una família.

Som-hi Salle!!!

Oriol Pasqual

Collita del 97

Salle Bonanova  1  -  5  Cosecha mundial

De l'altra banda de l'Atlàntic ens arribava un equip d'una collita més vella que la nostra. I era una bona collita. Tenia cos (el número 3), bona disposició tàctica al mig camp i un desequilibri mortal a davant (el 7 i el 11). Tot un gran reserva.

Hem enfrontat el repte amb una disposició similar a la dels altres dies. El Livio sol en punta guanyant-se les garrofes, i la resta ben ordenats a darrera. Això ens ha servit per aguantar bé els primers 20 minuts, on el rival només ha gaudit d'una ocasió clara en un doble pal que no ha entrat de miracle. Però finalment el número 11 ha aconseguit desbordar-nos en una jugada individual i plantar-se sol davant davant del porter. En un darrer esforç, el Miquel ha aconseguit evitar el xut, conscient que li xiularien penal, però confiant en sant Sergi Cortés...

I efectivament, el nostre porteràs ha aturat no només el penal sinó també el xut posterior al rebot. Però la mala sort ha fet que el segon rebot tornés a caure als peus de l'11 i a la tercera no ha perdonat. Com tampoc no ha perdonat el número 7 cinc minuts després quan ha marcat en una semi-xilena molt plàstica, i amb l'agravant que el Jos s'ha lesionat en intentar impedir el gol. Esperem que no sigui res. Tota la feina s'havia enfonsat en cinc minuts, però cal reconèixer que el rival havia fet mèrits per anar-se'n al descans amb avantatge.

A la segona part ha estat el Miquel qui s'ha posat en punta, amb el Livio i el Berto recolzant-lo per les bandes. Potser hem tingut una mica més de presència ofensiva, i de fet s'ha traduït en un gol, però també n'hem encaixat un més que a la primera part. El tercer ha arribat en una gran jugada de l'equip rival, amb diverses parets arran de l'àrea que el número 11 ha acabat transformant en gol, i el quart en una nova individualitat del mateix 11 arrodonint un merescut hat-trick.

El resultat estava decidit, però això no ens ha fet abaixar els braços i a falta de 20 minuts hem llançat una pilota llarga pel Miquel. No era senzilla ni molt menys, i fins i tot crec que el defensa hi arribava amb cert avantatge, però ja sabem que això no és obstacle pel Miquel i una vegada més hem assistit a una seqüència d'accions inverosímils marca de la casa: d'alguna manera ha aconseguit endur-se'n la pilota, plantar-se sol davant del porter, enviar la bola dins amb una precisa vaselina, i encara li han quedat forces per córrer a la banda i dedicar-li el gol a la Mireia.

Els minuts finals han estat igualats, amb alguna ocasió nostra a pilota aturada, però l'únic gol l'han fet ells aprofitant els nostres esforços ofensius per muntar una contra mortal.

En fi, resultat just que reflecteix la diferència que avui per avui existeix entre els dos equips, és a dir, el mateix que ha passat uns minuts després al Bernabeu (disculpeu els merengues, no he pogut resistir la temptació de treure el tema :-). Ara vénen dues jornades de descans. Esperem que el temps ens vagi bé per anar millorant aspectes, madurar la collita i poder competir d'igual a igual amb rivals de solera com el d'avui.

Partido igualado en campo rival

Escola Pia   1 -  0 La Salle Bonanova

 

Videocrónica 

La veu del vestidor: Salle - Bon Pastor

Aquest cap de setmana hem jugat el dissabte, a casa, contra un rival directe. El Bon Pastor. El míster ens va avisar el dimecres, (únic dia que vam entrenar) de la dificultat del partit que ens esperava. Feia un dia de molt sol, la hora prèvia a la de començar el partit ens vam autogestionar nosaltres mateixos perquè l'entrenador arribava tard. La xerrada, l'escalfament, la ronda d'estiraments i la revisió, a càrrec dels tres capitans. I quan ja entràvem al camp amb el pare de l'Ubach com a delegat, va arribar el Luís.

El partit sembla equilibrat, només els 5 primers minuts. Aleshores els rivals comencen a trobar espais per on entrar, i ens dominen clarament durant la primera part. Les decisions del àrbitre i la nostra falta de concentració ens han perjudicat, sumat a la gran calitat d'alguns dels seus jugadors el resultat de la primera meitat acaba sent molt decepcionant (1-3). El millor dels que jugàvem ha estat el Lívio. Que per fi debutava amb l'equip.

El cabreig de l'entrenador al descans és tant gran que envia a la dutxa alguns dels jugadors titulars.

Les sensacions a l'inici de la segona part són millors que les de la primera, el equip juga més junt i en equidistància els uns amb els altres. Però això no és suficient, perquè acabem encaixant dos gols més. Sort de l'Ubach fill que, reconvertit en fals 9 marca un gol per maquillar una mica el resultat. I amb aquest es converteix en el pichichi del nostre equip. El marcador final, una contundent derrota 2-5.

Encara ens queden molt partits per millorar i per recuperar la intensitat amb la que vam acabar jugant amb el Jose María.

Jordi Carbajo

La soledat del míster

La Salle Bonanova  2  -  5  Bon Pastor

No he fet mai d'entrenador (si descomptem el minut de glòria d'avui mentre esperàvem l'arribada del Luís), però per experiència en altres àmbits de la vida penso que el partit d'avui convida a una seriosa reflexió per part de tots.

El resultat és intrascendent. Ja fa anys que ens movem pels llocs baixos de la classificació i justament aquest any estem més amunt del que es podia esperar en una estrena de categoria. Per tant, la reflexió que proposo no està en el terreny esportiu sinó en l'anímic i de comunicació grupal. No és normal que uns nois que viuen tant el futbol se n'hagin d'anar a la dutxa a mitja part. Alguna cosa no s'ha fet prou bé i cal actuar d'immediat per redreçar el bon rumb.

Comprenc que ha de ser molt difícil dirigir un grup d'adolescents. Tots en tenim un a casa i sabem que cada dia és més difícil mantenir-los a ratlla, doncs m'imagino com deu ser un vestidor amb vint-i-cinc joves rebels. Però si alguna cosa he après després de tants anys seguint l'equip és que darrera d'aquesta façana impulsiva hi ha un grup d'una gran qualitat humana i amb fortes amistats personals malgrat els desenganys esportius, o potser precisament degut a això. Quantes vegades els hem vist acabar el partit amb el cap cot però anar dilluns a l'entrenament amb les mateixes ganes i conjurant-se per guanyar el proper partit!

Crec que hem d'intentar preservar aquest esperit i, per analogia amb altres activitats de la vida, crec que la feina principal s'ha de fer dins del vestidor. Estic segur que allò que es veu al camp és un reflex del que s'ha cuinat de portes endintre i que quan això comenci a funcionar la resta vindrà sola.

Bé, disculpeu els que només estigueu interessats en la crònica però crec que tots coincidirem que avui l'ambient enrarit ha estat més destacable que el partit en si. Com dic, el resultat no és un desastre tenint en compte les forces dels dos equips. Possiblement a la tornada, quan el Luis hagi tingut temps d'inculcar la nova filosofia de joc, els donarem més guerra, però a dia d'avui el resultat reflecteix que el Bon Pastor està un graó per sobre nostre, sobretot gràcies a un parell d'individualitats al mig camp (el 8 i el 10) i al mortífer 23 que ens ha clavat un hat-trick.

Tot i així hem començat plantant cara, amb un sol punta com en altres partits, però m'ha semblat veure més avançats per les bandes a l'Andy i l'Àlex Pujol. Malgrat tot, ha estat el rival qui s'ha avançat al minut 15 en una jugada a pilota aturada en què hem descuidat la marca del 23, i al cap de tres minuts el mateix 23 ens tornat a guanyar l'esquena per fer el segon.

Però el Livio, de qui celebrem la incorporació, ha demostrat que venia amb una fam immensa. La seva intensitat ha provocat dues targetes del rival i ha tingut un merescut premi al minut 30 quan ha interceptat una passada fluixa del defensa i tot sol davant del meta ha reduït distàncies. Llàstima que l'alegria ha durat poc. Al minut 36 ens ha faltat contundència al treure una pilota dins l'àrea i un rival ho ha aprofitat per establir el 3-1.

Així ens n'hem anat al vestidor, on el míster ha decidit fer un canvi massiu, i enviar a les dutxes a quatre jugadors. L'esquema de joc ha variat poc. Potser el canvi més important és el pentinat tipus monyo que s'havia fet el Trias, però afortunadament al primer cop de cap se li ha desfet. Al camp, el Bon Pastor ja no tenia pressa i elaborava tranquil·lament des de darrera, mentre a nosaltres ens mancava l'empenta necessària per intentar capgirar el marcador. A sobre el Livio s'ha fet una rebrincada en una de les seves curses i al cap de cop ha hagut de sortir amb cara de patiment. Esperem que tot quedi en un ensurt i aviat ens torni a deleitar amb la seva lluita i els seus gols.

Al minut 30 han tornat a marcar en un contraatac, i al 38 el Sergi ha reduït distàncies aprofitant una altra badada defensiva del rival. Però per si algú somniava en el miracle, el ditxós 23 s'ha encarregat de retornar-lo a la realitat marcant el cinquè en una nova contra.

En fi, m'agradaria pensar que ha estat un mal dia i que dilluns hi haurà sessió per analitzar-ne les causes i trobar solucions. Conec els xavals i sé que se'n moren de ganes, i pel poc que he parlat amb el Luis l'he vist un professional curtit en mil batalles. Recordo com va mantenir l'enteresa al dramàtic partit de la Montañesa l'any passat, quan va venir a demanar-nos un cop de mà per animar els nois al vestidor. Crec parlar en nom de tots els pares si dic que pot comptar amb nosaltres en qualsevol moment, però com deia abans estic convençut que el camí més pedagògic pels nostres fills és parlar al vestidor per veure com poden tirar-ho endavant entre tots i sortir de la crisi encara més forts.

La veu del vestidor: Sant Just - La Salle

Avui ens enfrontàvem al Sant Just, el darrer de la classificació. La prèvia del partit ha estat una mica estranya ja que hem escalfat després de la revisió. Tot i així, el equip tenia clares les indicacions del mister. En principi era un partit per guanyar de golejada i passar-ho bé, però no ha sigut així. El partit ha començat amb el sac inicial. El mister ens ha donat clares indicacions: pilotes a les esquenes dels centrals. I així ho hem fet. Al minut 25, una jugada a les esquenes dels centrals rivals ha acabat amb expulsió d'un d'ells. Ells han tingut la possessió de la pilota però nosaltres hem tingut moltes més oportunitats. El Miquel ens ha avançat en el marcador en una jugada que ha agradat molt al entrenador. Just començar la segona part, ens han marcat de penal. Aquesta jugada ha causat una gran desesperació al Luis, l'entrenador.

Finalment, una falta llençada perfectament pel Sergi Ubach, ha acabat suposant el gol de la victòria. Al final del partit hem acabat patint però ens hem emportat els tres punts. El nostre joc no ha estat del tot bé i hem de seguir treballant. Segona victòria de la temporada consecutiva. Gran Salle Bonanova! També anomenada "La Salle Aviones".

Marcel Boquer

Dos "Apas" sota els pals

Sant Just  1  -  2  La Salle Bonanova

Després de la primera victòria la setmana passada, avui se’ns presentava una nova ocasió per guanyar els tres punts, jugàvem contra els colistes. Però ben aviat ens hem adonat que ningú regala res.

Comença el partit, amb un 4-4-2, amb Apa a la porteria, en Jos, Uri, Marcel i Pol Verdaguer a la defensa; com a migcampistes, Batlle, Guille, Villa i Balsells; i com a homes en punta, Andy i Miquel Verdaguer.

Cap equip pren la iniciativa, es juguen moltes pilotes sense massa sentit, però la nostra línea defensiva es situa una mica més avançada de l’habitual, fent que l’equip rival quasi no arribi a la nostra àrea.

La primera ocasió clara de gol la protagonitza en Miquel Verdaguer, que amb molta força i velocitat es desemllapega de mitja defensa rival i amb un tir ras creuat quasi inaugura el marcador.

Al 24’ es produeix el primer canvi al nostre equip, en Jos es substituït per en Xavi Cortés, ocupant la mateixa posició. Fins aquests moments, en Jos, no ha havia tingut gaire treball, i el poc que havia tingut l’havia resolt bé.

Seguidament, 26’, es produeix l’expulsió del jugador rival número 20, per una entrada per darrera, i sense poder jugar la pilota, a en Miquel Verdaguer; aquest anava directa a porteria, i la única forma d’aturar-lo era fent-l’hi una falta claríssima. Piquem la falta sense conseqüències.

El primer corner al nostre favor arriba al 27’, després d’una falta picada per l’Andy. Aquest jugador comença a creure en si mateix, i al 32’ avisa a l’equip rival amb un fort xut.

I com diu la dita, “qui avisa no es traïdor”; Andy roba una pilota a la línea de tres quarts rival, galopa a tota velocitat i centra amb una gran precisió una pilota als peus d’en Miquel Verdaguer, i aquest únicament ha d’empenya la pilota al fons de la xarxa. 0 -1. Els ànims dels xavals puja com l’escuma i seguidament, 37’, en Miquel Verdaguer estavella la pilota al pal després d’un contraatac rapidíssim. Podíem haver matat el partit, però no ha estat així.

En el 38’, canvi d’homes però sense variar les posicions damunt del camp; en Ubach substitueix en Guille.

En el 42’, en Xavi Batlle també es dona a conèixer a l’afició local, xutant una pilota que surt lleugerament per sobre del travesser.

Abans de finalitzar la primera part, una nova ocasió per en Miquel Verdaguer.

Anem al descans pensant que hem desaprofitat una gran ocasió de marxar al vestidor amb una diferència de gols molt més gran. A veure si ens estarem mal acostumant i ens creurem més del compte.

Comença la segona part amb quatre substitucions, entren Àlex Verdaguer, Victor González, Àlex Pujol i en Rodri.

Aviat tenim el primer gran malentès entre la defensa i ens xiulen un penal en contra molt rigorós. Hem d’aprendre a no ser tant innocents dins el nostre àrea i no cometre faltes innecessàries. És el 3’ i deixem que ens empatin, 1-1. Per un moment he pensat si aquella dita que diu “amb 10 jugadors és juga millor” era veritat

L’equip no s’enfonsa i al 10’ després d’un corner molt ben picat per l’Àlex Pujol i millor rematat per en Xavi Batlle quasi marquem el segon gol.

Continuem lluitant i arriben noves oportunitats de gol; 13’, Àlex Pujol i 20’ en Sergi Ubach.

El nostre Aparacio es llueix amb dos grans intervencions en el 21’, evitant que el rival s’avanci en el marcador.

En el 22’, nou corner al nostre favor i nova oportunitat de gol. Però el marcador continua sense moure’s-

En el 24’, substitució d’en Batlle i Villa per Boquer i Guille. Boquer al mig del camp era una novetat, i ho ha fet prou bé.

Sense gaires oportunitats per cap dels dos equips, arribem al 32’ i Andy substitueix a la punta a en Miquel Verdaguer.

Arriba el 35’ i ens fan una falta a la frontal de l’àrea rival. En Guille es disposa a picar la falta, però en l’últim instant apareix en Sergi Ubach per picar-la. Veu que l’Aparici rival col·loca malament la tanca i amb molta picardia dirigeix la pilota al fons de la porteria, 1-2.

En el 41’ torna al camp en Miquel Verdaguer però aquest cop substitueix a Xavi Cortés, ocupant la posició de lateral dret

En el 45’ es comet un penal claríssim sobre Andy que el senyor col·legiat no ha volgut xiular, perquè serà?

I abans de finalitzar el partit, en Rodri, després d’una magnifica jugada, s’ha guardat el gol per la jornada que necessitem el gol per a guanyar.

Per acabar, un cop la federació de futbol ja té mig arreglat el tema dels estrangers, espero veure aviat al Livio damunt el terreny de joc.


Jordi Balsells