dissabte, 9 d’abril del 2016
dijous, 7 d’abril del 2016
La veu del vestidor: Salle - Escola Pia
No era un partit fàcil aquesta setmana, a l'anada el marcador havia sigut molt ajustat (1-0) i teníem la sensació de que avui es podia fer algo positiu a un dels equips difícils de la lliga. La novetat d'avui ha sigut el canvi "sorpresa" en el nostre sistema de joc ja que hem intentat sortir amb la pilota jugada i atacar més que altres partits amb el 4-2-3-1.
El partit a la primera part ha estat molt igualat, doncs el rival ha tingut escasses ocasions. Això si, ha aprofitat una, que ha estat la del gol, en una jugada en la que el seu davanter ha picat la pilota amb una maestria impressionant i ha entrat a gol, sens dubte un golàs.
Hem arribat amb aquest marcador de 0-1 al descans.
Ha començat la segona part i a pocs minuts d'haver-se iniciat, el seu davanter (el mateix que ens ha ficat el primer) ha fet el segon gol. Seguidament, una gran jugada del nostre capità, el Villa, que ha centrat una pilota al Pujol i aquest ha rematat amb una gran maestria, i això ha sigut l'únic gol per part nostra.
Ha vingut el nostre moment dolç, hem atacat i ens hem cregut realment que els hi podíem empatar però ens ha caigut el tercer gol i hem seguit ja fins el final.
En conclusió. Encara que haguem perdut, crec que tots hem acabat molt contents del nou sistema de joc. Ens sentim més còmodes jugant així i ara a treballar per a millorar i seguir sumant punts. Som-hi Salle!
El partit a la primera part ha estat molt igualat, doncs el rival ha tingut escasses ocasions. Això si, ha aprofitat una, que ha estat la del gol, en una jugada en la que el seu davanter ha picat la pilota amb una maestria impressionant i ha entrat a gol, sens dubte un golàs.
Hem arribat amb aquest marcador de 0-1 al descans.
Ha començat la segona part i a pocs minuts d'haver-se iniciat, el seu davanter (el mateix que ens ha ficat el primer) ha fet el segon gol. Seguidament, una gran jugada del nostre capità, el Villa, que ha centrat una pilota al Pujol i aquest ha rematat amb una gran maestria, i això ha sigut l'únic gol per part nostra.
Ha vingut el nostre moment dolç, hem atacat i ens hem cregut realment que els hi podíem empatar però ens ha caigut el tercer gol i hem seguit ja fins el final.
En conclusió. Encara que haguem perdut, crec que tots hem acabat molt contents del nou sistema de joc. Ens sentim més còmodes jugant així i ara a treballar per a millorar i seguir sumant punts. Som-hi Salle!
|
Xavi Aparicio |
dimarts, 5 d’abril del 2016
Homenatge a Johan
La Salle Bonanova 1 - 3 Escola Pia
Avui hem sortit del camp molt més satisfets que dissabte passat. És cert que hem tornat a perdre, i fins i tot per un gol més, però avui ens ha quedat la sensació d'haver competit. No en el sentit de lluitar, que això ho fem sempre, sinó en el d'atrevir-nos, de creure en les nostres de possibilitats, d'estar convençuts que al millor equip se'l pot posar contra les cordes i fins i tot marcar-li un gol. I no és que hàgim marcat un gol... sinó un golàs. No podíem fer millor homenatge al Cruyff que reproduir el seu famós gol contra l'Atlètic de Madrid.
Però anem al partit. Avui estrenàvem un nou sistema de joc. Un 4-2-3-1 que substituïa el 4-1-4-1 que hem practicat durant tota aquesta termporada i la majoria de les anteriors. I això no era només un dibuix de pissarra, sinó que ha anat acompanyat d'un canvi real en l'estil de joc, buscant sortir des del darrera amb la pilota controlada.
Això no ha fet que perdéssim rigor defensiu, i el rival no ho ha tingut gens fàcil per arribar a porteria. De fet en tota la primera part gairebé no han tingut ocasions i si ens han marcat ha estat per una genialitat d'aquelles que les proves cent vegades i te'n surt una. Ha estat l'habilidós número 7 qui des de la línia fons, quan tothom esperava la centrada, s'ha inventat una vaselina per sobre el porter que ha anat a parar ajustadíssima al pal contrari i s'ha colat mansament a porteria.
Així hem arribat a mitja part amb la por que tornés a passar com al partit d'anada, que vam rebre un gol d'entrada i vam acabar perdent 1-0 sense haver tingut en cap moment la sensació d'haver pogut capgirar el marcador.
Però com dèiem avui les sensacions eren diferents, i malgrat començar rebent el segon en una altra bona jugada del número 7, hem seguint apostant pel nou sistema i no hem parat fins que ha arribat el gran moment. Jugada per la banda del Villa, centrada alta que semblava que es perdria fins que hem vist un objecte volador arribant com una bala. Era un ocell? Un avió? No, era l'Àlex Pujol arribant puntualment per fer un gran bót i empènyer la bola dins. "Gallina de piel". A qui hagi vist el gol del Cruyff li sobra tota aquesta descripció. I a qui no l'hagi vist li deixo la imatge que val més que mil paraules
Per cert, que al seu pare li ha agradat tant la cabriola que ha volgut demostrar que les habilitats li vénen de família. Heus aquí el testimoni gràfic captat per la nostra reportera Mariona.
El gol ens ha fet somniar amb l'empat i s'han viscut els millors moments per part nostra. No hauria estat injust que haguéssim aconseguit marcar, però l'atac també té riscos i en una contra han estat ells qui han fet el tercer a vint minuts pel final. Aquest gol si que ens ha fet mal, i a l'aspecte anímic s'hi ha sumat el cansament, agreujat per una calor que semblava d'estiu. Els vint minuts finals han transcorregut sense ocasions per cap banda i el marcador s'ha mantingut inamovible.
En fi, partit per l'esperança. Al final el míster ha comentat que estava fent una labor d'augmentar l'autoestima abans d'apostar per un futbol més tècnic, i que a partir d'ara començarem a veure una mica de tiqui-taca. De moment el proper dissabte és probable que no rasquem bola perquè anem al camp d'un dels cocos, però a veure si arribem endollats al tram final de temporada i podem endur-nos-en alguna alegria més.
Avui hem sortit del camp molt més satisfets que dissabte passat. És cert que hem tornat a perdre, i fins i tot per un gol més, però avui ens ha quedat la sensació d'haver competit. No en el sentit de lluitar, que això ho fem sempre, sinó en el d'atrevir-nos, de creure en les nostres de possibilitats, d'estar convençuts que al millor equip se'l pot posar contra les cordes i fins i tot marcar-li un gol. I no és que hàgim marcat un gol... sinó un golàs. No podíem fer millor homenatge al Cruyff que reproduir el seu famós gol contra l'Atlètic de Madrid.
Però anem al partit. Avui estrenàvem un nou sistema de joc. Un 4-2-3-1 que substituïa el 4-1-4-1 que hem practicat durant tota aquesta termporada i la majoria de les anteriors. I això no era només un dibuix de pissarra, sinó que ha anat acompanyat d'un canvi real en l'estil de joc, buscant sortir des del darrera amb la pilota controlada.
Així hem arribat a mitja part amb la por que tornés a passar com al partit d'anada, que vam rebre un gol d'entrada i vam acabar perdent 1-0 sense haver tingut en cap moment la sensació d'haver pogut capgirar el marcador.
Per cert, que al seu pare li ha agradat tant la cabriola que ha volgut demostrar que les habilitats li vénen de família. Heus aquí el testimoni gràfic captat per la nostra reportera Mariona.
En fi, partit per l'esperança. Al final el míster ha comentat que estava fent una labor d'augmentar l'autoestima abans d'apostar per un futbol més tècnic, i que a partir d'ara començarem a veure una mica de tiqui-taca. De moment el proper dissabte és probable que no rasquem bola perquè anem al camp d'un dels cocos, però a veure si arribem endollats al tram final de temporada i podem endur-nos-en alguna alegria més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)