Gran final d'any

Salesians Don Bosco  3  -  4  La Salle Bonanova

Hem acabat l'any amb partit molt complet: victòria a domicili d'un rival més ben situat a la taula, amb remuntada inclosa, i amb emoció fins al final. A més ha estat una victòria amb bon estil, basat en el contraatac, que avui s'ha mostrat una arma eficaç per resoldre els nostres coneguts problemes en l'aspecte ofensiu. Si hi hem de buscar un "però", seria per les errades defensives que han posat en risc una merescuda victòria.

Hem començat el partit amb l'esquema habitual, amb el Livio en punta ben recolzat per un Rodri i un Àlex Pujol molt incisius, un mig del camp ben organitzat per un Trias molt inspirat, i una defensa que resolia eficientment els pocs atacs rivals. Però en els dos únics errors, han arribat dos gols que no feien justícia al partit que estàvem veient. Dos gols que per l'experiència d'altres partits podien semblar una llosa impossible d'aixecar, però avui hem demostrat que també sabem generar ocasions i de fet n'hem tingut un munt que només la mala sort ha impedit que es convertissin en gol. La mare de l'Àlex Pujol ha vaticinat que si marcàvem abans del descans teníem possibilitats i, com si l'hagués sentit, el seu fill ha escurçat distàncies a falta de cinc minuts. La meitat del gol se li ha d'apuntar al Livio que, fruit de la seva persistència, ha robat una bola i ha superat a la defensa i al porter. Des de la grada ens ha semblat que el seu xut havia entrat, però ha estat l'Àlex qui l'ha acabat empenyent dintre evitant que l'arribada del defensa ens esguerrés la jugada.

A la segona part hem seguit fidels al nostre estil, però amb la sorprenent novetat que l'Oriol deixava al Marcel els galons de la defensa per rellevar al Livio en punta. Aposta arriscada que ha sortit de fàbola perquè en un quart d'hora ja havia capgirat el marcador rematant dos contraatacs com si ho hagués fet tota la vida. El primer ha vingut d'una assistència del Sergi des del mig camp, i el segon d'una magistral passada del Jordi Carbajo des de la defensa. Sempre m'agrada trobar comparacions amb el futbol professional, i avui compararia la passada del Jordi amb la que ha fet uns minuts més tard el Busquets i que ha suposat el segon gol del Barça a la final del mundialito (disculpeu els merengues que em surti un cop més la vena culé).

Aquí ha començat un altre partit. El rival ha fet un pas cap endavant i nosaltres cap enrera, esperant més que mai que el contraatac ens permetés sentenciar el matx. Realment hi hem estat a prop, però per aquelles coses del futbol han estat ells qui a vuit minuts del final han marcat en una pilota a l'olla que no hem tret amb prou contundència. La ràbia de veure que s'esvaïen uns tres punts que ja tenìem a mig coll ha fet sortir l'esperit inconformista als xavals, i al cap de tres minuts hem provocat una falta molt perillosa que el Sergi s'ha encarregat de convertir en el definitiu 3-4.

Els cinc minuts restants se'ns han fet eterns però aquesta vegada la defensa i un gran Apa s'han assegurat d'evitar que els embats locals arribessin al fons de la xarxa

Hem acabat amb una mitja tangana que malauradament comença a ser una imatge massa habitual. El futbol és passió i es pot entendre que alguna vegada saltin xispes en el fragor de la batalla, però cal evitar que se sobrepassin certs límits, sobretot una vegada acabat el partit.

En fi, tres puntets que ens van molt bé per acabar l'any prop de la zona mitja de la taula. Això comença a carburar!

NOTA: Sembla que el Luis Terraza segueix buscant la forma d'accedir a l'estadi. Si algú el veu per allà prop, si-us-plau que es posi en contacte amb els seus familiars per facilitar les labors de rescat.

BON NADAL !

La veu del vestidor: Salle - Don Bosco

Un buen partido. El equipo contrario hacía girar el balón realmente bien y tenía unos jugadores muy técnicos pero hemos conseguido cerrar bien los espacios. Falta aún retener mas el balón ser mas eficaces en ataque y trabajar las acciones a balón parado pero tenemos tiempo y ganas para mejorar.

Livio Bonatti

Futbol o escacs

La Salle Bonanova  2  -  2  Don Bosco

Després de dues setmanes sense futbol, avui ens veiem les cares amb un equip situat a la zona alta de la classificació. Molta afició jove a les grades per animar i recolzar el nostre equip.

Alineació de sortida: Apa, Jos, Uri, Cerezo, X. Batlle, Guille, Villa, Livio, Pol V. i Miquel V.

A la primera arribada a l’àrea local en Miquel V. inaugura el marcador (2’), aprofitant la seva força i el malentès entre el porter i un defensa rival. És el gol més ràpid que recordo del nostre equip.

En el 10’, després de la sacada d’un córner, el 16 rival, tot sol, amb un magnífic cop de cap aconsegueix l’empat. Passen els anys i encara no hem après a defensar bé un córner.

Massa gols pel que estàvem veient damunt del terreny de joc.

Partit molt travat sense cap ocasió clara de gol. L’equip rival dominava la pilota però sense lligar cap jugada de perill.

Des de la tribuna alta hem vist un penal claríssim (24’) sobre Pol V. que l’àrbitre no ha vist i finalitza la jugada amb un gran xut d’en Uri.

Poc joc fins a la finalització de la primera part.

Nova alineació a la segona part: Sergi C., Jordi B, Uri, Miquel V., X. Batlle, Terri, Carbajo, Ubach, Livio, A. Pujol i Cisneros.

Comença la segona part amb una internada rapidíssima d’en Pujol que a punt estar de fer el segon gol.

Seguidament (4’) una nova sacada de córner de l’equip rival, i es repeteix la història; defensem malament, i el mateix jugador del primer gol, totalment lliure, fa de cap el 1-2; gol que ha vist únicament l’àrbitre perquè la pilota s’ha estavellat al travesser i tinc serioses dubtes que la pilota hagi rebassat totalment la línia. Però hem d’aprendre a respectar les decisions, equivocades o no, de l’àrbitre. No estaria malament que prenguéssim nota de les regles del rugby, on únicament el capità pot parlar amb el senyor col·legiat i està sancionat que cap altre jugador es dirigeixi a ell. Avui han tret una groga a Jordi B. però no és l’únic jugador que ha vist una targeta per motius similars. Recolzo totalment les paraules del seleccionador francès de rugby Philippe Saint-Andre (21/02/14) “el respecte és la base dels nostres valors”.

Fins el 7’ de la segona part no arriba el primer córner al nostre favor, però sense l’efectivitat de l’equip rival.

Al poc temps, en Cisneros després de una galopada i d’una magnifica vaselina aconsegueix l’empat a 2. La pilota ha entrat a càmera lenta perquè d’aquesta forma tothom pogués apreciar com entrava i traspassava la línea de gol. La celebració ha estat memorable, una muntanya de companys han sortit a celebrar-ho i hem recordat les pinyes de l’any passat.

Continuem treballant a la recerca del tercer gol, i així arriba un nou córner al nostre favor; però sense conseqüències.

Al 20’ en Livio és substituït per l’Andi.

Els nervis de l’equip rival comencen a fer-se evidents i, així en el 30’, l’àrbitre expulsa al jugador (3) rival. Una expulsió, suposo, què per alguna expressió improcedent, ja què el joc en cap moment ha estat violent. El jugador surt del camp molt emprenyat.

Acaba el partit amb una petita tangana entre el jugadors, però la sang no arriba al riu. En ambdós equips havia prou gent assenyada per apaivagar els encesos ànims.

Ha estat un partit molt tàctic, dels que agraden als entrenadors però no al públic.

Mirant l’acta del partit comprovem que l’àrbitre ha plasmat els esdeveniments de match de la mateixa manera que ha xiulat; si el nivell de l’arbitratge català és aquest, malament anem (critica constructiva). Espero que la disbauxa en la relació de jugadors recollits en l’acta res tingui a veure amb el tema de les samarretes. Aquest és un assumpte patètic i lamentable que en properes cròniques desenvoluparé si no ho hem aconseguit solventar abans.

Continuo pensant que tenim moltes assignatures a millorar, especialment hem de saber retenir la pilota més temps, no crec que aguantem la possessió més d’un minut. Això està relacionat amb el sistema de joc, pilotada a dalt i a veure si ha sort, i no aconseguim fer més de dos passades seguides sense perdre la pilota.

Ànims i a treballar amb força i ganes.

Jordi Balsells