"Cholismo" en estat pur

Catalònia  2  -  1  La Salle Bonanova

Avui hem perdut contra un rival que sobre el paper era inferior, però que ha sabut utilitzar les seves armes millor que nosaltres per endur-se'n els tres punts. No és que haguem fet un partit horrorós però hem pagat molt cars els errors defensius i sobretot la manca d'encert als metres finals. He comptat fins a cinc "un contra un" amb el porter que no hem sabut materialitzar.

El partit ha començat equilibrat. Els dos equips buscàvem el gol però sense descuidar la defensa conscients que qui marquès primer faria un pas de gegant cap a la victòria. Semblava que aquest equilibri es desfaria a favor nostre perquè per un cop érem tècnicament superiors al rival i això feia que en aquest anar i venir fóssim nosaltres qui generéssim autèntic perill. Així, abans que s'obrís el marcador hem tingut dues ocasions claríssimes. La primera s'ha originat en una bonica finta del Cisneros per la banda i, després d'un tiralínies on ha participat tot l'atac, la pilota ha arribat a l'Àlex Pujol que ha rematat tot sol però s'ha trobat amb una gran aturada del porter. Després ha arribat un córner on el Miquel, a qui avui hem sabut que apoden "troglo", ha rematat amb el cap i s'ha trobat novament amb una aturada antològica.

I un cop més s'ha demostrat que en futbol qui perdona ho paga. En una contra molt ben portada, un rival s'ha plantat tot sol a l'àrea i veient que l'Apa li cobria qualsevol rematada ha enviat un globus cap al pal contrari on arribava un altre davanter per afusellar el primer gol. Això ha canviat les tornes. El Catalònia ens ha cedit la iniciativa però a canvi de muntar contraatacs amb més perill del que havien generat fins llavors. Una demostració de "Cholismo" ben entès. El primer avís ha estat una escapada d'un davanter que s'ha vist frustrada en primera instància per l'Apa i en segona pel Pol que ha arribat al darrer moment per desviar el rebot. Però el segon avís ha estat funest. Novament l'Apa ha aturat el primer xut, però aquest cop el rebot ha anat a un contrari que ha marcat el segon. Un gol al darrer minut que suposat una llosa per la resta del partit.

I això que a la segona part hem sortit a per totes, però ells s'han passat a la pitjor versió del "cholismo" i només es preocupaven de perdre el temps i fer tot el possible per desquiciar-nos. La primera mostra del que ens esperava l'ha donat el porter quan una pilota ha sortit fora i enlloc d'anar a buscar-la s'ha quedat esperant a sota els pals com si algun recollidor de pilotes li hagués de portar. Naturalment els defenses també s'ha fet els suecs i ha hagut de ser el nostre davanter qui li plantés la pilota al punt de llançament. En aquest moment, el porter ha cridat al defensa més allunyat perquè vingués a xutar-la. El pitjor de tot és que l'àrbitre també s'ha fet el suec i no ha ensenyat targeta, donant implícitament carta blanca a les pèrdues de temps del rival.

Tot i això, nosaltres teníem un pla i l'hem aplicat. Al minut 18, el Sergi ha rebut una pilota prop de l'àrea. El control se n'hi ha anat una mica, però mai no sabem si hi hauria arribat perquè un defensa l'ha arrollat a mig camí. Penal clar que ell mateix ha executat enganyant el porter. Quedaven 25 minuts i la dinàmica apuntava a un empat o fins i tot una victòria. El Pol ha xutat una falta que el porter només ha pogut rebutjar en curt, però després s'ha lluït aturant la rematada a boca de canó del Trias. Després l'Àlex Pujol ha rebut una assistència del Sergi que l'ha deixat sol però una mica escorat per la banda. Ha escollit el pal curt i se n'hi ha anat per poc quan segons el seu pare si l'hagués creuat hauria estat gol. Des de la barrera es veuen molt bé el toros! Per últim, el Miquel ha fet una jugada marca de la casa que també ha desbaratat el porter al darrer moment.

Aquestes han estat les ocasions més clares, però hi ha hagut moltes altres arribades que tampoc no han assolit l'objectiu. Hem de dir que ells també han tingut un parell d'ocasions a la contra però un Sergi Cortés esplèndid s'ha encarregat de malbaratar-les.

Als darrers minuts el "cholismo" ha aribat a la seva màxima expressió, i finament l'àrbitre no ha pogut tancar els ulls a les descarades pèrdues de temps i ha acabat expulsant a dos jugadors del Catalònia. Massa tard perquè això suposés algun avantatge, i fins i tot semblava que ells ho aprofitaven per muntar una mica de tangana i aturar encara més el joc.

En fi. Un mal resultat en un partit poc inspirat dels nostres però digne de major sort. M'ha recordat el recent Barça-València que a mitja part també va acabar 0-2 i a la segona el Barça es va merèixer com a mínim empatar però va acabar amb el mateix resultat que nosaltres. Recordem que aquest partit va representar un revulsiu i després el Barça va encadenar quatre victòries per aconseguir la lliga. En el nostre cas la lliga difícilment l'aconseguirem, però quatre victòries... Per què no?

Derrota inapel·lable

La Salle Bonanova  0  -  5  Parc U.D.

Recordo una crònica del mestre Jordi Español on deia que quan el rival fa un partit així només et queda felicitar-lo i cap a la dutxa.

I és que el Parc U.D. ha demostrat que va segon perquè practica un gran futbol, premiant el joc d'equip per damunt de les individualitats. Fa dos partits també vam encaixar cinc gols però quatre eren del crack de l'equip, mentre que avui els golejadors s'han repartit perquè tothom atacava i tothom defensava. La seva victòria ha estat cimentada en el joc de combinació al mig camp i en una defensa inexpugnable. No en va són de llarg l'equip menys golejat de la categoria.

I això que hem començat aguantant bé, cedint la iniciativa però amb un bon ordre defensiu que impedia que el rival ens creés ocasions. Però el Parc U.D. tenia paciència i anava preparant la victòria a foc lent, fins que al minut 20 han considerat que la cassola ja havia fet prou el xup-xup i en una ràpida jugada per l'extrem dret s'han plantat a porteria i ens han endossat el primer.

El gol no ha canviat el panorama. Ells seguien dominant i lligant curt els nostres homes avançats. Era qüestió de temps que caigués el segon, i efectivament al minut 29 han fet una altra incursió elèctrica, aquest cop per l'altra banda, que ha deixat sol un davanter per afusellar a plaer al pobre Apa, que tot i així ha fet una digníssima primera part.

El millor que ens podia passar era que arribés el descans per veure si a la segona aconseguíem canviar la dinàmica com havíem fet els darrers partits. Però avui no ha estat possible, i sens dubte cal atribuir el mèrit al rival. Estic convençut que nosaltres hem sortit amb la mateixa fe, però el rival no ha baixat ni un pistó la seva pressió, i els nostres esforços han estat inútils. Seguien sent ells qui creaven perill i han estat ells qui, sense pressa i sense pausa, han anat ampliant el marcador.

Aquests gols no han estat tant treballats i algun s'hauria pogut evitar, però també és cert que han arribat altres vegades i el Sergi s'ha hagut de multiplicar per evitar un mal major. En canvi per part nostra només he comptat una ocasió, ja amb el 0-5. L'Oriol, que malgrat tornar de la lesió no ha parat de barallar-se amb un defensa que encara que que sembli estrany el superava físicament, ha aconseguit finalment connectar una bona volea que ha sortit fregant el travesser.

Bona lliçó de joc, que no hauria de desanimar-nos. Aquests nois eren més grans i sobretot més bregats en la categoria. Nosaltres hem progressat força i en la majoria de partits estem plantant cara. Això d'avui només demostra com es pot muntar una màquina futbolística de primer nivell sense tenir grans figures a l'equip. Només cal treballar fort, tenir les idees clares, i apretar, apretar, apretar... Esperem veure-ho ben aviat.

I parlant d'esperar, la part més dura del partit no ha estat la derrota, sinó l'espera final sota un sol de justícia. De cara als propers partits hauríem de plantejar-nos muntar una carpa i una nevereta per l'aperitiu!

Poble Sec  4  -  5  La Salle Bonanova

Aquesta crónica la començaré pel final, concretament pel minut 70 que és quan vaig arribar a l'estadi, procedent del derby del Camp Nou.

I què em vaig trobar? Els nostres onze jugadors desbocats contra la porteria rival i cinc pares desganyitant-se per animar-los a seguir el setge. A davant, el Miquel incisiu com sempre i el Rodri com en els millors temps sembraven el terror entre la defensa, secundats per les contínues pujades de l'Andy, el Pol, el Terry i el Sergi. Al darrera, en una labor contínua de robar pilotes per injectar-les als nostres puntes, el Batlle com a gran capità, el Marcel que a la que podia se sumava a l'atac, i el Xavi Cortès i el Jordi Balsells corrent la banda sense defallir ni un instant.

Una mirada al marcador i les explicacions dels pares em van fer entrar en context. Estàvem perdent 3-4, però acabàvem de marcar 3 gols seguits. Afortunadament la meva arribada no va aturar l'avalantxa, i en un dels múltiples córners es van produir una sèrie de rebots a l'àrea que van acabar amb una assistència del Rodri i un xut contundent del Pol a la xarxa. Acabàvem de remuntar un 0-4!

Quedaven 5 minuts pel final i, conscients de la proesa, a la grada ens va entrar una sensació contradictòria que per una banda ens feia aspirar a buscar la victòria però per l'altra ens feia témer que una badada ens fes tirar la gesta per la borda.

Però els xavals no tenien cap dubte i van seguir assetjant el rival fins que al minut 93 va arribar l'apoteosi. Pilota llarga pel Miquel que en paraules seves "s'hi va deixar el cul" per superar el defensa i el porter, i coronar una remuntada històrica. 

No cal dir que la celebració al camp i als vestidors es va sentir des del Tibidabo, però per entendre l'alegria reconstruirem els fets a partir de l'acta i les explicacions dels protagonistes. Havíem començat en la línia dels dos darrers partits, despistats al darrera i poc incisius al davant. I com en els altres partits això va conduir directament al desastre, aquest cop en forma de quatre gols en onze minuts.

Però, també com en els partits anteriors, l'equip va demostrar la seva gran personalitat no abaixant els braços a la segona part. I aquest cop la demostració d'orgull va tenir premi. Vam començar amb una mica de sort en una falta llançada pel Guille que semblava una centrada però es va anar enverinant fins a colar-se directament a la xarxa. Tot seguit els sorprenem amb un córner en curt on el Sergi es cola fins a la cuina per fer-li l'assistència al Rodri que marca el segon. I el tercer també en pilota aturada, aquest cop una falta llançada per l'Andy, també amb un pèl de sort perquè un rival va desviar la pilota despistant el porter.

La resta ja la coneixem. Victòria a domicili d'un rival que duia el doble de punts que nosaltres. El més curiós és que a l'anada també havíem arribat a un 4-4 al marcador, i en aquella ocasió van ser ells qui van mostrar més ambició i van decantar el resultat al seu favor.
Els hi hem tornat la moneda en una clara mostra de progressió de l'equip. Un cop més es demostra que en el futbol, com en la vida, no hi ha res escrit i que un grup de xavals amb determinació és capaç de qualsevol cosa quan està inspirat i convençut de la seva força.

Reaccionem massa tard

La Salle Bonanova  2  -  5  Salesians Don Bosco

No diré que hauríem hagut de guanyar el partit, però si que tal com hem jugat, sobretot a la segona part, no hauríem hagut de perdre per tres gols de diferència.

El partit ha seguit el mateix guió que la setmana passada. El resultat ha quedat decidit en una primera part molt desencertada, i la clara millora de la segona ja no ha arribat a temps per canviar el signe del partit. El més greu és que ni avui ni la setmana passada el rival ha demostrat ser tant superior a nosaltres. Senzillament ha sabut aprofitar les nostres errades de concentració per fer-nos un descosit.

I això que avui hem començat avançant-nos. L'inici del gol ha estat una falta que semblava massa llunyana per intentar el xut. Però l'Àlex Pujol no ho ha vist així i ha enviat un missil terra-aire a la mateixa esquadra que el porter ha pogut desviar a córner només al darrer moment. D'aquest córner n'ha sortit una rematada del Marcel que un defensa ha aturat amb la mà des de la mateixa ratlla de gol. Penalt executat pel Villa amb la sang freda habitual, que ens ha fet albirar esperances de repetir la gesta del partit d'anada on vam acabar guanyant 3-4 després d'una remuntada èpica amb l'Oriol com a gran estrella en el seu debut de davanter.

Però avui han estat ells qui han remuntat, gràcies sobretot a l'inspiradíssim número 10 que ha fet quatre dels cinc gols del seu equip. El primer ha arribat en un gran xut llunyà que ha emulat el missil de l'Àlex de feia uns minuts. En canvi els tres següents han arribat en errades defensives absolutament evitables.

El mal ja estava fet, però a la segona part hem sortit amb personalitat, i el millor que podem dir és que hem lluitat cada pilota com si el resultat estigués en joc, i el desconcertat rival ha vist com començàvem a freqüentar la seva àrea amb una insistència desconeguda fins llavors. En una d'aquestes arribades hem provocat una falta llunyana que el Pol ha enviat amb molta precisió al punt de penalt on el Livio ha enganxat una rematada de cap imparable. 

Per uns moments ha semblat que encara podíem aspirar a l'heroïcitat en els vint minuts que restaven, però el número 10 ens ha fet tornar a la realitat amb un contraatac magistral on, tot sol contra el món, ha estat capaç de superar tots els defenses que se li han posat davant.

En fi, quedem-nos amb aquesta segona part. Podem i sabem fer-ho així, i en ens queden uns quant partits per demostrar que hem agafat plenament el pols a la nova categoria, i que l'any vinent farem por a qui se'ns posi per davant.

La veu del vestidor: Salle - Don Bosco

Hem regalat mig partit.

Per molts jugadors era el partit més important de la temporada. Teníem moltes ganes de guanyar al camp del Don Bosco per tota la polèmica produïda al partit d’anada a casa. Vam sortir amb un 4-2-3-1 format per Sergi Cortés, Xavi Cortés, Boquer, Batlle,Pol Verdaguer,Uri, Guille, Terraza, Ubach, Villa i Cisneros. Es veia que no seria un partit fàcil des del primer moment, amb el camp ràpid per la pluja i la forta intensitat amb la que van sortir els jugadors del Don Bosco.

Als primers minuts van ser molt superiors i van aprofitar la nostra "empanada" per ficar-nos tres gols en els primers 13 minuts. Va ser llavors quan vam canviar al 4-1-4-1 que portàvem utilitzant durant tota la temporada i vam millorar el joc notablement. Vam començar a crear ocasions de gol enviant bones pilotes llargues a l'Uri i a evitar les seves ocasions.

A la segona part vam aconseguir igualar la intensitat del Don Bosco i vam crear moltes casions de gol. Les seves ocasions van ser aturades per un esplèndid Xavi Aparicio. Al minut 73, després de un xut de fora l’àrea de l'Alex Pujol,vam aconseguir el 3-1 i la remuntada es veia possible; però aquestes esperances van durar ben poc, ja que al minut següent va arribar un altre gol per part del Don Bosco.

Àlex Pujol

Primera part de malson

Don Bosco  4  -  1  La Salle Bonanova

En definitiva, una primera part en la que vam sortir al camp més pendents de la polèmica generada quatre mesos enrere, que no pas d’anar a pel partit.

En la segona part, quan La Salle va començar a jugar, vem demostrar que d’haver estat ficats en el partit des d’un bon principi, podríem haver arrancat algun punt en el camp d’un rival directe.

Concentració i actitud des d’abans d’iniciar el partit, eviten ensurts innecessaris i ens apropen més fàcilment a l’objectiu final.

Enric Pujol Maragall

Leche con Cola Cao

Cosecha Mundial  4  -  0  La Salle Bonanova